Diumenge
II de Pasqua: Octava de Pasqua / Cicle A
Pasqua
Jove
Parròquia
de la Mare de Déu dels Àngels
Sant
Feliu de Guíxols
Dissabte
11 d’abril de 2026
Fets
2,42-47; Salm 117,1-2.3-4.13-15.22-24; 1Pe 1,3-9 i Jo 20,19-31
Sant Joan ens diu que el que ell ha escrit, el que podem llegir, el que hem escoltat, ho ha estat per tal de que creguem que Jesús és el Messies, el Fill de Déu i creient en Ell tinguem vida en el seu nom. Crist és vida, és la nostra vida; no tant sols és el camí i la veritat, no tant sols omple de sentit la nostra vida, sinó que Ell per si mateix és la nostra vida. Nosaltres ho vivim així, aquesta és la nostra fe; no és una fe desarrelada, teòrica; la nostra és una fe real que es pot tocar, que es pot viure, que te un nom: Jesús de Natzaret.
En nom seu ens reunim, en nom seu ens hem trobat avui, perquè compartim una mateixa fe; com ho feien aquells apòstols tot just ressuscitat el Senyor. No els havia estat fàcil el camí, van compartir tres anys al costat del mestre, el van escoltar, el van veure obrar prodigis: cecs que hi veien, paralítics que s’aixecaven i agafaven les seves lliteres, morts que sortien de la tomba, endimoniats que recuperaven el seny i el van veure caminar sobre les aigües o va escoltar una veu des del cel el reconeixia com a Fill de Déu. I malgrat tot això, molts cops no entenien que volia dir-los, creien que aquell llenguatge era massa difícil i sovint esperaven un regne que de fet res tenia a veure amb el Regne de Déu.
Havent fet experiència de Crist ressuscitat, totes aquelles pors que els van fer fugir i deixar sol al mestre en el moment clau de la seva vida, a la creu, van desaparèixer per la força de Crist ressuscitat que es posava enmig d’ells, els donava l’Esperit i els enviava a anunciar l’Evangeli. Havien recuperat les forces i les ganes, havien entès de sobte tot allò que els havia dit i que no acabaven de saber de que anava. Encara més, les seves forces, la seva fe havia augmentat i així era en gran part perquè compartien béns i pregària, perquè vivien junts la fe.
D’aquí sorgia ara la seva força, aquella que els va mancar pocs dies abans i vivint així la seva fe amb senzillesa i alegria, tot el poble els apreciava i aconseguien que cada dia el Senyor els afegís nova gent a la comunitat dels salvats. Fixem-nos bé com aquells apòstols, que no eren pas perfectes, que eren tant humans com nosaltres ho som, avançaven en el seu camí de fe, fent experiència personal de Crist i vivint la fe en comunitat.
Tomàs s’ho va deixar perdre aquell diumenge, no estava amb els altres i va ser incapaç de creure tant sols a partir del testimoni dels seus companys, sols quan el diumenge següent participava de la comunitat fou capaç de veure i creure. «Perquè m’has vist has cregut» li diu Jesús al descregut de Tomás que havia dit «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas».
Ver para creer” diu la dita castellana o “si no lo veo no lo creo” i és això el que fa i viu Tomàs, que deuria pensar que els altres deixebles o bé li prenien el pel o bé havien patit tots plegats una al·lucinació.
No, Crist ressuscitat no és cap al·lucinació, no és el resultat de cap histèria col·lectiva, no és un muntatge que ens hem fet per entretenir la nostra ansietat. Crist és tant real com tu i com jo i també Crist ens diu a nosaltres «porta el dit aquí (...) porta la mà.» I com podem reconèixer nosaltres a Crist, com en podem fer experiència del ressuscitat? Personalment deixant-nos trobar per Ell, com heu fet vosaltres, i col·lectivament, comunitàriament vivint la fe amb aquesta senzillesa i aquesta alegria dels apòstols.
Cadascun de nosaltres és apòstol, cadascun de nosaltres tenim encarregada la missió de proclamar: «hem vist al Senyor» i no quedar-nos-ho per a nosaltres sols. El primer que van fer els apòstols aquell diumenge quan Tomás va tornar a casa és dir-li «hem vist al Senyor.» Nosaltres estem convidats a dir: Hem conegut a Crist, hem fet experiència d’Ell, Crist ha esdevingut el centre de la nostra vida, el sentit de la nostra vida, Crist ens omple d’esperança, volem que t’ompli també a tu.
