Sant Joan Evangelista
27 de desembre de 2019
1Jo 1,1-4; Salm 96; Jo 20,2-8
Joan ho ha sentit, ho ha
vist amb els seus propis ulls, ho ha contemplat i ho ha tocat amb les seves
pròpies mans. Ell ha fet experiència de la Paraula feta carn, la Paraula de la
vida, manifestada en i per Jesucrist; Joan ho ha vist i n’ha donat testimoni.
Deixeble de primera hora,
cridat amb Simó, anomenat, Pere, amb Andreu i Jaume, hi anà i veié. Joan és
situat com l’autor del quart Evangeli; el deixeble estimat; aquell qui compartí
amb el cercle més íntim i proper a Jesús, el tast de la gloria eterna en la
transfiguració; l’agonia de Getsemaní a les portes mateixes de la passió i
mort; aquell qui tot reposant el seu cap al pit de Jesús, gest de màxima
intimitat amb el mestre, sabé abans que ningú el nom del qui l’havia de trair. Aquell
qui no l’abandonà pas i restà als peus mateixos de la creu on rebé a Maria com
a mare i rebent-la ell, la rebé l’Església, la rebérem tots nosaltres. Però per
damunt de tot és aquell qui aquell matí de diumenge veié i cregué.
El deixeble estimat és un personatge central,
no tant sols perquè seguí a Crist des de primera hora, sinó perquè aquell
primer dia de la setmana, ell que havia vist morir a Jesús a la creu, ell que
segurament l’acompanyà al sepulcre entre adolorit i desconcertat; anà amb Pere,
arribà primer al sepulcre, veié des de fora per finalment entrar dins del
sepulcre, i aleshores quan Pere sol veié, ell «ho veié i cregué». Ell possiblement un dels deixebles cridats davant Joan
Baptista; aquell que no era la llum i venia solament a donar-ne testimoni; escoltà la
veu de Jesús dir-los «veniu i ho veureu» i aquell diumenge «ho veié i cregué». El
deixeble estimat apareix com el primer dels deixebles que creu, qui el reconeix
quan s’apareix als seus vora el llac de Tiberíades, i el qui esdevé testimoni privilegiat amb la
missió de transmetre la seva experiència, tot i reconèixer que el que ell pugui
deixar escrit és sols el seu testimoni, una mínima part de la vida de Jesús; per
mitjà d’ell la presència de Jesús arriba a nosaltres. Perquè el seu goig no es limità a veure-ho i a
viure-ho, el seu goig complet ve per compartir aquesta seva experiència
mitjançant el seu Evangeli i les seves cartes. La fe sense ser testimoniada, no
és res, es morta. Tot just encetat el temps nadalenc la litúrgia ens presenta
la realitat, a voltes desconcertant, del misteri de la redempció.
Ahir recordàvem a Esteve el protomàrtir, el primer en
donar testimoni amb llur vida de la seva fe en Crist, un martiri del qual Pau
en fou testimoni i aquell qui serà el més gran evangelitzador, aprovava aleshores
la mort d’Esteve, perquè el seu cor no havia estat tocat encara per Crist i no
havia caigut del seu error. Demà seran uns altres màrtirs, uns infants del tot
innocents, que ni tant sols eren coneixedors de l’existència de Jesús i malgrat
tot foren víctimes de l’odi d’un rei que volgué evitar fos com fos que la
salvació arribés a tota la humanitat. Avui és Joan, el deixeble estimat, aquell
qui en donà testimoni perquè coneguem que Jesús és el Messies, i sabent que el
seu testimoni és digne de crèdit creguem i creient tinguem vida en el nom de
Crist. Joan és el testimoni d'allò que ha
contemplat: el Pare ha enviat el seu Fill com a salvador del món.