Dissabte
de la setmana XII durant l’any
Missa
de Santa Maria
Església de Santa Bernardeta
Peregrinació
diocesana a Lourdes 2026
Dissabte
27 de juny de 2026
Fets
1,12-14; Salm 112,1-8 i Jo 2,1-12
Maria
com una més de la comunitat, assistia unànimement a la pregària amb els apòstols
i les dones. A la part final de la seva vida Maria ha viscut en plenitud, ha
estat la testimoni més propera a l’obra de la redempció, ha estat al costat del
fill en la solitud del calvari, en el moment del sofriment i casi bé ha estat l’única
en atrevir-se a ser-hi. Tenim en ella un model, un exemple i la gran intercessora.
Maria se’ns apropa. La història de la nostra salvació, passa per Maria. Maria és la dona que no té mai por, tota la vida de Maria és una vida de confiança, de servei i d’espera atenta. Ens ho ha dit avui en l’Evangeli, dirigint-se als qui servien a Canà i dirigint-se també a nosaltres seguidors del Crist: «Feu tot el que ell us digui.» I Jesús es dirigeix també a nosaltres i ens diu que omplim els nostres cors de l’aigua de la fidelitat i Ell els transformarà en el vi bo de la caritat per a nosaltres i per a l’Església. A Canà no havia arribat l’hora de Jesús, no havia arribat encara. Però sí era l’hora del servei, a prec de la Mare, Jesús transformà l’aigua en aquell vi millor que la gent serveix primer per tal de donar després el vi més ordinari.
El que
el fa un vi millor és el servei i el servei ha de ser sempre un servei a Crist.
El cristià té la Paraula la seva font o abeurar, l’objectiu és fer de la
Paraula de Déu el fil conductor de la nostra vida, de la nostra existència. Hem
de ser d’aquells que intenten entrar en la seva interioritat conduïts per la
Paraula de Déu, la Paraula que es va fer carn en Jesucrist. És aquest el nostre
compromís, el compromís del cristià, perquè el cristià és aquell qui es
compromet amb una persona, amb Crist, i amb una tasca, portar arreu vivint-lo
el Regne de Déu.
Ser
cristià, viure com a cristià, esdevenir cristià no és arribar a una meta, no és
haver arribat a un nivell superior a cap altra home o dona. Tots els homes i
dones són fills del mateix Déu, tots porten l’empremta de la imatge de Déu,
fins i tot si no ho sabem o si tanmateix ho neguen. Aleshores fer-se cristià no
és situar-se en un nivell espiritual a part, tampoc és haver comprat una
assegurança que ens garanteixi la vida eterna; ser cristià no és un títol, no
és entrar a formar part d’un club exclusiu.
Ser
cristià és ser de Crist, dir sí a Crist, voler seguir a Crist, voler fer com
Crist. Un compromís amb Crist que cal renovar en cada paraula, en cada gest, en
cada acció; un compromís que ha de ser cada cop més ferm i radical, arrelat més
i més en el nostre interior fins a fondre’ns en Crist per poder dir com Pau «Ja
no soc jo qui visc; és
Crist qui viu en mi.
La meva vida terrenal, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va
estimar i es va entregar ell mateix per mi.» (Ga
2,20). I en Maria en tenim un gran exemple, la dona sempre confiada en Déu.