Cor
Immaculat de la Benaurada Verge Maria
Memòria
Lè
aniversari de la fundació del Col·legi “Les Alzines” de Girona
Basílica
de Sant Feliu
Dissabte
13 de juny de 2026
1R
19,19-21; Salm 15,1-2. i 5.7-8.9-10 i Lc 2,41-51
Avui
celebrem dues realitats que s'il·luminen mútuament: la festa del Cor de Maria i
els cinquanta anys de vida del Col·legi Les Alzines. Cinquanta anys d’una
història de fidelitat, de servei, d'educació i de transmissió de la fe.
Cinquanta anys durant els quals moltes generacions s’han format acadèmicament,
humanament i cristianament en aquest centre.
La
primera lectura ens presenta una escena plena de simbolisme: el profeta Elies
passa al costat d'Eliseu i li llança el seu mantell. No hi ha grans discursos.
Hi ha una crida i una resposta. Elies transmet una missió; Eliseu deixa enrere
allò que el retenia i emprèn un camí nou.
També
la història de Les Alzines va començar així. Fa cinquanta anys, unes persones
van escoltar una crida. Van veure la necessitat d'oferir una educació integral,
arrelada en l'Evangeli, capaç d'ajudar cada alumna a descobrir els seus talents
i a posar-los al servei dels altres. Aquella intuïció inicial, com el mantell
d'Elies, ha anat passant de generació en generació. Moltes persones han rebut
aquest llegat i l'han continuat fent fructificar.
Però
avui la litúrgia ens convida sobretot a mirar el Cor de Maria. I l'Evangeli ens
mostra una de les experiències més profundes que va viure la Mare de Déu:
perdre Jesús, buscar-lo amb angoixa i trobar-lo en el Temple. És una escena
molt humana. Josep i Maria són una família observant, fidel a les tradicions
del seu poble, que puja a Jerusalem per celebrar la Pasqua. Tanmateix, fins i
tot en una família tant santa, hi ha lloc per al desconcert, per a l’angoixa
davant la dolorosa absència. Jesús no és on ells esperaven trobar-lo.
La
família ens apareix en l’exemple de la Sagrada Família com un model perquè «en
la llar s'entrellacen les generacions i es transmet una memòria viva que dona
continuïtat interior a la societat. Allí on la família és sostinguda,
s'enforteix també l'estabilitat espiritual i social de les nacions. La família
serà sempre la primera escola d'humanitat en la qual s'aprèn, abans que en
qualsevol altre lloc, la gramàtica elemental de la convivència: rebre la vida,
cuidar a l'altre, perdonar, servir i pertànyer», com ens deia el papa Lleó XIV
el dilluns passat.
Quantes
vegades també nosaltres experimentem aquesta situació. En la vida personal,
familiar o educativa podem tenir la sensació d'haver "perdut" a Jesús.
Les presses, les preocupacions, els èxits o les dificultats, la malaltia, la
mort d’un ésser estimat, tants mal de caps que poden fer que la seva presència
quedi difuminada davant dels nostres ulls.
Però
l'Evangeli ens ensenya alguna cosa més, una cosa essencial: Maria i Josep no es
resignen; ans al contrari busquen, pregunten, tornen enrere; en definitiva perseveren
i finalment troben.
Troben
a Jesús al Temple, a la casa del Pare. «No sabíeu que jo havia de ser a casa
del meu Pare?» Aquesta és la resposta del Senyor. Jesús recorda que la seva
identitat més profunda és la de ser Fill, Fill del Pare.
Aquest
és també el gran missatge del Cor de Maria. El cor de la nostre Mare és un cor
que busca i que guarda. Busca el Fill quan sembla absent i guarda en el seu
interior tot allò que no acaba d'entendre. Maria no ho comprèn tot
immediatament, però ho conserva tot en el seu cor i ho confia al Senyor.
Potser
aquesta és una de les missions més importants d'una escola cristiana: ajudar a
buscar a Jesús i ajudar a trobar-lo. No només transmetre coneixements, sinó
educar els cors perquè cada alumna descobreixi que la seva vida té un sentit, que
Déu té un projecte per a cadascun de nosaltres, que som fills de Déu i que estem
cridada a una missió única.
Durant
aquests cinquanta anys, Les Alzines ha estat per a moltes persones un lloc de
recerca i de trobada. Un espai on s'ha après a estudiar, a treballar, a servir,
a estimar i també a descobrir la presència de Déu en la vida quotidiana. Una
escola que, com Maria, ha volgut custodiar el tresor de la fe i transmetre'l a
les noves generacions.
La
crida d'Elies a Eliseu i la recerca de Jesús per part de Maria i Josep
convergeixen en un mateix punt: Déu continua cridant i continua deixant-se
trobar. La qüestió és si tenim el cor disponible per escoltar la seva veu i una
perseverança suficient per buscar-lo quan sembla absent davant nostre.
En
aquest aniversari, donem gràcies per tots els qui han format part d'aquesta
història: fundadors, professores, famílies, alumnes i personal del centre. Tots
ells han contribuït a mantenir viu aquest projecte educatiu.
I
demanem avui a Maria que Les Alzines continuï essent, durant molts anys més,
una escola on les noves generacions aprenguin a escoltar la crida de Déu, com
Eliseu; a buscar Jesús amb perseverança, com Maria i Josep; i a trobar-lo. Ell sempre
ens espera i el trobarem en la pregària, en els sagraments i en el servei
generós als altres: en definitiva en l’amor.
Com
deia el papa Lleó XIV el passat dissabte als joves a Madrid: «Us convido, a
tots, a ser junts sal de la terra i llum del món (cf. Mt 5,13). Per a viure
així, és necessari abans de res interpretar la societat present, vivint amb
saviesa, per a poder després transformar-la com a testimonis de l'Evangeli. El
jove cristià, en efecte, es torna lluminós tant en l'alegria com en la prova,
donant gust a la realitat perquè l'habita com una persona que gaudeix de la
vida en el seu interior, sense esperar que el gust li vingui per la riquesa, el
plaer o el poder. Aquesta és la nostra llibertat, que té la seva font en la fe,
que és capaç de donar llum i bon gust a tota societat, a tota experiència
humana. En canvi, quan la vida no té gust a res, és com si ens hagués estat
arrabassada: ja no la sentim nostra. Davant el buit de la indiferència i del
conformisme, davant la violència de la guerra i de la mentida, sigueu vosaltres
mateixes espurna d'una humanitat nova.»
Que Maria, Mare de Jesús i Mare nostra, us acompanyi en aquest camí de formació i de fe, com ha acompanyat a tantes generacions al llarg d’aquests cinquanta anys, que acompanyi també a les generacions futures i guardi aquest col·legi sota la seva protecció, fent que els seus propers cinquanta anys siguin encara més fecunds en fe, en esperança i en caritat al servei de l’Església i de la societat.