Dissabte
de la III setmana de Quaresma
Tercer aniversari de la mort del
bisbe Francesc Pardo
Catedral de Girona
Dissabte 29 de març de 2025
Rm 8,14-23; Salm 62 i Jo 14,1-6
La darrera plana
del llibre de la nostra vida no l’escrivim nosaltres, l’escriu el mateix Déu
per la participació en la resurrecció del Crist. Ens ho deia el bisbe Francesc
en el comiat de Mossèn Modest Prats. Amb aquest convenciment els nostres cors
s’asserenen perquè confiem en Déu, confiem en Crist i sabedors de que Ell és el
camí, la veritat i la vida, ens sentim sinó segurs, si més no confiats en que
aquest amor seu per nosaltres no es veurà defraudat. Aquesta és la confiança de
tot cristià, tant més ho ha de ser per a un servidor de l’Església, per a un
ministre fidel i prudent com ho fou el nostre germà el bisbe Francesc. Si és
així, i d’això n’estem certs, què hi fem avui ara i aquí entorn d’aquest altar
demanant al Senyor que l’aculli en el
seu regne? Ho fem perquè estant certs de que Déu ens estima fins a l’extrem,
com ho demostrà el seu Fill, ho estem també de que la nostra vida, la vida de
qualsevol de nosaltres està assedegada de la misericòrdia de Déu, perquè som
febles, perquè no actuem sempre tal com Déu voldria que ho féssim, perquè ens
cal acollir-nos a la veu amorosa del Pare, que com aquell altre pare que
esperava dia rere dia i acollí en retornar a casa avergonyit al qui definim com
a fill pròdig, és tot ell amor.
Portats per
l’Esperit som fills de Déu i fets fills de Déu per Crist podem dir a Déu pare,
però sovint ens cal ser alliberats de l’esclavatge del pecat i ens cal gemegar
mentre esperem l’hora en que serem plenament fills, quan el nostre cos sigui
redimit. Per això avui en el tercer aniversari del traspàs del bisbe Francesc,
el meu predecessor, ens reunim aquí familiars, capítol catedral, preveres,
col·laboradors i amics seus per demanar al Pare que el nostre germà sigui ja
plenament fill, que hagi estat redimit i que gaudeixi ja de la gloria en el
Regne del Pare. Ho deia el mateix bisbe Francesc qui ha «sentit, el goig
d’haver cregut, celebrat i comunicat l’esperança en la resurrecció. Sap que la
voluntat del Pare no és la mort, sinó la vida. Tots ho creiem, ho repetim, ho
prediquem... El ministeri presbiteral ens exigeix que aquesta Bona Nova es
converteixi en propostes, accions, sofriments... que ofereixen la participació
en la vida rebuda de Déu, que ofereixen amor, esperança i consol.» (31 de març
de 2014).
El bisbe
Francesc visqué en l’esperança, predicà l’esperança i fou sembrador
d’esperança; tenia set de Déu, fou un assedegat de Déu i tot contemplant-lo en
el seu santuari era conscient de que la seva ànima s’havia enamorat de Déu, com
ho ha d’estar l’ànima de tot cristià. La mort li arribà al nostre germà el
bisbe Francesc de ben segur que massa d’hora, la malaltia provà la fortalesa de
la seva fe un llarg temps, sotmès com ens ha dit sant Pau a una situació que
ell no havia volgut, a la que un altre l’havia sotmès, però sempre amb
l’esperança de que un dia seria alliberat. La mort ens allibera de les
limitacions d’aquesta vida, potser això ens pot semblar quelcom sense sentit,
un xic agosarat de formular; però si estem assedegats de Déu ningú fora d’ell
no pot saciar la nostra set, aquesta set de Déu no pot ser saciada del tot sinó
és a casa del nostre Pare, allí on estem certs de que hi ha estances per a
tots, allí on Crist ens hi ha precedit per preparar-nos-hi l’estada i amb Ell
hi resideixen Maria, la seva mare que és la nostra mare, els sants i els justos
de tots els temps.
El bisbe Francesc va voler servir a Crist i a l’Església per damunt de tot i avui demanem al Pare que aquesta voluntat seva que era mostra de la seva fe i de la seva esperança, s’hagin vist recompensades i pugui gaudir ja per sempre d’aquella vida a la qual hi condueix el camí de la fe i que és l’única vertadera i eterna. Ho deia el seu lema episcopal “perquè tingueu vida” i no hi ha cap altra vida que la que ve de Crist i ens ve per Crist. “L’estimàvem i l’hem trobat a faltar” deia Mossèn Lluís Suñer en el primer aniversari del traspàs del bisbe Francesc. Ara demanem pel nostre germà Francesc que estigui amb aquell qui és tot ell amor on ningú és trobat a faltar entre els qui viuen allí on el Senyor viu.