Crist és aquella esperança viva de la que ens ha parlat sant Pere, una esperança que neix del seu amor, que ens fa néixer de nou, una esperança que no es pot es pot destruir ni deteriorar ni marcir; perquè si això s’esdevé tenim també el camí per recuperar-la, aquell que Crist ressuscitat va encarregar als apòstols: «a tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats.» Per això l’esperança que ve de Crist no es marceix, perquè quan nosaltres defallim Ell ens obre els braços per acollir-nos de nou, sempre que li demanem.
Crist sempre ens espera, sempre ens perdona, sempre ens obre els braços, com aquell pare de la paràbola del fill pròdig; sols cal que nosaltres fem un pas cap a Ell, sols això depèn de nosaltres, la resta ve del seu amor. Ens poder considerar afortunats, sense haver-lo vist l’estimem, sense haver-lo vist creiem i aquesta nostra fe ens omple d’alegria, una alegria gran i joiosa.
Celebrant aquest diumenge de l’octava de Pasqua, o de la divina misericòrdia com va voler sant Joan Pau II, acabem la celebració del dia de Pasqua que ha durat tota una setmana. Però no acabem res, de fet tot comença i ho fa amb una mirada nova, Crist ressuscitat ha vingut per quedar-se al nostre costat, per acompanyar-nos, per mostrar-nos el camí. Tot això ho vivim en comunitat, dins de l’Església que està present en cada parròquia, en cada diòcesis; dins de l’Església que fa present a Crist enmig del món.
La
nostra tasca, la que Crist ens ha encomanat, malgrat que som febles gerres de
terrissa, malgrat les nostres febleses tant físiques com morals, és que qui ens
vegi viure la fe hi reconegui la petjada de Crist.
No és pas una tasca fàcil, però és sens dubte la més apassionant de les missions. Viure la fe en plenitud és voler transmetre-la arreu. Com diu sant Pau «proclama la paraula de Déu, insisteix quan és oportú i quan no ho és, reprèn, interpel·la, exhorta, com un que té molta paciència i sap ensenyar.» (2Tm 4,2).
I creure en Crist és ser missatger de la pau. Ell els ho diu als apòstols, és la seva salutació «Pau a vosaltres.» En aquest mateix moment a molts llocs del món, seguint la crida del papa Lleó XIV molts cristians preguen units, malgrat les distàncies, per la pau al món; una pau que és signe de la presència de Crist ressuscitat i que nosaltres, la humanitat, tenim tanta traça en destruir.
El papa sant Joan XXIII escrivia: «La pau a la terra, suprema aspiració de tota la humanitat a través de la història, és indubtable que no pot establir-se ni consolidar-se si no es respecta fidelment l'ordre establert per Déu.» (Pacem in terris, 1). I l’orde establert per Déu es fonamenta en el manament de l’amor: a Déu i als altres.
Qui estima ni vol, ni pot fer mal; qui s’allunya de l’amor corre el risc de que no li faci res perjudicar, sotmetre o matar a l’altre. Per estimar veritablement ens cal reconèixer la imatge de Crist, victoriós de la mort, en l’altre i per reconèixer aquesta imatge ens cal viure la nostra fe amb senzillesa, no creient-nos superiors a ningú, i viure-la amb joia. Avui estimats germans i germanes hem viscut la joia de la Pasqua en comunitat, hem viscut l’alegria d’incorporar nous germans a l’Església i de rebre la renovació de la seva fe per part d’altres. Hem viscut allò que hem escoltat «Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats.»
Que nosaltres que creiem sense haver-lo vist, però que creiem per haver-lo escoltat i reconegut en els altres, en la seva Paraula, en la taula de l’Eucaristia; vivint per això la fe amb joia siguem vertaders evangelitzadors i testimonis de Crist ressuscitat.
Posem-hi de la nostra part perquè així sigui i si algú ens diu «no m’ho creure pas» deixem fer a Crist com Ell, si ha obrat en nosaltres, obra també en tot altre. Visquem la fe amb humilitat i senzillesa, però sense renunciar mai a mostrar-la, a viure-la i a anunciar-la. No ens avergonyim de creure en Crist, no ens avergonyim de tenir-lo per Senyor. Ell és la nostra esperança, la nostra vida. Ens hi ajudarà la força de l’Esperit, aquell que Crist alenà sobre els seus, aquell que avui heu rebut alguns de vosaltres i que a tots ens ajuda i ens sosté.