Dimarts
de la setmana XII durant l'any / II
Catedral de Girona
Dimarts 23 de juny de 2026
2R 19,9b-11.14-21.31-35a.36; Salm 47,2-3ab.3cd-4.10-11
Mt 7,6.12-14
La imatge d’un camí estret que és el que ens porta a la salvació és una
figura recurrent en l’Escriptura i també està ben present en els pares de
l’Església. El mateix sant Benet ens parla en la seva Regla de que el camí, al
menys en els inicis de la vida monàstica, ha de ser forçosament estret i que a
mesura que qui truca a la porta d’un monestir es va endinsant en la vida i els
costums, aquesta estretor es va convertint en una amplada suficient que permet
entrar i discórrer amb suficient agilitat.
La vida, la vida d’aquí, la d’aquest món, la que ens ha estat donada com un regal, és en gran manera una mena d’assaig per la vertadera vida, aquella en la que confiem tot i que no sabem molt bé com serà. Per accedir-hi cal que com Ezequies manifestem la nostre confiança en el Senyor de tots els reialmes del món, en l’únic Déu. Però per arribar al Regne aquesta confiança, és a dir la fe, no ens és suficient.
Amb la fe cal que hi unim l’acció, tal com ens diu avui Jesús en l’Evangeli que acabem d’escoltar «feu als altres tot allò que voleu que ells us facin.» No és aquest plantejament una mera reciprocitat, responent a la dita «tal faràs, tal trobaràs», sabem de manera certa que va més enllà de la reciprocitat. Jesús de fet no ens diu que fem el que ens fan, sinó que fem als altres allò que voldríem que ens fessin.
El full de ruta el tenim en el capítol cinquè del mateix Evangeli segons sant Mateu en la famosa expressió de Crist: «doncs jo us dic.» I Jesús ens parla aleshores de dir sí quan és sí i no quan és no, de no tornar-nos contra qui ens fa mal, d’oferir l’altra galta, de no desentendre’ns de qui ens demana; en definitiva d’estimar fins i tot als enemics i això no és fàcil, és molts cops feixuc i ens fa estret el camí per on practicar-ho.
És aquest el balanç que es farà de nosaltres al final de la vida. Per això pregant pels nostres difunts no fem sinó desitjar que qui ha arribat ja davant la presència del Pare passi aquest examen final en l’amor amb bona nota i es trobi aleshores amb un camí ample, per on caminar confortablement.
Això demanem avui per Mossèn Esteve Andreu en el primer aniversari del seu traspàs. Ell va servir a l’Església de Girona des de llocs de responsabilitat i de ben segur que més d’un cop el camí se li feu estret, pels seus defectes i per les seves limitacions, com a tots ens passa, ja que tant sols fiats de Déu i no en les nostres forces o mèrits, podem realment avançar cap allí on val la pena arribar.
Demanem avui al Senyor que l’hagi volgut salvar, que l’hagi volgut protegir com va fer amb Sió i l’hagi acollit a la seva glòria. Ell que havent escollit el camí estret i havent rebutjat aquell altre molt més ample i còmode, però que ens porta tant sols a la perdició, desitjava de ser acollit al Regne i predicava i proposava també als altres el camí de la salvació.