Dijous
dins l'octava de Pasqua
Santuari
de Lord
Dijous
9 d’abril de 2026
Fets
3,11-26; Salm 8,2a i 5.6-7.8-9 i Lc 24,35-48
«Nosaltres
en som testimonis» diu Pere. Quin canvi, aquell Pere que negava el divendres al
Senyor, que estava mort de por de que no l’associessin a Jesús, ara és capaç de
guarir malalts, de fer caminar invàlids i de predicar obertament que Déu ha glorificat
a Jesús i que l’innocent, el sant ha estat ressuscitat d’entre els morts. Pere és
ara capaç d’interpretat el sentit de les Escriptures, d’explicar que tot el que
havien anunciat els profetes ha trobat en Crist el seu acompliment i de fer una crida solemne i universal a
escoltar la Paraula i a convertir-nos de la nostra maldat.
No li
ha estat fàcil el camí a Pere, li han vingut al cor molts dubtes, s’ha alarmat
i quan ha vist la tomba buida no ha estat encara capaç d’entendre, de veure-hi
allí mateix que tot allò que Jesús els havia estat anunciant s’ha acomplert. Li
cal veure les mans i els peus de Crist foradats pels claus de la creu, li cal
veure com Jesús es menja davant d’ells un tall de peix a la brasa, li cal
constatar que no és cap al·lucinació, que no és cap fantasma, com quan al llac
Jesús s’acostà cap a ells caminant sobre les aigües i es posaren a cridar d’esglaiats
que estaven i restaren completament desconcertats. Al llac ens diu l’evangelista
sant Marc tenien el cors tancats (Cf. Mc 6,51); ara Crist ressuscitat els hi ha
obert.
L’experiència
del ressuscitat obre els cors, permet interpretar i entendre el sentit de les
escriptures i obrar prodigis. Pere actua ara amb la força de la pobresa, de la
senzillesa de la comunitat apostòlica. No és el Pere superb que deia «Ni que
tots fallin, jo no fallaré pas», «ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.»
(Cf. Mt 26). Li ha calgut precisament negar i plorar amargament el seu pecat per
tenir el cor disposat a fer experiència plena de Crist i trobar així la
valentia per predicar el Regne. Pere s’obre a la força del ressuscitat i a la de
l’Esperit i sols amb aquesta força que ve de Déu, es pot aixecar sobre la seva
feblesa i és capaç de fer el que abans era incapaç de dir o d’obrar.
Expliquen
que el papa Pau V mentre escoltava el relat de Pere i Joan vora la porta bonica
del temple a Jerusalem, quan van guarir aquell paralític, i el lector llegia la
frase de Pere «No tinc plata ni or, però et dono el que tinc: En el nom de
Jesucrist, el Natzarè, camina!» el papa es girà vers un dels seus assistents i
li digué «nosaltres, en canvi, tenim plata i or» i l’assistent, que no era altre
que sant Robert Bellarmino li respongué «per això no podem dir: Aixeca’t i
camina.»
No és
la plata i l’or allò que és important, no són les paraules embravides de dir
que morirem amb ell, pronunciades quan tot va bé i no hi cap risc el que demostra
la nostra fe; el que compta és fer experiència de Crist: personal i comunitària.
Jesús es presenta enmig dels deixebles reunits, reunits en nom seu perquè és
Crist qui vertebra aquell grup entre desconcertat i esporuguit. I quan es
presenta Crist als seus el primer que els desitja i els porta és la pau, per després
mostrar-se amb aquesta nova vida que està per damunt de tota altre vida i és
llavors que els convida, finalment, a ser capaços d’interpretar el sentit de
les escriptures.
Com
ens diu Dei Verbum: «el desconeixement de les Escriptures és
desconeixement de Crist.» (DV, 25) i «la veritat íntima sobre Déu i
sobre la salvació humana se'ns manifesta per la revelació en Crist, que és a un
temps mediador i plenitud de tota la revelació.» (DV, 2).
Nosaltres avui en som testimonis, som els testimonis de Crist, com llavors ho foren Pere i els altres deixebles. Tant de bo que també aquesta Pasqua de tanta alegria, no ens ho acabem de creure; però que sigui sempre per un excés d’alegria. No sigui que ens vinguin al cor dubtes, perquè realment el Senyor ha ressuscitat, alegrem-nos doncs i celebrem-lo.