Nadal del Senyor
Missa vespertina de la vigília
24 de desembre de 2019
Oratori de la Mare de Déu dels Dolors a la
infermeria de Poblet
Is 62,1-5; Salm 88,4-5.16-17.27 i 29; Fets 13,16-17.22-25; Mt 1,1-25
Com un raig de llum i una torxa encesa és per a la humanitat
el Salvador, Jesús, de la descendència de David. La referència de Jesús com a
fill de David és present al llarg de tot el Nou Testament, l’apòstol Pau ho
remarca a la Carta als Cristians de Roma i a la Segona Carta a Timoteu, Jesús
és descendent de David, del seu llinatge. Respon així a la promesa feta als
Pares i als profetes, que d’aquesta nissaga havia de néixer el Salvador.
Així l’Evangeli d’avui posa l’accent en aquesta ascendència,
no és tracta d’una mera narració, és resultat d’una intencionalitat en la
recerca per vincular a Jesús amb la història del poble d’Israel. Una història
en la que hi ha de tot, perquè Jesús assumint la nostra humanitat, en tot igual
a nosaltres, llevat del pecat, ve a
salvar a tots els homes i la seva pròpia genealogia representa i presenta la
pluralitat del llinatge humà. Partint d’Abraham, el nostre Pare en la fe, i
acabant en Josep, hi trobem reis, prostitutes, homes justos i pecadors; a tots
ha estat donat un Salvador que és Jesús, la corona magnífica a les mans del
Senyor, la diadema reial a les mans de Déu.
Aquesta ascendència ens porta a centrar l’atenció en Josep,
l’home just i bo, que acceptant la voluntat de Déu acull a Maria i al fill que
aquesta porta a les seves entranyes tot i ser verge, Josep l’acull tot i sabent
que aquest fill ha estat engendrat per obra de l’Esperit Sant, tot i sabent que
li ha estat encomanada la missió de salvar dels pecats al seu poble, al poble escollit
per Déu des de sempre, al poble d’Israel. Jesús, el Fill de Déu, no defuig la
misèria humana, l’assumeix per combatre-la i vèncer-la des de dins mateix, des
de la nostra limitada humanitat.
Déu s’ha apropat tant a l’home que Ell mateix s’ha fet home
en Jesús, el Déu amb nosaltres, ha vingut a compartir les nostres ombres per
transformar-les el llum; la nostra mort per convertir-la en vertadera vida per
la seva resurrecció. La Paraula, el verb de Déu, el Fill unigènit i únic del
Pare, fill de l’home, ha vingut per compartir la seva filiació divina amb tots
nosaltres. S’ha encarnat en un poble concret, en un llinatge determinat, tal
com deien les Escriptures; per fer arribar la seva salvació a tota la
humanitat. A uns homes concrets i a tots el qui creguin en Déu, el poble reunit
per un baptisme de conversió, com ens diu l’Apòstol.
D’aquesta manera ha vingut al món en Messies; d’aquesta
manera s’acompleix en Ell pla de Déu, el pla de la salvació. El somni del poble
d’Israel s’ha acomplert, i com Josep es despertà tota la humanitat es desperta
del malson del pecat perquè ens ha arribat la salvació.
Acollim amb joia al Fill unigènit de Déu perquè un dia, quan
vingui com a jutge, el puguem contemplar amb confiança. Celebrem amb esperit
ben prompte el seu primer adveniment, que és el principi de la nostra redempció
i demanem-li que en el seu darrer adveniment siguem salvats per obra de la seva
gràcia.