Diumenge
XII durant l'any / Cicle A
Santa
Maria a La Sala
Dissabte
20 de juny de 2026
Jr
20,10-13; Salm 68,8-10.14 i 17.33-35; Rm 5,12-15 i Mt 10,26-33
Estimats, dilluns farà tot just un any que a Sant Miquel De Fluvià contrèieu
matrimoni, avui ens trobem reunits aquí a Santa Maria a la Sala per donar
gràcies al Senyor pel vostre fill per qui demanareu el baptisme, és a dir
la incorporació a l’Església de Crist. Viure la fe des de la convicció, des del
goig és un do de Déu, un do que es fa present en la vostra família que ha estat
ja beneïda amb el regal del vostre fill. Viureu així la vostra vocació matrimonial en
plenitud perquè no hi pot haver joia més gran que portar al món una vida, que
és sempre un regal del Senyor, i aquest goig us porta a demanar pel petit Josep
allò que vosaltres estimeu més, allò que vosaltres considereu el millor per a
les vostres vides i per tant també el millor pel Josep, la fe.
La vida viscuda com un regal, com un do de Déu és una vida viscuda amb plenitud. Ens ho deia el papa Lleó XIV fa bens pocs dies a Madrid: «si la vida deixa de ser reconeguda com un valor fonamental, quin futur poden tenir les nostres societats? Pot dir-se plenament justa una comunitat que deixa en l'ombra al nen encara no nascut, a l'ancià, al malalt, a qui sofreix en silenci o a qui depèn enterament de la cura dels altres? La defensa de la vida humana no és una qüestió parcial ni un interès confessional: és una meta de civilització.»
No tingueu por, com ens diu avui Jesús en l’Evangeli, de criar i educar el vostre fill en la fe, de constituir a casa vostra aquesta Església domèstica que a imatge de la Sagrada Família, constitueix la família humana. La família és la primera realitat humana, és el fonament natural de la comunitat; perquè a la llar s'entrellacen les generacions i es transmet una memòria viva que dona continuïtat interior a la societat, així ho heu viscut en les vostres respectives famílies i així ho voleu viure també vosaltres. La família és la primera escola d'humanitat en la qual s'aprèn, abans que en qualsevol altre lloc, la gramàtica elemental de la convivència: rebre la vida, cuidar a l'altre, perdonar, servir i pertànyer, com ens recordava també el papa Lleó.
És cert que com ens ha dit el profeta Jeremies en la primera lectura hi ha marge pel risc, però vivint la vostra fe com a família cristiana, a partir d’ara els tres i en el futur amb els altres fills que vinguin, ajudareu a evangelitzar, perquè no hi ha millor evangelitzador que aquell que viu la seva fe amb normalitat, en plenitud i sense por. Avui demaneu pel vostre petit la vida. Ja li heu donat la vida humana, regal de Déu perquè: «Tota vida humana ha de ser reconeguda i custodiada des de la seva concepció fins al seu ocàs natural, en cada circumstància de la seva existència.»
Però avui demaneu per a ell la vida en la fe, la vida en Crist i vosaltres pares i padrins feu per ell la professió de fe i la renuncia a tot allò que hi allunya, com aquell pecat que associat a la mort s’estengué a tots els homes. Ho feu fonamentats en Crist, aquell home, com ens ha dit sant Pau, pel qui ha abundat la gràcia de Déu i el do generós s’ha estès a tants.
Assumiu així una responsabilitat, una responsabilitat important: sou garants d’anar endinsant en la fe al vostre fill i al vostre fillol perquè quan arribi el moment ell mateix pugui renovar aquesta fe que avui en nom seu proclamareu i ho faci havent recorregut darrera Crist una part del camí de la seva vida. El petit sortirà d’aquesta església, dedicada a la Mare de Déu, com una nova criatura i revestit de Crist; serà engendrat de nou per l’aigua i per l’Esperit Sant i compartirà ja amb nosaltres la nostra fe, aquella que ens gloriem de professar en Crist, que és Senyor nostre.
Donem gràcies avui pel do de la vida, pel do de la família i sobretot pel do de la fe, que ens agermana a tots en Crist, aquell qui vencent el pecat i la mort ens ha fet fills de Déu. No tingueu por, aneu pel bon camí, seguiu de prop les petjades de Crist i als seus ulls valeu més que tots els ocells plegats.