Dissabte de la I setmana de Quaresma
Parròquia de Sant Miquel de Palau-sacosta
a Girona
Recés de Quaresma
Dissabte 15 de març de 2025
Dt 26,16-19; Salm 118 i Mt 5,43-48
Déu és el nostre Déu si
nosaltres el considerem el nostre Déu. És aquesta una relació bilateral, una
relació on hi ha un compromís de complir allò que Déu ens mana. Però no ho hem
de complir per por o de mala gana, forçats sinó que el vincle que ens uneix al
Senyor és l’amor, el d’Ell cap a nosaltres i el nostre cap a Ell.
Déu no mana coses per
caprici, ens convida a estimar-lo a Ell i als altres. Observar els seus decrets,
ser consagrats en el Senyor és tractar d’imitar-lo. És obrar en justícia, com ens
ha dit el salmista i fer-ho de cor.
Però si Déu ja d’antic havia establert un pacte
amb aquell poble que havia escollit, Crist va més enllà, val molt més enllà.
Ell és observant amb la llei del seu Pare, però va a l’arrel del que Déu ens
demana. Aquesta expressió «doncs jo us dic» no pretén abolir res, ans al
contrari, el que vol és ensenyar-nos que vol dir en la pràctica de cada dia
complir la voluntat del Senyor.
Estimar als qui ens
estimen no deixa de ser quelcom que està sotmès a una relació de reciprocitat;
però estimar no ja als qui no ens estimen, sinó fins i tot als qui ens odien,
als enemics, sembla anar més enllà de tota cosa raonable. El nostre amor, ens
diu Jesús, ha de mostrar-se en coses extraordinàries, no ens podem conformar a fer
el que fa tothom, a estimar d’una manera convencional, com si es tractés
d’esperar sempre amor quan donem amor. Si aquest manament que avui ens dona el
Senyor l’apliquéssim en les nostres vides i com a comunitats ho féssim en les
nostres relacions, molts conflictes no tindrien mai lloc.
La Quaresma és temps de
conversió, de conversió dels nostres cors i això que escoltem any rere any ens
deixa sempre un xic indiferents no anem a aquest centre de l’amor del que Crist
ens parla, al fons del que vol dir la frase «doncs jo us dic». I Crist ens ho
mostra amb el seu exemple, perquè Ell no deixa mai d’estimar-nos però vol que compartim
aquest seu amor, l’amor que rebem d’Ell amb els altres, amb tots.
No és pas fàcil, potser sí
que ho entenem però portar-ho a la pràctica ja és una altra cosa. Tant de bo
que els nostres camins no es desviïn de guardar el que el Senyor ens demana.