Diumenge
XII durant l'any / Cicle A
Confirmacions
a la Parròquia de Sant Esteve a Vila-sacra
Diumenge
21 de juny de 2026
Jr
20,10-13; Salm 68,8-10.14 i 17.33-35; Rm 5,12-15 i Mt 10,26-33
Jesús
en l’Evangeli que avui hem escoltat ens convida a no tenir por, per tres cops
utilitza aquesta frase que apareix molts cops en l’Escriptura. Aquesta sensació
de por l’hem escoltat també en la primera lectura, el profeta Jeremies se
sentia sol davant les amenaces, però fou capaç de vèncer la por i confiar la
seva causa a Déu i aquest li feu costat.
La por
és un sentiment ben humà que a vegades és del tot irracional, tenim por a allò
desconegut, tenim por a quedar-nos sols, por a la malaltia o al sofriment i a
tantes altres coses. En definitiva tenim por a tot allò que o bé no controlem o
bé creiem no poder controlar.
Aquest
sentiment de por entra en conflicte molts cops amb la fe. D’una banda perquè a
ulls de molts avui en la nostra societat no està de moda creure, per a alguns
és una cosa del passat, ja superada i que en definitiva creuen que és fruit
d’una manca de racionalitat. També quan nosaltres ens trobem davant de
situacions difícils la por és fruit d’una manca de confiança, d’una manca de
fe. Davant d’aquestes i d’altres circumstancies el Senyor ens convida a no
tenir por, a confiar, a tenir fe.
Avui
confirmes la teva fe davant d’aquesta comunitat, que representa al conjunt de
l’Església i també per primer cop participaràs en plenitud de la taula de
l’Eucaristia. Rebràs avui la força de l’Esperit Sant i la força que ens ve de
participar del cos i de la sang de Crist ens ajuden a vèncer les pors, a vèncer
els dubtes i a confiar-nos més en el Senyor.
Fa
bens pocs dies hem escoltat les paraules del papa Lleó XIV mentre visitava la
nostra terra. Ell ens deia que el lloc en el qual Déu es fa present i on hem de
trobar les seves petjades és sempre en la realitat on ens trobem, el nostre
entorn, la família, el treball o el col·legi, els amics i amigues, el poble on
vivim. Per viure la nostra fe en el nostre entorn concret tenim la força de
l'Esperit Sant que actua i treballa silenciosament en totes les situacions de
la vida i de la història, fins i tot en aquelles que semblen més difícils. Però
hem de conrear aquesta inquietud i fer-li espai, buscar dins nostre, intentant
no deixar-nos aclaparar pels ritmes i les seduccions externes, conreant espais
de silenci, aturant-nos potser alguns minuts al dia per a llegir l'Evangeli i
parlar amb Déu, per agafar forces. També hem de mirar de fer el nostre camí
interior juntament amb els altres, amb qui amb nosaltres forma la nostra
família, la nostra comunitat parroquial, la nostra comunitat diocesana; deixant-nos
acompanyar per les persones que com nosaltres han emprès aquest camí.
Ens
cal confiar en Crist i confiant-hi perdrem la por a viure plenament com a
cristians, a manifestar-nos com a tals i aquest serà el millor testimoni
evangelitzador que podrem donar. Si vivim la fe amb joia i amb convicció
d’altres es preguntaran d’on ens ve això, d’on ens ve aquesta força i a qui ens
pregunti li podrem respondre: ens ve de Crist.
Com
ens deia el papa Lleó XIV a l’Estadi Olímpic de Barcelona, Crist ens: «ha donat
el seu mateix Esperit, precisament perquè l'amor sigui la clau de totes les
nostres relacions humanes.» I amb l’amor tota dificultat pot ser vençuda. Déu
ens estima, de manera personal i de manera comunitària, a cadascun de nosaltres
tal com som, tot i que sempre ens voldria millors, i com a Església, encara que
nosaltres membres seus tinguem les nostres mancances.
Amb Ell al costat, sentint-nos estimats per Ell no hi ha lloc per a la por.