Dijous
de la setmana XII durant l'any / II
Gruta
de la Mare de Déu de Lourdes
Peregrinació
diocesana
Dijous
25 de juny de 2026
2R
24,8-17; Salm 78,1-2.3-5.8-9 i Mt 7,21-29
Els
reis d’Israel feien el mal que ofèn al Senyor i per això vingueren grans
desastres per al poble d’Israel, fins i tot el temple fou saquejat, el poble deportat
i Jerusalem fou sotmesa als seus invasors. Complir o no complir la voluntat de
Déu està a les nostres mans. No es tracta de dir paraules de manera
reiterativa, es tracta d’apropar-se al Senyor, d’escoltar-lo, de deixar-se
amarar de la seva Paraula i de construir així la nostra fe sobre una roca
ferma, sobre uns fonaments que són capaços de resistir tots els embats. El
poble d’Israel i el seu rei ho tenien relativament fàcil, els profetes els
indicaven que els calia fer, però ells preferiren apartar-se de la voluntat de
Déu, tancar les seves orelles a la veu del Senyor i dedicar les seves paraules
i obres a coses fugisseres i caduques.
De com
complir la voluntat de Déu tenim en Maria el millor exemple, ella va actuar ben
diversament al rei Joaquim i des de la discreció, sense cercar res per a ella
mateixa, acomplí allò que Déu li demanava, tot i que moltes vegades li quedaven
algunes preguntes sense resposta, tot i que no sabia ben bé com seria tot
plegat, malgrat això ho guardava tot en el seu cor, ho meditava i confiava en
el Senyor.
Aquesta
mateixa confiança portà a santa Bernardeta a ser l’elegida per rebre un
missatge. Eren temps difícils, França havia estat sacsejada per revolucions i l’ambient
de la societat no era propens a ser dúctil a la voluntat de Déu, talment com en
temps del rei Joaquim. Però Déu ens estima tant que no es deixa endur per les
nostres rauxes, el seu amor supera qualsevol dels molts entrebancs que li podem
posar i que sovint li posem. Ell, malgrat les nostres infidelitats, mancances i
febleses te sempre la porta del seu cor oberta per acollir-nos. Déu ens crida i
ho ha fet sovint al llarg de la història a través d’aquella que més l’ha
estimat i que més ha estimat: Maria, la mare.
A ella
acudim any rere any, hi acudim amb la confiança de fills que cerquen en la mare
consol i ajuda. Lourdes és per a nosaltres, és per a tot el món, un lloc on el
dolor es transforma en serenor, la incertesa en seguretat i el neguit en
confiança. Quan com ens deia el papa Lleó XIV a l’Estadi de Montjuic: «el dolor
posa a prova la fe i el sentit que li donem a la vida. Això és cert per a
tothom, no solament per aquells que en algun moment travessen la prova de la
malaltia.»
Maria
sap que són les proves de la vida, sap que és el dolor, que és la incertesa i
que és el neguit i de la seva vivència de totes aquestes sensacions neix en
ella la confiança en el Senyor. Maria sap que es tenir el cor traspassat per
una espasa de dolor. Per això nosaltres «En les hores de dolor, almenys quan
sigui possible, hem d'obrir-nos a algú que ens ajudi a expressar una oració
senzilla, que ens acompanyi amb discreció sense la pressa d'explicar-nos aquest
dolor, que ens prengui de la mà i ens faci sortir d'aquest crit.» (Lleó XIV 9
de juny de 2026).
I qui
millor per fer-ho, qui millor per acompanyar-nos que Maria. Ella ens continua
dient avui a tots nosaltres: «feu el que Ell us digui.» I què ens diu Jesús?
Doncs que estimem, que l’estimem a Ell i als germans i germanes, que escoltem
les seves paraules i que les complim més amb obres que amb grans discursos; més
amb el cor que de cap altra manera. Som aquí a Lourdes pelegrins en cerca de
consol, demanem-li doncs a Maria que intercedeixi per nosaltres davant del seu
Fill i acostem-nos-hi amb aquella senzillesa i humilitat de santa Bernardeta.
Maria sap reconèixer als senzills, ella a qui li fou reconeguda la humilitat de
serventa per part de Déu sap que per la humilitat es puja a Déu i per la
supèrbia ens allunyem d’Ell, com sant Benet i sant Bernat ens recorden.
Que la benaurada Mare de Déu forta en el propòsit, temprada en el silenci, prudent en la interrogació i justa en la confessió (Sant Bernat) ens acompanyi sempre i ens ajudi a ser fidels a Crist, el seu fill i Senyor nostre.