Divendres
de la setmana XI durant l'any / II
Aquarterament
General Álvarez de Castro a Sant Climent Sescebes
Divendres
19 de juny de 2026
2R
11,1-4.9-18.20; Salm 131,11.12.13-14.17-1 i Mt 5,3
En les
lectures que acabem d'escoltar se'ns parla de la fidelitat, la vigilància i la
rectitud del cor. Quan semblava que la dinastia del rei David havia desaparegut
per la violència i l'ambició de poder, Déu va mantenir visqui la seva promesa a
través d'un jove rei Enmig de la confusió i el perill, va haver-hi persones
valentes i lleials que van protegir la seva vida i l'esperança del seu poble.
Així, a través de la seva labor, la fidelitat de Déu no va ser derrotada per
les intrigues humanes.
El
salm ens recorda precisament aquesta promesa: Déu roman fidel a l'aliança feta
amb David. Encara que els homes fallin, Déu mai abandona la seva paraula.
Jesús
ens convida a no valorar les coses materials i terrenals per sobre de les
celestials. Acumular tresors en la terra, encara que ens costi d'assimilar, no
serveix de molt, la qual cosa realment té valor és fer-ho en el cel. Ens ho va
recordar moltes vegades el papa Francesc amb una frase impactant: «Mai he vist,
darrere d'un cotxe fúnebre, un camió de mudances. No té sentit acumular si un
dia morirem. El que hem d'acumular és la caritat, és la capacitat de compartir,
de no romandre indiferents davant de les necessitats dels altres.» I aquesta és
també la base de la vostra tasca, la que la societat us ha donat: No romandre
indiferents davant les necessitats dels altres, sigui aquí o sigui en una altra
regió, esteu on fa falta estar.
Sant
Mateu en l'Evangeli d'avui afegeix una frase important: «On està el teu tresor,
allí estarà també el teu cor». En la vida militar sabeu bé que la disciplina,
el servei i el sacrifici exigeixen tenir clares les prioritats. Hem de
preguntar-nos sovint on està el nostre tresor. Plantejar-nos si ho busquem en
el prestigi, el poder, els diners o el reconeixement, tot coses passatgeres; o
bé ho busquem en Déu, en la família, en el servei al proïsme i en el compliment
honest del deure, cadascun el que li ha estat confiat.
Per a
discernir, per a tenir clares les nostres prioritats hem de tenir una mirada
neta i això significa veure la realitat amb veritat, actuar amb rectitud i
mantenir una consciència íntegra. Aquí la confiança mútua és essencial,
l'honestedat, la lleialtat i el sentit del deure són valors que reflecteixen
aquesta llum de la qual parla Jesús en l'Evangeli. Vosaltres sabeu bé de
situacions difícils, injustes, de guerres i sofriments que a *mendo pateixen
més els innocents que els mateixos actors. La pau no és solament una realitat
política o institucional, neix també en la consciència, allí on el rancor, la
indiferència i l'odi cedeixen espai a la reconciliació.
Buscar
una pau desarmada i desarmant, és buscar una pau autèntica i duradera, com ens
recorda amb freqüència el papa León XIV que recentment ens ha visitat. La pau
requereix moltes vegades d'interposar-se entre els contendents i buscar així el
cessament d'hostilitats com a pas previ a una pau ferma i segura. El nostre món
continua vivint conflictes on moltes persones perden les seves vides, les seves
cases, els seus treballs, les seves famílies, les seves relacions. Costa poc
encendre la metxa que inicia un conflicte, en canvi costa moltíssim més
apagar-la.
Deia
el papa León XIV davant el Congrés i el Senat que: «Tota guerra constitueix, en
última instància, una dolorosa derrota de la capacitat de negociar i també
d'aquella consciència comuna de la humanitat que reconeix vincles de justícia
entre les nacions.»
Demanem
al Senyor que, com els homes fidels que van protegir a Joás, sapiguem tots
custodiar el que Déu ens ha confiat; que el nostre tresor sigui sempre el bé,
la veritat, la pau i el servei; i que la nostra mirada romangui neta per a
caminar com a homes i dones d'honor, al servei de Déu i dels nostres germans,
perquè qui mestressa a Déu ha d'estimar al seu germà i l'amor cap al germà neix
de l'amor a Déu.
