Dijous setmana II d’Advent
Santa Maria de Valldonzella
Dijous 12 de desembre de 2019
Is 41,13-20; Salm 144, 1 i 9.10-11.12-13; Mt 11,11-15
«No tinguis por», el
Senyor a través del profeta Isaïes ens convida a no tenir por, a perdre la por.
I és que el Regne de Déu s’obre pas amb fermesa, el Regne que anunciaven tots
els profetes i Joan Baptista, el nou Elies, ens presenta ja com a proper.
L’Advent
el temps que aquestes setmanes vivim, és el temps en que tot recordant aquell
primer adveniment quan el Fill de Déu es feu home i s’encarna en el si de la
Verge Maria, alhora recordem el temps de preparació del darrer i definitiu
adveniment, el que tots viurem, la fi dels temps, i el que cadascú viurà de
manera particular en la nostra mort. És a això al que hem de perdre la por,
segurs de que el Senyor ens escolta i no ens abandona, Ell que és capaç de fer
néixer rius dalt les muntanyes més àrides i fonts a les valls dels deserts ha
d’inspirar-nos confiança, perquè Ell ens estima.
L’esperança de l’Advent s’ha
d’omplir de confiança en el Senyor, que com diu el salmista, és bo per a tothom
i estima entranyablement tot el que Ell ha creat. «No tinguis por» és una
expressió molt present en l’Escriptura, perquè la nostra reacció davant d’allò
que no coneixem o d’allò que no sabem ben bé com va és de por. La por de Maria
a casa seva a Natzaret, la de Zacaries al temple, la dels pastors que vigilaven
els seus ramats vora Betlem aquella primera nit de Nadal; davant dels àngels
que els anunciaven coses extraordinàries tingueren abans que res por, després
aquesta es transformà en confiança per la força de l’amor.
L’esperança de
l’Advent ens ha d’ajudar a canviar la por per la confiança. «No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a
donar-vos el Regne» (Lc 12,32) digué Jesús als seus deixebles; «Soc jo, no tingueu por.» (Jn 6,20)
digué Jesús caminant sobre les aigües a l’encontre dels deixebles. No tinguem
por que el Senyor ve compassiu i benigne, és bo per a tothom.