Gest
de l’aigua i celebració de la penitència
Peregrinació
diocesana a Lourdes 2026
Dijous
25 de juny
L’aigua és signe de purificació. Som rentats
del pecat original pel baptisme per mitjà de l’aigua, som aspergits en memòria
del baptisme durant el temps pasqual amb l’aigua, ho som també el dia en que
els nostres germans ens encomanen al Senyor en les exèquies. En
els Evangelis, l’aigua té un simbolisme molt ric i apareix associada a la vida,
a la purificació, a la fe i a la salvació. L’aigua és signe de purificació i
conversió com apareix en el baptisme de Joan Baptista al riu Jordà, és
signe de penediment i ens obra la porta per a una vida nova; Jesús en el baptisme
dona a l’aigua un significat encara més profund, relacionat amb el naixement
espiritual.
L’aigua és signe d’una vida nova i eterna, així ho llegim en la conversa amb la dona samaritana, Jesús li parla de l'aigua viva que calma la set d’una vegada per sempre; l’aigua que representa la gràcia de Déu i la vida eterna.
Jesús camina sobre les aigües, així el mar,
agitat per una tempesta i un fort vent, simbolitza tot allò que ens amenaça,
però que amb Crist al nostre costat és fàcilment superable si deixem de ser
homes i dones de poca fe. La tempesta calmada ens presenta a Jesús com aquell
que venç el desordre i la por.
A les noces de Canà, l’aigua transformada en vi simbolitza l’arribada d’un temps nou i la plenitud dels dons de Déu. Al llarg de l’Evangeli l’aigua és molt més que un element natural, que quelcom imprescindible per viure; l’aigua és un símbol de vida, de purificació, de conversió, de fe i de salvació, i un element natural que ens mostra la presència i l’acció de Déu en la vida humana.
Aquí a Lourdes l’aigua adquireix també un sentit purificador i guaridor, de cossos i d’esperits. Aquí fem experiència de Déu a traves de la intercessió de la seva Mare Maria, tal com li va indicar a santa Bernardeta.
Però malgrat que ens purifiquem i rentem amb l’aigua, ens tornem a embrutar pel pecat, per les faltes, per les mancances. Així un cop i un altre ens cal recuperar la puresa per tal de que ni de paraula, ni d’obra, ni d’omissió faltem a l’amor a Déu i als germans.
Acostant-nos al sagrament de la reconciliació, amb sinceritat de cor, Ell ens acull amb la seva inesgotable misericòrdia. El Senyor sap que fem bé, que fem malament, que deixem de fer, sap sempre el que fem, pensem o deixem de fer. Però ens demana que siguem sincers davant seu, que li tinguem confiança, perquè tant sols des del reconeixement de les nostres mancances i debilitats podrem obrir els nostres cors a la seva misericòrdia.
Acostar-se al Senyor per rebre el seu perdó és sempre una oportunitat, mai ens ha de fer ni por, ni mandra, perquè ningú ens estima tant com Ell, ningú com Ell sap perdonar.