Diumenge
III de Pasqua / Cicle A
Confirmacions a la parròquia de Santa
Maria de Pineda de Mar
Dissabte 18 d’abril de 2026
Fets 2,14.22b-33; Salm 15,1-2 i
5.7-8.9-10.11; 1Pe 1,17-21 i Lc 24,13-35
Dos deixebles
van cap a Emaús, acaben de viure la passió i mort de Jesús, ells esperaven que seria
l’alliberador d’Israel, però els grans sacerdots i les autoritats havien
aconseguit la seva condemna i mort a la creu. Entre el desconcert algunes dones
els han explicat que el crucificat no és al sepulcre on el van deixar i que uns
àngels els han anunciat que és viu; però d’altres que han anat al sepulcre
l’han vist buit però d’ell ni rastre.
Ha sigut tot molt
desconcertant, molts esperaven un regne com els d’aquí a la terra, hi han vist
com aquell rei era primer aclamat però poc després traït, abandonat i
ajusticiat. Ara la situació és encara més desconcertant, perquè Crist no ha
tornat a la vida d’aquest món, Crist ha ressuscitat d’entre els morts i ha
estat glorificat, com ens ha dit sant Pere. Quan Jesús ressuscitat es fa
present davant dels seus a aquests els costa reconèixer-lo. Li costa a Maria
Magdalena que no ho fa fins que no la crida pel seu nom; els hi costa als
apòstols que quan el veuen s’espanten o com Tomàs que si no veu no creu. I ara
aquests dos que van cap a Emaús, una mica desencisats per tot el que ha passat,
caminen amb Ell al costat, l’escolten com els explica tots el que havien dit
els profetes i que es referia a Ell i fins que no parteix el pa no se n’adonen
que els seus cors s’abrusaven quan els parlava i obria el sentit de les
Escriptures.
També així el
Senyor s’acosta a nosaltres. A vegades ens costa reconèixer-lo i per fer-ho
tenim els mateixos elements que van tenir aquells dos deixebles que anaven cap
a Emaús: L’Escriptura i l’Eucaristia. Totes les Escriptures són un anunci de
Crist. Així els ho deia també sant Pere aquell dia de la Pentecosta a la gent de
Jerusalem, els volia fer arribar com havia viscut ell mateix aquesta
experiència de Crist de la que n’era testimoni i que li permetia ara
predicar-lo. Fent experiència de Crist, fent experiència de la resurrecció Pere
havia posat en Déu la fe i l’esperança.
Avui vosaltres heu
confirmat la vostra fe, ho heu fet davant d’aquesta comunitat que representa al
conjunt de l’Església. Perquè fixeu-vos-hi, la fe que és un do que Déu ens fa a
cadascun de nosaltres de manera individual, adquireix el seu sentit quan es viu
en comunitat. Una comunitat més gran o més petita, una comunitat com la dels
apòstols a Jerusalem o com la que formaven aquells dos altres deixebles camí
d’Emaús; sols eren dos, però ja Jesús havia dit: «on n'hi
ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc allí enmig
d'ells.» (Mt 18,20).
Per això és
important aquest dia d’avui per a vosaltres, perquè confirmeu la vostra fe en
aquest Déu que ens ha rescatat d’una manera absurda de viure, que judica a
cadascú per les seves obres i que no fa distincions de persones. I és important
per aquesta comunitat perquè amb la vostra professió de fe li doneu nou vigor.
La fe no és quelcom que ens puguem quedar per a nosaltres sols, la fe és per
compartir-la amb els altres i per transmetre-la als qui ens venen darrere. Ho
fem perquè estem ben convençuts de que el que nosaltres veiem amb els ulls de
la fe i sentim, val la pena de que d’altres ho visquin. «Cadascun de nosaltres
pot experimentar la llibertat de la vida nova que ve de la fe en el Redemptor»,
deia fa uns dies el papa Lleó XIV (14 d’abril de 2026).
La confirmació no és un pas definitiu, però és un pas important, perquè li heu dit avui vosaltres a Crist: «queda’t amb nosaltres». La vida del cristià és per una banda una cursa de fons que no acaba sinó quan el Senyor ens crida i per l’altra banda és una cursa de relleus on a cadascun ens toca de viure’n un tram, de viure’l de manera sincera i autèntica i de traspassar el relleu als qui venen darrere amb les millors garanties, amb la fe i l’esperança que ens venen de Crist ressuscitat.