Dia
setè dins l'octava de Nadal
Fraternitat
de santa Clara a Vilobí d’Onyar
Admissió
a ordes del seminarista Edwin Oblitas Vera
1Jo
2,18-21; Salm 95,1-2.11-12.13 i Jo 1,1-18
No tots son dels nostres, ens diu sant Joan. En aquests dies de l’octava de Nadal l’Església ens proposa d’anar més enllà d’una visió excessivament dulcificada de Betlem. En aquella menjadora hi ha vertaderament el Fill de Déu, el Messies, el Senyor.
Hi reposa aquell que ha vingut a complir la voluntat del Pare i a
qui resulta clar que no tots son dels nostres i que això implica dues coses:
Cal evangelitzar a tothom, mirar de fer arribar la bona nova de l’Evangeli a
tothom i ser també conscients de que per part d’alguns aquest anunci serà
rebutjat, ignorat o oblidat al cap de poc escoltar-lo.
Ens ho
diu el mateix Crist quan ens parla de que tots aquells que escolten la paraula
del Regne però no l’accepten és aquella llavor sembrada arran del camí. Els
de la llavor sembrada en un terreny rocós son els qui escolten la paraula i la
reben amb alegria, però no tenint-la ben arrelada dintre seu, son
inconstants i tan bon punt es plantegen interrogants, sucumbeixen tot seguit i
abandonen. Els de la llavor sembrada enmig dels cards son els qui escolten
atentament la paraula, però altres ídols ben presents en el món arriben a
ofegar-la. Els de la llavor sembrada en terra bona son els qui escolten la
paraula i la comprenen; aquests donen fruit i jubilen els camps amb tot el que
hi ha. Tant sols es pot donar fruit coneixent la veritat, perquè, com ens ha
dit sant Joan, la mentida no ve mai de la veritat. Cal mirar bé on plantem la
llavor de la Paraula de Déu i vetllar pel creixement d’aquesta llavor, fer-ho
sempre, amb paciència sense desistir mai.
Ser coneixedors de la veritat vol dir ser ungits amb l’Esperit d’aquell que és sant. Per això t’estàs preparant, us esteu preparant, per això Déu et va cridar un dia a cercar-lo en el clos d’un monestir i avui has de discernir si et crida a una altra missió. Una i altra vocació tenen una cosa en comú, una cosa molt important, en una i altre se serveix a Crist.
Déu et crida a servir-lo i és aquesta una
crida tant generosa i alhora tant fonamental que cal discernir-la a fons per a
poder-lo servir a Ell i a l’Església de la millor manera que et sigui possible.
Servir a Crist és servir a aquell qui és la Paraula, a aquell qui és la vida, una vida que és llum per als homes i dones, una llum que et comprometràs a mostrar als qui no la coneixen i a revifar-ne la flama als qui coneixent-la veuen com la llum que fa vacil·la i corre el risc d’apagar-se.
No has de tenir por, no hem de tenir por ser testimonis d’aquesta
llum, de ser testimonis de la veritat; hem d’estar contents de ser-ho, contents
però no amb un orgull excloent, sinó joiosos d’haver rebut aquesta missió i
delerosos sempre de fer-la arribar a tothom, per compartir-la.
La fe si es viu amb alegria és contagiosa, si es predica des de l’ensopiment és estèril. Cal doncs que cuidem la nostra fe, no donat mai res per suposat, sempre mirant de que aquesta llavor que vam rebre en el nostre baptisme vagi creixent fins a ser una planta esplendorosa a l’ombra de la qual d’altres hi trobin recer.
Caldrà que miris bé on sembres la llavor i com la sembres. Cal que defugis fer-ho massa superficialment arran del camí o de les roques, cal que cerquis de plantar-la on hi pugui arrelar ben profundament i per això hauràs d’acollir al qui truqui a la porta demanant respostes als seus dubtes, caldrà que surtis a cercar terreny adient per plantar la llavor de la Paraula no sigui que els cards del individualisme arribin a ofegar-la; i la teva tasca acabi sense donar cap fruit.
Prepara la terra perquè sigui bona, tenint sempre una actitud acollidora, com aquella que sant Benet demana als monjos quan un hoste truca a la porta d’un monestir i un cop plantada la llavor de la fe no la deixis al lliure albir, cuida-la, acompanya-la i mira si cal desbrossar-la si és el cas amb la llum de la fe, regar-la si cal amb l’esperança i adobar-la amb la caritat.
Dona així testimoni de Crist, de la paraula feta carn, com en donava Joan Baptista.
Tingues sempre present que per Jesucrist ens han vingut la gràcia i la veritat i ambdues son per compartir-les quan amb més millor, però no oblidant mai que quantitat i qualitat en l’evangelització han d’anar sempre juntes.