Epifania del Senyor
Catedral de Girona
Dilluns 6 de gener de 2025
Is 60,1-6; Salm 71; Ef 3,2-3a,5-6; Mt 2,1-12
Avui
l’Església celebra la manifestació del Senyor, la seva epifania. Avui es posa
l’accent en la triple manifestació del Senyor; per això l’Església recorda amb
l’adoració dels mags, el baptisme al riu Jordà a mans de Joan i el primer
miracle de Jesús a les noces de Canà. Si al Jordà una veu del cel estant
manifestà el seu caràcter diví en reconèixer-lo com a Fill de Déu; si a Canà Ell
mostrà la seva divinitat mitjançant la transformació de l’aigua en vi; avui a
Betlem, aquest infant tot just nat és ja reconegut com a rei, home i Déu per
uns mags vinguts de llunyanes terres.
A partir
dels tres presents oferts al nen hem determinat el nombre de mags en tres i a
més els hem definit racialment representant diverses parts del món i fins i tot
els hem adjudicat diferents edats. Aquesta determinació si volem una mica
infantil ens mostra però també com des de la tradició popular l’infant es
manifesta a tota la humanitat, ja no es tracta d’un o altre poble concret, sinó
que aquest nen ha vingut per fer arribar la salvació arreu de la terra, a gent
de tota edat i procedència. A partir dels tres presents oferts el caràcter
universal de la seva vinguda es correspon també a la triple personalitat de
Jesús com a: Déu, home i rei. L’or és tradicionalment un símbol de poder, amb
ell s’elaboren les corones reials i els ceptres, els mags doncs anuncien la
reialesa de Jesús i alhora que aquest seu reialme no és d’aquest món ja que els
reis d’aquest món no sols no el reconeixen sinó que fins i tot ja el
persegueixen. La mirra anticipa la mort de Jesús, aquelles espècies preparades
per la preservació del cos que per les presses no podran ser aplicades al cos
de Jesús aquell vespre del Divendres Sant i que quan el matí del primer
diumenge les dones s’hi acostin amb aquest propòsit ja no seran necessàries
perquè la tomba estarà buida. L’encens a la fi és signe de divinitat, fins i
tot també avui el fem servir en la nostra litúrgia per honorar al Senyor. En
aquest relat de l’adoració la humanitat sencera adora a Déu, al rei i a l’home
per mitjà d’uns mags vinguts de llunyanes terres. Com també fins a llunyanes
terres arribarà la bona nova que ens porta aquest infant, un pelegrinatge el
dels mags que és anunci del que faran els apòstols per portar l’Evangeli arreu
del món i també símbol del camí que tots hem de recórrer per arribar a Crist. La
festa de l'Epifania, que celebrem, ens recorda la universalitat de la salvació.
El Fill de Déu, nascut a Betlem, és reconegut i adorat pels Mags arribats des
de l'Orient, representants qualificats de tota la humanitat. (Cf. Sant Joan Pau
II 5 de gener de 2005).
L’escena
que ens presenta avui l’Evangeli segons sant Mateu ens presenta ben gràficament
aquesta realitat. «Els Mags d'Orient van davant. Inauguren el camí dels pobles
cap a Crist.» (Benet XVI 6 de gener de 2012). Mentrestant Herodes, el rei dels
jueus, en canvi restà quiet al seu palau, conreant la seva rancúnia i esperant
a que els mags li diguin on està aquell rei per retre-li també homenatge, un homenatge
que al final rebrà a la creu, l’homenatge del martiri, consentit i auspiciat
pel seu successor.
Déu
crida als mags, ells responen a la crida des de llunyanes terres; Herodes no és
pas cridat per Déu i resta aturat en el seu odi vers aquell qui veu ja com un
adversari. «Herodes estava interessat en el nen del qui parlaven els Mags, però
no amb la finalitat d'adorar-lo, com vol donar a entendre mentint, sinó per a
eliminar-lo. Herodes és un home de poder, que en l'altre només veu un rival
contra el qual lluitar.» (Benet XVI 6 de gener de 2011).
