Diumenge
I de Quaresma / Cicle C
Parròquia
de Sant Esteve a Vila-sacra
Diumenge 9 de març de 2025
Dt 26,4-10; Salm
90,1-2.10-11.12-13.14-15; Rm 10,8-13 i Lc 4,1-13
El diner i el poder son les grans temptacions de tota època, ho eren a
l’antiguitat i ho segueixen essent també avui. Quantes vides arruïnades no
causen els desitjos de tenir més diners i més poder. A vegades per la simple
sensació de tenir-los, d’altres vegades amb una intenció més perversa, la de
dominar a d’altres éssers humans. Al cap i a la fi per no res, perquè com ha
dit diverses vegades el papa Francesc, darrera d’un cotxe de morts no hi va mai
un camió de mudances. No ens enduem res a l’altre vida, sols el bé que hàgim
fet.
L’home no viu només de pa, viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. És aquesta la paraula de la que ens parla sant Pau, aquella que tenim molt a prop nostre, que la tenim als llavis, que la tenim al cor. Amb la paraula de Déu als llavis i al cor, vèncer les temptacions és possible, Crist venç a qui el vol temptar citant l’escriptura, citant la paraula de Déu i amb aquestes cites rebat unes altres capcioses que li proposava el temptador. Proclamar doncs la Paraula, ser ministre de la Paraula és se missatger de Crist i del seu amor.
És aquest temps de quaresma un temps de conversió, un temps per a desempallegar-nos de les temptacions i anar a allò que és realment important, allò que és l’únic important, la paraula de Déu que ens mou a fer el que Déu ens demana i el que ens demana per damunt de tot és estimar, estimar-lo a Ell i estimar als germans; un i altre amor són inseparables, indestriables.
No val la pena adorar homes o riqueses; tot això és fugisser i marxa igual que ha vingut. L’únic que val la pena és adorar a Déu que ens estima i vol que l’estimem. Si quelcom és mogut per l’amor, no hi ha lloc per a la rancúnia, per a l’afany de manllevar als altres allò que els pertoca, no hi ha lloc a portar aquesta voluntat de posseir, de poder, més enllà de qualsevol límit raonable.
Al llarg d’aquestes setmanes de quaresma el papa Francesc, en el seu missatge per aquest any, ens proposa de caminar, de fer-ho junts i de fer-ho amb esperança. Caminar junts sols és possible en un clima de confiança i aquesta confiança no pot néixer de cap altra font que de l’amor.
Qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. En definitiva no cerca el seu propi bé passant per damunt del que calgui i envestint qualsevol cosa o persona que se li interposi, perquè no se’ns passarà mai de fer el mal a aquell a qui estimem.
Crist ho hauria pogut tenir tot, tot allò que amb les mires humanes és atraient ho hauria pogut tenir i molt abans de que el temptador li oferís. Però Ell no cercava terres, sobiranies o mostrar-se com un superhome, ans al contrari Ell vingué per ser feble com nosaltres i mostrar-nos que aquesta feblesa que tants maldecaps ens procura, és al cap i a la fi una riquesa tot i que ens soni tot plegat contradictori. La veritable riquesa no està en posseir més i més, està en estimar.
Com ens diu el papa Francesc en el seu missatge de quaresma: «gràcies a l’amor de Déu en Jesucrist estem protegits per l’esperança que no defrauda. L’esperança és “l’àncora de l’ànima”, segura i ferma.» Si ens cal lluitar per alguna cosa, lluitem per allò que val realment la pena, per l’amor que ens ve per Jesucrist i que ens porta cap a l’esperança, en això creiem i en diem fe. Que aquesta quaresma marcada per l’any jubilar que vivim, sigui per a nosaltres una camí cap a l’esperança i que el recorrem tots junts amb amor.