Diumenge IV de Quaresma / Cicle C
Monestir de Sant Daniel
Diumenge 30 de març de 2025
Js 5,9a.10-12; Salm 33,2-3.4-5.6-7; 2C
5,17-21 i Lc 15,1-3.11-32
Un home i dos fills. Un home que segurament ha educat als seus fills
tant bé com ha sabut, però ni l’un ni l’altre han acollit als seus ensenyaments
i n’han tret profit. D’antuvi sembla que el fill gran sí que ho ha fet mentre
que el més jove demostra ben aviat que sols l’interessa dilapidar i malgastar.
Però no tot és sempre com aparenta. El fill jove experimenta en pròpia carn que
no ha obrat bé, cert que ho fa quan ja no te ni un lloc on reposar el cap i ho
ha de fer entre porcs, però la vida l’ha portat a adonar-se de que li cal
recapacitar, retornar amb el cap cot cap a casa i demanar perdó al seu pare. Es
creu mereixedor d’un tracte més propi d’un treballador que d’un fill i està
disposat al que calgui per tal de sobreviure. El fill gran qui sap si se sentí alleugerit
per la marxa del jove i tot i que no disposà dels béns d’aquest i sols de la
seva meitat, sí que tenia la bona consideració del pare i no li faltava res del
que li calia. Però el seu cor no estava net, la llavor de l’enveja hi fien niu.
El pare no deixà ni un sol dia d’esperar al fill perdut, no perdia l’esperança, potser somiava al principi que tornaria amb una gran fortuna, però de tant esperar-lo al cap i a la fi tant se li’n donava de com tornès con tal de que ho fes. Potser ell tampoc havia obrat bé, de fet no havia educat bé als seus fills i al final s’adonà de que ni l’un ni l’altre eren tal com ell hauria volgut. Déu és com aquell pare, no deixa mai ni d’estimar-nos ni d’esperar el nostre retorn al bon camí, estima al qui rectifica, al qui se n’adona de que ha mancat i amb el cap cot torna la vista al pare de la misericòrdia.
Certament hi ha més
alegria al cel per un pecador convertit que no pas per mil justos; això no vol
pas dir que no hem de ser justos, sinó més aviat que hem de fer un judici just
dels nostres actes i quan calgui, que sempre ens cal, rectificar i fer propòsit
d‘esmena. El fill més jove pecà però es penedí, el fill gran no pecà, en un
inici, però creient-se més just que l’altre acabà pecant més greument per la
seva falta de misericòrdia i d’agraïment. Si als nostres cors sols hi ha lloc
per creure’ns millors que els altres i no hi ha lloc per a l’acolliment, de res
ens valen totes les altres coses. Ens ho ha dit l’Apòstol, viure en Crist
significa ser una creació nova, vol dir que tot allò antic ha passat i reconèixer
en això la mà de Déu. El fill més jove passà pàgina del seu passat pecaminós i dissolut,
el fill més gran fou incapaç de fer-ho, incapaç de canviar quan les circumstàncies
canviaven i d’interpretar-hi la voluntat de Déu.
Reconciliar-se amb Déu, vet aquí el missatge sempre nou de la Quaresma, si no fem net, si no mirem de fer net i de dir al Pare que hem pecat i que ja no ens mereixem anomenar-nos fills seus, no en serem mai mereixedors d’aquest títol que Crist ens ha guanyat a la creu. Alçar vers Déu la mirada implica saber-nos-en indignes, però certs de que Déu és infinitament misericordiós i de que no podem desesperar mai de la seva misericòrdia.
En aquest camí quaresmal vers la Pasqua aquest diumenge fem un petit tast del que esperem, la litúrgia ens convida a alegrar-nos tot i que apunta la passió per a ben aviat, tot i que ressonen ja la traïció i l’abandó. Però se’ns convida a alegrar-nos perquè darrera de tot això, part necessària i imprescindible del pla de salvació, hi ha quelcom infinitament més gran que no és altra cosa que la reconciliació definitiva de la humanitat en Déu que es tradueix en ser fets fills amb el fill i poder ser considerats de nou justos amb els justos, malgrat totes les nostres iniquitats.
Aquesta és la nostra esperança, com ens diu el papa Francesc en el missatge quaresmal d’aquest any jubilar: «L’Església, mare i mestra, ens convida a preparar els nostres cors i a obrir-nos a la gràcia de Déu per poder celebrar amb gran alegria el triomf pasqual de Crist, el Senyor, sobre el pecat i la mort.» La Pasqua no és altra cosa que això, el triomf de la vida sobre la mort, per obra i gràcia de Crist, el fill de Déu fet home per a nosaltres els homes.