Dia 1 de gener
Octava de Nadal
Solemnitat de la Mare de Déu
Santuari de Santa Maria del Collell
Dimecres 1 de gener de 2025
Nm 6,22-27; Salm 66,2-3.5.6 i 8; Ga
4,4-7 i Lc 2,16-21
La
litúrgia d’aquests dies de Nadal ens va centrant la mirada en diverses escenes.
És com si tinguéssim davant dels ulls un gran pessebre i anéssim fixant la
vista en les diverses escenes i aquestes ens convidessin a reflexionar sobre el
que representen. La vigília de Nadal en la genealogia de Jesús, és Josep qui
agafa el protagonisme; se’ns vol mostrar que les escriptures s’acompleixen i el
Messies serà part del llinatge de David. La nit de Nadal l’escena dels pastors
i de l’establia ens mostren un Messies nascut en la marginalitat, fill d’uns
pares que ni lloc han trobat a l’hostal, anunciat a uns pastors, els darrers
dins l’escala social d’Israel; tot plegat ens mostra l’opció preferencial pels
pobres i pels pecadors de Crist. En paraules del Papa Francesc: «Van ser
precisament ells, i no els savis ni molt menys els poderosos, els qui van
reconèixer en primer lloc al Déu proper, al Déu que va arribar pobre i estimava
estar amb els pobres. L'Evangeli subratlla dels pastors, sobretot, dos gestos
molt senzills, que, malgrat això, no sempre són fàcils. Els pastors van anar i
van veure. Dos gestos: anar i veure.» (1 de gener de 2023). Aquest “anar i
veure” dels pastors ens convida a nosaltres a anar vers Crist i veure’l,
seguint allò que Ell digué als primers deixebles «
Veniu i ho veureu. » (Cf. Jn 1,39).
El dia
de Nadal se’ns presenta el fort contingut teològic de la Paraula, origen de
tot, feta carn, feta home, es vol cridar la nostra atenció sobre el vertader
sentit del Nadal, la redempció humana que estava en la ment de Déu des de la
caiguda de l’home al paradís. Diumenge passat la festivitat de la Sagrada Família ens
posava el centre d’atenció en Josep, Maria i Jesús com a nucli familiar, model
per a nosaltres; l’atenció se centrava en l’establia i en aquests seus
estadants ocasionals. El dia de l’Epifania amb les figures dels mags es vol
cridar la nostra atenció sobre la universalitat de la salvació; una vertadera
teofania que la litúrgia relaciona amb les noces de Canà i el baptisme al
Jordà. Avui tota l’atenció se centra en Maria, la mare. De nou escoltem el relat
de Betlem, però ara centrat en com el viu Maria, conservant tot el que veu i
escolta en el seu cor i meditant-ho. És una bona manera de començar l’any civil
centrant la nostra mirada en Maria, aquella noia de Natzaret a qui la vida
canvià en un instant. Abans de rebre a l’àngel tot transcorria per a ella com
ho havia previst, estava promesa, formaria una família i vindrien fills si el
Senyor beneïa la seva unió. Després, quan l’àngel es retirà tot s’havia
trasbalsat i Maria passava a ser part i
una part molt important del pla de salvació de Déu. Maria rebé la benedicció de
Déu, aquella que aquest havia anunciat a Moisès. El mateix àngel li havia dit a
Maria que Déu la guardava, de fet l’estava guardant des de la seva mateixa
concepció per tal de que esdevingués mare de Jesús, mare de Déu per obra de
l’Esperit Sant, mare del Fill de Déu fet home. En Maria el temps arribava a la
seva plenitud i ho feia de manera discreta, silenciosa, en la intimitat d’una
humil casa de Natzaret.
Maria
anava acumulant molts records per meditar, la seva vida anava de sorpresa en
sorpresa, però sempre confiada, sempre oberta a fer el que Déu li manava de
fer. Així naixia el Fill de Déu, nascut d’una dona, nascut sota la Llei per
rescatar els qui vivien sota la Llei, com ens ha dit l’Apòstol. El Nadal més
enllà de la dolcesa comercialitzada amb la que l’hem adulterat, és una part i
molt important del relat de la redempció. La creu i el sepulcre buit passen
primer per Betlem, per Egipte i per Natzaret. I en tots aquests llocs hi ha
present Maria, a vegades adolorida, a vegades confosa, a vegades més deixeble
que mare i a vegades més mare que
deixeble; però Maria és sempre una figura excepcional, imprescindible del pla
de salvació. «Avui l'Església venera especialment la Maternitat de María.
Aquest és com un missatge final de l'octava del Nadal del Senyor. El naixement
fa referència sempre a la qui ha engendrat, a la qui dona la vida, a la qui
dona al món a l'Home.» (Sant Joan Pau II, 1 de gener de 1979). Fixem l’atenció
avui de manera molt especial en Maria com a mare de Jesús, com a Mare de Déu i
com a mare de l’Església, la nostra mare.
Ens
diu el papa Francesc que la Mare de Déu fa arribar un revolucionari missatge
d’esperança un missatge que es grava als cors en els santuaris marians
escampats pel món, metes de nombrosos pelegrins, que confien a la Mare de Déu
preocupacions, dolors i esperances. Que en aquest Any jubilar els santuaris
siguin llocs sants d’acollida i espais privilegiats per a generar esperança.»
(Cf. Spes non confundit, 24). Que així sigui també aquí al Collell.