Baptisme del Senyor / Cicle C
Festa
Parròquia
de Sant Pere de les Preses
Diumenge 12 de gener de 2025
Is
40,1-5.9-11; Salm 103; Tt 2,11-14;3,4-7 i Lc
3,15-16.21-22
El
Pare ens ho ha dit, aquest és el seu Fill, el seu estimat, en qui s’ha
complagut. Així es revela l’amor de Déu que vol salvar a tots els homes. Jesús
rep el baptisme de Joan, un baptisme d’aigua, quina necessitat tenia Jesús de
rebre aquell baptisme? Cap, el mateix Joan ens diu que Jesús és més poderós que
ell, que és l’anyell de Déu vingut per a llevar el pecat del món i que serà
Jesús qui batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Però aquell qui no té pecat es
fa solidari amb nosaltres pecadors, com es farà solidari de la nostra mort
morint per nosaltres a la creu. Jesucrist no es vol guardar gelosament la seva
igualtat amb Déu, ans al contrari, vol compartir la seva filiació divina amb
nosaltres.
El
baptisme al Jordà és un signe manifest de la humanitat de Jesús, una humanitat
que no minva ni afegeix res a la seva divinitat però que sí que ens eleva a
nosaltres a la dignitat de fills de Déu. Amb Crist se’ns anuncia que viure en
aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat és el camí per
esdevenir hereus de la vida eterna que amb Crist i per Crist tenim dret a
esperar.
Com
escriu sant Màxim de Torí, al Fill de Déu no li calia ni néixer ni ser batejat,
perquè Ell no havia comés cap pecat que hagués de ser redimit ni perdonat pel
baptisme, però «la seva humilitat és la nostra sublimació; la seva creu, és la
nostra victòria; el seu patíbul, és el nostre triomf.» (Sermó 45).
Aquest
baptisme esdevé el punt de partida del ministeri públic de Jesús, després del
seu llarg silenci; al Jordà, rebent l’aigua a mans de Joan, pregant el Fill, davallant
damunt seu l’Esperit Sant en figura corporal com un colom i escoltant-se la veu
del Pare, comença l’anunci del Regne. El baptisme de Joan era alhora signe de
purificació i ritus escatològic; tenia ple sentit en l’espera del Regne, la
gent vivia en l’expectació, creia en la imminent arribada del Messies. Ser batejats
al Jordà, al riu que s’obrí al pas del poble d’Israel, significava creure en
l’arribada del nou regne. Al Jordà el profeta es trobà amb el Messies,
l’esperança profètica amb la realitat messiànica, Joan es trobà amb Jesús o
millor dit Jesús anà a l’encontre de Joan, a l’encontre dels pecadors, dels
homes, per fer evident que s’ha fet en tot igual a nosaltres i com nosaltres
vol ser batejat, tot i que no li calgui el perdó a qui no té pecat.
Aquesta
solidaritat de Jesús no és, per dir-ho així, un simple exercici de la ment i de
la voluntat. Jesús va compartir realment la nostra condició humana, la va viure
fins al fons, excepte en el pecat, per això és capaç de comprendre la nostra
feblesa i fragilitat. Per això Ell es mou per la compassió, tria «patir amb»
els homes, fer-se penitent amb nosaltres. Aquesta és l'obra de Déu que Jesús
vol realitzar.» (Benet XVI, 13 de gener de 2013).
En ser
batejat al Jordà fou Crist fou l’aigua i el baptisme i els qui hi guanyaren,
fou Crist qui conferí a l’aigua de ser a partir de llavors matèria del nou
baptisme que perdona en plenitud, per l’aigua, per la sang i per l’Esperit. Jesús
en rebre el baptisme el santificà i en santificar-lo ens el concedeix com a
sagrament de salvació per tal d’incorporar-nos a Ell en Esperit i en veritat,
fills amb el Fill, l’estimat, aquell en qui s’ha complagut el Pare.