__________________________________________________________________
En las lecturas que acabamos de escuchar se nos habla de
la fidelidad, la vigilancia y la rectitud del corazón. Cuando parecía que la
dinastía del rey David había desaparecido por la violencia y la ambición de
poder, Dios mantuvo viva su promesa a través de un joven rey En medio de la
confusión y el peligro, hubo personas valientes y leales que protegieron su
vida y la esperanza de su pueblo. Así, a través de su labor, la fidelidad de
Dios no fue derrotada por las intrigas humanas.
El salmo nos recuerda precisamente esta promesa: Dios
permanece fiel a la alianza hecha con David. Aunque los hombres fallen, Dios
nunca abandona su palabra.
Jesús nos invita a no valorar las cosas materiales y
terrenales por encima de las celestiales. Acumular tesoros en la tierra, aunque
nos cueste de asimilar, no sirve de mucho, lo que realmente tiene valor es
hacerlo en el cielo. Nos lo recordó muchas veces el papa Francisco con una frase
impactante: «Nunca he visto, detrás de un coche fúnebre, un camión de mudanzas.
No tiene sentido acumular si un día moriremos. Lo que debemos acumular es la
caridad, es la capacidad de compartir, de no permanecer indiferentes delante de
las necesidades de los otros.» Y esta es también la base de vuestra tarea, la
que la sociedad os ha dado: No permanecer indiferentes ante las necesidades de
los otros, sea aquí o sea en otra región, estáis donde hace falta estar.
San Mateo en el Evangelio de hoy añade una frase importante:
«Donde está tu tesoro, allí estará también tu corazón». En la vida militar sabéis
bien que la disciplina, el servicio y el sacrificio exigen tener claras las
prioridades. Debemos preguntarnos a menudo dónde está nuestro tesoro.
Plantearnos si lo buscamos en el prestigio, el poder, el dinero o el
reconocimiento, todo cosas pasajeras; o bien lo buscamos en Dios, en la
familia, en el servicio al prójimo y en el cumplimiento honesto del deber, cada
uno el que le ha sido confiado.
Para discernir, para tener claras nuestras prioridades
debemos tener una mirada limpia y eso significa ver la realidad con verdad,
actuar con rectitud y mantener una conciencia íntegra. Aquí la confianza mutua
es esencial, la honestidad, la lealtad y el sentido del deber son valores que
reflejan esa luz de la que habla Jesús en el Evangelio. Vosotros sabéis bien de
situaciones difíciles, injustas, de guerras y sufrimientos que a mendo padecen
más los inocentes que los mismos actores. La paz no es solamente una realidad
política o institucional, nace también en la conciencia, allí donde el rencor,
la indiferencia y el odio ceden espacio a la reconciliación.
Buscar una paz desarmada y desarmante, es buscar una paz
auténtica y duradora, como nos recuerda con frecuencia el papa León XIV que
recientemente nos ha visitado. La paz requiere muchas veces de interponerse
entre los contendientes y buscar así el cese de hostilidades como paso previo a
una paz firme y segura. Nuestro mundo sigue viviendo conflictos donde muchas
personas pierden sus vidas, sus casas, sus trabajos, sus familias, sus
relaciones. Cuesta poco encender la mecha que inicia un conflicto, en cambio
cuesta muchísimo más apagarla.
Decía el papa León XIV ante el Congreso y el Senado que:
«Toda guerra constituye, en última instancia, una dolorosa derrota de la
capacidad de negociar y también de aquella conciencia común de la humanidad que
reconoce vínculos de justicia entre las naciones.»
Pidamos al Señor que, como los hombres fieles que
protegieron a Joás, sepamos todos custodiar lo que Dios nos ha confiado; que
nuestro tesoro sea siempre el bien, la verdad, la paz y el servicio; y que
nuestra mirada permanezca limpia para caminar como hombres y mujeres de honor,
al servicio de Dios y de nuestros hermanos, porque quien ama a Dios debe amar a
su hermano y el amor hacia el hermano nace del amor a Dios.