dimecres, 19 de març del 2025

Solemnitat de Sant Josep, espòs de la Benaurada Verge Maria. Fundació les Vetes a Salt

 

Solemnitat de Sant Josep, espòs de la Benaurada Verge Maria

Fundació les Vetes a Salt

Dimecres 19 de març de 2025

2S 7,4-5a.12-14a.16; Salm 88; Rm 4,13.16-18.22 i Mt 1,16.18-21.24a


En l’antigor Josep el fill de Jacob va tenir dos somnis i els seus germans es referien a ell anomenant-lo el somniador. Déu parla als homes de diferents maneres, a alguns com a Moisès de manera directe, cara a cara, a d’altres a través de profetes o d’àngels, com en el cas de Maria. A sant Josep, a aquest home bo i prudent, Déu li parlà a través també de somnis.

Aquest personatge clau en la història de la salvació, que acollí a Maria i a Jesús, que fill d’un altre Jacob, fou l’espòs de Maria i feu de pare de Jesús, acollí la voluntat de Déu a través dels somnis. Descendent de David  enllaçà en ell l’antiga dinastia reial d’Israel amb el nou i definitiu regne que significa Crist.

Però Josep no es limità a somniar, fou també un home d’acció, aquell que escoltant la paraula de Déu canvià els seus plans i els emmotllà al pla de Déu, esdevenint-ne així partícip. Josep quan es desvetllà del somni complí el que l’àngel li havia dit, el que Déu li havia manat. Així aquest home bo no desfeu el seu compromís matrimonial amb Maria, com ja tenia decidit de fer, sinó que es refià de Déu i la prengué a casa seva com a esposa. Després no dubtà en deixar-ho tot i marxar amb Maria i el nen cap a Egipte i de nou abandonant la seva nova vida es confià en Déu per retornar a Israel i establir-se a Natzaret.

Aquesta figura discreta, sempre en un segon pla al costat de Maria, sempre vetllant per Jesús, és un exemple de fidelitat i de total lliurament a la voluntat de Déu. L’Escriptura no ens deixa d’ell ni un sol mot, sempre en segon terme, discret, sense fer soroll, però sempre disposat a fer allò que Déu vol que faci. D’ell deia sant Pau VI que havia fet de la seva vida un servei i el Papa Francesc en destaca la seva tendresa, la seva obediència, la seva acollida, la seva valentia; en definitiva en seu amor.

En aquest camí quaresmal vers la Pasqua, en aquest any jubilar de l’esperança, encomanem-nos a sant Josep, prudent, discret i amatent sempre a les necessitats de Jesús i de Maria. Perquè així ens vol Déu també a nosaltres, amatents i esperançats.

Com vosaltres en aquesta fundació que acull als qui estan al darrer tram de la seva vida i els cal més que mai tenir esperança. Una esperança de la que des de fa trenta anys la Fundació les Vetes aquí a Salt n’és un exemple. Servint als qui aquí s’acullen, serviu al Senyor. Com sant Josep sou homes i dones dedicades al servei sempre fet amb amor i per amor.