Solemnitat de Sant Josep, espòs de la Benaurada Verge Maria
Parròquia
de Sant Josep a Girona
Dimecres 19 de març de 2025
2S 7,4-5a.12-14a.16; Salm 88; Rm
4,13.16-18.22 i Mt 1,16.18-21.24a
Déu va prometre al rei David un successor, que havia de ser un fill per a
Déu i aquest tindria a Déu per pare. Les coses no van anar tal com la majoria
creia que anirien, aquest rei promès quan vingué no ho feu per a instaurar un
regne a l’ús dels regnes d’aquest món. Cert que el rei David fou succeït pel
rei Salomó, aquell que demanà al Senyor per damunt de tot la saviesa i que
preferia aquesta abans que cap altra cosa; cert que Salomó construí el temple
on guardar l’arca, però aquell temple acabaria destruït i malgrat que fos
reconstruït acabà de nou arrasat, era un temple fet per mans humanes, per tant
caduc. El regne que volia instaurar Déu no tenia massa a veure amb exèrcits, temples,
palaus i trons. El nou i definitiu rei portà un regne que no és d’aquest món i
per portar-lo se serví d’una noia de Natzaret i d’un home bo, que no volia fer
mal a la seva promesa de sobte embarassada i que atengué la veu de Déu que li demanava
perdre la por i acceptar a Maria amb un fill a les seves entranyes, un fill que
havia estat concebut per obra de l’Esperit Sant.
Quan Déu intervé en la història humana ho fa de manera sorprenent, no
respon als patrons humans, sinó que cercant el bé de la seva creatura actua
d’altra manera a la nostra. Sant Josep és un dels actors d’aquesta història, un
actor que podríem dir secundari, del qual els evangelis no en recullen ni una sola
frase sortida de la seva boca. Sant Josep certament no parla, però sant Josep
actua, fa, acull la voluntat de Déu i la porta a terme en la mesura que se li
demana.
Si un Josep el
fill d’un Jacob va tenir dos somnis i els seus germans parlaven d’ell
anomenant-lo el somniador; ara sant Josep, fill d’un altre Jacob, també somia però
lluny de ser un somniador esdevé una peça clau en la història de la salvació,
sempre al costat de Maria, sempre al servei de Jesús. Déu parla als homes de
diferents maneres, a alguns com a Moisès de manera directe, cara a cara, a
d’altres a través de profetes o d’àngels, com en el cas de Maria. A sant Josep,
a aquest home bo i prudent, Déu li parlà a través també de somnis. Aquest
personatge clau en la història de la salvació, que acollí a Maria i a Jesús,
que fou l’espòs de Maria i feu de pare de Jesús, conegué la voluntat de Déu a
través dels somnis i la portà a la pràctica en la realitat. Descendent de
David, enllaçà en ell l’antiga dinastia reial d’Israel amb el nou i definitiu
regne que significa Crist.
Josep no es
limità a somniar, és també l’home de l’acció, aquell que escoltant la paraula
de Déu renuncià a la seva voluntat, canvià els seus plans i els emmotllà al pla
de Déu, esdevenint-ne així actor i partícip. Josep quan es desvetlla del somni
compleix el que l’àngel li ha dit, el que Déu li ha manat. Així aquest home bo
no desfeu el seu compromís matrimonial amb Maria, com volia i ja tenia decidit
de fer, sinó que es refià de Déu i la prengué a casa seva per esposa. Poc
després no dubtà en deixar-ho tot i marxar amb Maria i el nen cap a Egipte i de
nou abandonant la seva nova vida en aquell país, es confià de nou a Déu per
retornar a Israel i establir-se a Natzaret.
Aquesta figura
discreta, sempre en un segon pla al costat de Maria, sempre vetllant per Jesús,
ens és un exemple de fidelitat i de total lliurament a la voluntat de Déu.
L’Escriptura no ens deixa d’ell ni un sol mot, cert, està sempre en segon
terme, sempre discret, sense fer soroll, també cert, però és l’home disposat en
tot moment a fer allò que Déu vol que faci. D’ell deia sant Pau VI que havia
fet de la seva vida un servei i el Papa Francesc en destaca la seva tendresa,
la seva obediència, la seva acollida, la seva valentia; en definitiva el seu
amor.
En aquest camí quaresmal vers la Pasqua, en aquest any jubilar de l’esperança, encomanem-nos a sant Josep, prudent, discret i amatent sempre a les necessitats de Jesús i de Maria. Perquè així ens vol Déu també a nosaltres, amatents i esperançats.