Déu
parla als qui estan preparats per escoltar-lo, als qui li obren el cor, els
parla mitjançant una estrella o mitjançant un somni. Déu resta mut davant els
qui ja d’antuvi tenen el cor tancat a la seva paraula, davant dels qui es
tanquen a la salvació. «La salvació que ens porta Crist és «única, plena
i completa perquè qui parla i actua és el Fill de Déu encarnat.» (Dominus
Iesus, 6). Els qui rebutgen a Crist, rebutgen la seva pròpia salvació.
D’aquestes
maneres senzilles i planeres, al pessebre rebent uns desconeguts mags, vora un
riu rebent un baptisme d’aigua i participant en el convit de noces d’uns amics,
s’anuncia la salvació a tot el món. «La voluntat salvífica universal de
Déu està estretament connectada amb l'única mediació de Crist: «Déu vol que
tots els homes se salvin i arribin al coneixement ple de la veritat. Perquè hi
ha un sol Déu, i també un sol mediador entre Déu i els homes, Crist Jesús, home
també, que es va lliurar a si mateix com a rescat per tots» (1 Tm 2,4-6).»
(Dominus Iesus, 13).
Avui a Betlem es manifesta la
reialesa del Fill de Déu fet home, una reialesa que topa ja amb els reis
d’aquest món. Demà serà al Jordà on el Pare reconeixerà com a fill seu a
Jesucrist, quan Joan el bategi amb aigua, un baptisme que practicat per Joan i
arribat a la plenitud del seu sentit amb Crist i l’acció de l’Esperit, és per a
nosaltres avui signe de salvació. I a Canà, allí també amb Maria, com un
preanunci de la taula de l’Eucaristia, es manifestarà la seva humanitat i
alhora l’anunci de que si allí l’aigua esdevé vi, al cenacle el vi esdevindrà
la sang del mateix Crist vessada a la creu per a la salvació de molts.
Fruit d’aquestes seves
manifestacions: «El Magisteri de l'Església, fidel a la revelació divina,
reitera que Jesucrist és el mediador i el redemptor universal: “El Verb de Déu,
per qui tot va ser fet, que es va encarnar perquè, com a home perfecte que és,
salvarà a tots i recapitularà totes les coses”.» (Dominus Iesus, 11).
Ell és la llum que il·lumina també les nits més fosques, és l'estrella radiant
del matí, el sol de justícia, el fulgor misericordiós de Déu, que estima a tots
els homes i a tots els pobles de la terra. (Cf. Papa Francesc 6 de gener de
2023).
Sant Bernat ho expressa amb
aquestes paraules: «un nen se'ns ha
donat, però en qui habita tota la plenitud de la divinitat. Ja que, quan va
arribar la plenitud del temps, va fer també la seva aparició la plenitud de la divinitat.
Vingué en carn mortal perquè, al presentar-se així davant els qui eren carnals,
en l'aparició de la seva humanitat es reconegués la seva bondat. Perquè, quan
es posa de manifest la humanitat de Déu, ja no pot mantenir-se oculta la seva
bondat.» (Homilia per l’Epifania, 1).
Un nen que és home, rei i Déu; fet per a nosaltres home perfecte, rei de
bondat i Déu misericordiós, és adorat per uns mags, com ahir ho fou per uns
pastors. Avui per
ells ja ha arribat l'hora que com a autèntics adoradors adorin el Pare en
Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare, perquè Déu és
esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat; com
els pastors, com els mags, com se’ns convida a fer-ho a nosaltres. (Cf. Jn
4,23-24).
El poeta Joan Maragall ho
sintetitza escrivint:
Tres Reis tinc darrera
i un àngel davant
prop de l’Infant
un cel m’espera.
(Cançó de l’estrella)