Dimarts
de la II setmana de Quaresma
Celebració eucarística en
el 141 aniversari de la mort de Maria Gay i Tibau
Centre Geriàtric
Maria Gay de Girona
Dimarts
18 de març de 2025
Is
1,10.16-20; Salm 49,8-9.16bc-17.21 i 23 i Mt 23,1-12
Ens costa poc
preparar farcells pesadíssims i carregar-los a les espatlles dels altres mentre
nosaltres no movem ni un dit. Però hi ha qui no volent-se fer dir mestre centra
la seva vida en el servei, descobreix que allò de més important és servir des
de la humilitat, aquella humiliat que humiliant, enalteix davant de Déu. Maria
Gay aprengué a fer el bé als altres, fou justa i ajudà als oprimits per la
malaltia, volgué obeir al Senyor i ho feu donant el bo i millor d’ella mateixa
als altres, als malalts. Maria Gay a més no és volgué guardar la part millor
per a ella mateixa i no se’n va poder estar de compartir-ho amb d’altres
germanes donant lloc al vostre institut, sota l’advocació i la protecció de
sant Josep
Quan el 12 de
juliol de 1872 el meu predecessor, el bisbe Constantí Bonet, els va fer entrega
d'un Reglament intern no es vivien temps fàcils per a l’Església. Però María
Gay i les seves companyes van fer tot el possible per seguir endavant i així el
1880 un altre dels meus predecessors, el bisbe Sivilla, va permetre d’obrir el
noviciat per tal de que d’altres germanes s’anessin incorporant al Institut.
El carisma del
servei us ha acompanyat sempre, era ben present en la vostra fundadora i ho és
també avui entre vosaltres. Un servei humil, discret; un servei en definitiva
dels que agraden al Senyor, sense anuncis espectaculars, però donat de cor, des
del més profund dels vostres cors.
Venerem avui la
memòria de la vostra fundadora Maria Gay, a qui esperem veure aviat reconeguda
per tota l’Església. Ho fem en la vetlla de la solemnitat de sant Josep, aquell
home prudent, discret, generós i sempre disponible a fer la voluntat de Déu.
Sant Josep era tant humil que es comunicava amb Déu en somnis, com si no
s’atrevís o no es considerés digne de fer-ho cara a cara. Josep era un home
dedicat a servir al Senyor, a tenir-lo a casa, a educar-lo i a fer-lo créixer;
però no abandonà mai aquesta seva humilitat de saber-se un instrument en mans
de Déu.
Com ens recorda
el papa Francesc: «Sant Pau VI observa que la seva paternitat es va manifestar
concretament «en haver fet de la seva vida un servei, un sacrifici al misteri
de l'Encarnació i a la missió redemptora que li està unida; en haver utilitzat
l'autoritat legal, que li corresponia en la Sagrada Família, per a fer d'ella
un do total de si mateix, de la seva vida, del seu treball; en haver convertit
la seva vocació humana d'amor domèstic en l'oblació sobrehumana de si mateix,
del seu cor i de tota capacitat en l'amor posat al servei del Messies nascut a
la seva casa.» (Patris corde, 1).
No és
d’estranyar doncs que la vostra fundadora s’emmirallés en sant Josep cercant en
ell un model de disponibilitat a Déu i als altres. Maria Gay sabé reconèixer a
Crist en tots aquells que pateixen per l’abandó, per l’angoixa, per la
necessitat o per la manca d’afecte. Estimades germanes podeu estar humilment
orgulloses de la vostra mare, ella us ha deixat el millor que us podia deixar,
el seu l’exemple, l’exemple d’una vida dedicada a servir. Ella va rebre el
carisma de servir i vetllar els malalts amb tota mena de malalties i, a través
d'aquesta assistència, sembrar la pau als cors. Sembradora de pau, quin millor
servei? Què pot plaure més al Crist?
Encomanem al
Senyor la vostra tasca en bé de l’Església i en bé del món. Vosaltres, com ens
demana a tots plegats el papa Francesc per aquesta Quaresma, ja camineu juntes en
l’esperança, en l’esperança de donar esperança als altres. Que el Senyor us hi
acompanyi avui i sempre, a vosaltres religioses de Sant Josep de Girona, tant
estimades i vinculades a la nostra església diocesana.