Divendres
de la setmana II de Pasqua
Col·legi Bell-lloc
Divendres 17 d’abril de 2026
Fets 5,34-42; Salm 26,1.4.13-14 i Jo
6,1-15
«Si aquest
intent és cosa d’homes, ja es dissoldrà; però si és de Déu no aconseguireu
dissoldre’s» Són les paraules del fariseu Gamaliel que parla des de
l’experiència, ha vist passar Teudàs, Judes el Galileu i d’altres, revoltes,
grups que s’aixecaven contra el poder i al cap d’un temps res no quedava.
Hem viscut
aquests darrers dies la celebració de la passió i mort de Jesús, també llavors
molts van creure que mort Jesús a la creu tot acabaria i tornaria a la
normalitat.
Hi ha però un
punt que marca la diferència amb d’altres viscuts abans, un punt que és molt i
molt important; Crist al tercer dia deixa la tomba buida i ressuscita. És tota
una novetat, és la gran novetat per a molts.
Jesús és «aquell
profeta que havia de venir al món», com deia la gent que havia vist com Jesús
convertia cinc pans i dos peixos en un aliment per més de cinc mil homes.
Ho és perquè no
havien escoltat el que Jesús els havia dit, no havien fixat l’atenció en el que
feia. Si ho haguessin fet haurien sabut que Jesús era el Fill de Déu i que
havia vingut al món precisament per això per viure com nosaltres, per morir com
nosaltres però fent-ho, compartint la humanitat, i ressuscitant ens obre les
portes de la vida eterna i ens fa fills de Déu.
Estem celebrant
aquests dies, aquestes setmanes, la Pasqua. És la gran festa dels creients,
dels seguidors de Crist.
Celebrem al
llarg de l’any altres moments com ara el Nadal, el naixement de Jesús; però tot
va encaminat cap a la Pasqua que és on Crist venç la mort i ens dona la vida. I
sí, aquest intent és de Déu, ve de Déu i per tant no és passatger, és
definitiu.
En la nostra
societat passen les coses molt ràpidament: modes, polítics, costums i així
tantes altres coses. És important que aprenguem a distingir entre totes
aquestes coses passatgeres i les de Déu. Les passatgeres moltes vegades ens
poden ser útils i anar bé i d’altres vegades ens allunyen, ens aparten del que
és vertaderament important.
En certa manera
al nostre voltant hi ha moltes coses, com ara el consumisme entre d’altres, que
el que intenten fer és adormir-nos, deixar que prestem atenció a Déu. I prestar
atenció a Déu és fonamentalment estimar-lo a Ell i als altres i qui estima no vol
mal al qui estima, li vol bé.
Déu no passa
mai, ens pot semblar que a vegades no està de moda, que a vegades no està molt
present en el dia a dia de molta gent. Ell però sempre hi és, té molta
paciència amb nosaltres i sempre ens espera, espera que ens donem compte que la
veritat no està en coses passatgeres, la veritat està en Déu mateix.
Ens ho recordava el papa Lleó XIV a Hipona, la terra de sant Agustí: «Crist ens demana renovar totalment tota la nostra existència, també ens dona la força per a fer-ho. Ho testifica ben sant Agustí, que li diu al Senyor: «Dona'm el que manes i mana el que vulguis» (Confessions, X, 29, 40).» (14 d’abril de 2026).