Diumenge
IV de Pasqua / Cicle A
Confirmacions al Santuari de la Mare de Déu de Gràcia de la Font Santa de
Jafre
Dissabte 25 d’abril de 2026
Fets
2,14a.36-41; Salm 22,1-3.4.5.6; 1Pe 2,20b-25 i Jo 10,1-10
Aquella gent que
escoltava a Pere li preguntaven que tenien que fer, ell els hi respongué que
els calia batejar-se en nom de Jesús, rebre el perdó dels pecats i que així
rebrien el do de l’Esperit Sant. És aquest do el que avui reps, aquella promesa
de la que sant Pere parlava és avui per a tu com ho és també per a tots
nosaltres avui, ara i aquí.
En la vida de fe
no hi ha dreceres, sols hi ha una porta, tota altra via d’accés no ens porta pel
bon camí. Crist és el bon pastor, aquesta imatge és ben recurrent en la
iconografia cristiana i alhora és ben gràfica, clara i aclaridora. El poble
d’Israel tenia ben apresa la figura del pastor; eren pastors Abel, el de
l’ofrena agradable a Déu mort a mans del seu germà Caín, Abraham, el nostre
pare en la fe, i Isaac el seu fill tant estimat; ho era Jacob, l’home íntegre
que preferia viure en tendes i fou beneït fraudulentament pel seu pare Isaac, i
Job, el pacient; tots ells tenien o cuidaven ramats d’ovelles i també els fills
de Jacob, Moisès i Amós eren pastors com David, que de viure entre pletes i
ramades passà a ser rei per la unció del profeta Samuel. El poble que escoltava
a Jesús estava familiaritzat doncs amb aquesta figura però malgrat i el
missatge de Crist és alhora fruit de la tradició del poble i alhora trenca amb
aquesta tradició, de fet no la trenca pas sinó que la porta al seu ple
acompliment.
Un pastor que ha
estat crucificat, com diu Pere a aquella gent que l’escolta, i que ha estat
constituí com a Senyor i Messies; aquell que guarda el ramat que li ha estat
confiat i que cerca a aquells qui encara són lluny, Crist és aquell qui dona
fortalesa i ens treu la basarda quan passem pels barrancs tenebrosos que ens
surten al pas al llarg de la vida; aquell qui ens guia pels camins segurs,
perquè Ell mateix és el camí, la veritat i la vida; aquell la bondat i l‘amor
del qual ens acompanyen tota la vida, perquè Ell és l’amor. Aquest nostre bon
pastor ens ha deixat, ens ho diu el mateix Pere, el seu exemple perquè seguim
les seves petjades i seguint-les esdevinguem ovelles del seu ramat.
Sempre hi ha el
cant dels estranys, d’aquells qui venen per robar la nostra esperança, per
matar la nostra fe i per fer destrossa en la nostra caritat, i a vegades aquest
cant esdevé seductor per a molts també per a nosaltres. Els mals pastors que veiem
al nostre voltant abunden, ens fan arribar missatges enganyosos però que
afalaguen les nostres orelles, ens diuen que tenen receptes que són fàcils
davant de qualsevol patiment, solucions davant de qualsevol problema. El bon
pastor, el vertader pastor que és Crist, ens convida a no obrar amb violència,
ni amb perfídia, ni amb insults, ni amb amenaces; sinó que vivint com a justos,
els mals pastors conviden a la violència, fan la guerra i amenacen amb càstigs.
El nostre pastor
és el Crist, ell sap molt bé que és patir, ho ha fet el, mateix i les seves
ferides han curat la humanitat del pecat i de la mort. Ell ens ha estimat tant
que ha donat la seva vida per nosaltres, perquè tinguem vida i la tinguem a
desdir. Ens cal defugir els cants de sirena, la paraula acomodatícia dels
falsos pastors, ens cal apartar-nos de la gent innoble de la que ens parla el
Salm. Al bon pastor el reconeixerem quan ens cridi a cadascun pel nostre nom,
perquè Ell ens coneix molt i molt bé.
Avui el món està ple de lideratges circumstancials i demagògics, ple de falsos pastors que ens omplen l’oïda de missatges enganyosos. Sols amb el nostre pastor Crist, caminem amb pas ferm per camins segurs. En paraules del Concili Vaticà II: «l'Església és una cleda, que la seva única i obligada porta és Crist. És també un ramat, de la qual el mateix Déu es va profetitzar Pastor i les ovelles del qual, encara que conduïdes certament per pastors humans, són, malgrat això, guiades i alimentades contínuament pel mateix Crist, bon Pastor i Príncep dels pastors, que va donar la seva vida per les ovelles.» (Lumen Gentium, 6).