Nadal del Senyor
Missa de la nit o del gall
24 de desembre 2019
Is 9,1-6; Salm 95; Tt 2,11-14; Lc
2,1-14
Una gran llum omple aquesta nit,
una llum resplendeix enmig de la tenebror; hi ha un gran goig, una alegria
immensa perquè el jou que ens pesava, la barra que ens sotmetia l’espatlla,
l’agulló que ens arriava ha estat trossejat. Ha arribat el conseller prodigiós,
el Déu heroi, el príncep de pau, el pare per sempre; el seu regne és immens, en
ell la pau no tindrà fi; perquè tot el seu reialme es fonamenta en el dret i la
justícia.
Però aquest nou rei per al tron de
David no ha nascut en un palau, ha vingut al món en una establia; no té
l’escalf d’una gran llar de foc, sinó el simple alè d’un bou i una mula; no
l’assisteixen una cort de servidors i de llevadores; tan sols una mare esgotada
pel part i un home bo, just i temorós de Déu; el seu bressol no és de fusta
treballada, sinó una simple menjadora; no l’embolcallen llençols de lli sinó
més aviat l’aspror del sac; no té per reposar el seu caparró coixins amb
brodats de punta, per tot arreu hi ha
sols palla; no han vingut a retre-li homenatge els grans prohoms del país, sinó
una colla de pastors que es malguanyen la vida vetllant els ramats al ras de la
nit, fent una feina que ningú altre vol fer. La seva mare, verge i mare alhora,
i llur espòs que l’acompanya, ni tant sols han pogut trobar un recer millor que
aquest, fet per a aixoplugar el bestiar de la rosada i dels perills de la nit;
perquè ningú no els ha acollit, totes les portes a les que han trucat se’ls han
tancat.
Però en aquesta senzillesa, en
aquesta pobresa, s’hi amaga la grandesa de l’amor de Déu. El Fill de Déu ha
vingut al món per a compartir la nostra humanitat, no pas per a gaudir dels
privilegis dels rics i dels poderosos que més que a ningú li pertocarien; sinó
per a participar de les privacions dels més desafavorits. En aquest infant s’ha
revelat l’amor de Déu i ha vingut per a viure una vida de justícia i de pietat
fins a l’extrem de lliurar-se Ell mateix com a rescat de la humanitat de
l’esclavatge de les nostres culpes.
Ben aviat el Fill de Déu fet home
ha sabut el que és la pobresa, la privació, la persecució, l’exili. Les seves senyes anunciades per l’àngel als
pastors, no podien ser més simples, un nen en bolquers posat en una menjadora;
com escriu sant Agustí, Déu posat en el pessebre s’ha convertit per a nosaltres
en aliment de vida eterna.
La tendresa a voltes infantil i un
xic ingènua dels nostres pessebres, com ens recorda el Papa Francesc en la seva
darrera Carta Apostòlica Admirabile signum sobre el significat i el
valor del pessebre, ens mostra el contrast entre la foscor que acompanyava aquella
nit santa, imatge de la humanitat que caminava a les fosques, i la llum que de
sobte envoltà als pastors, tanta que s’esglaiaren i que és anunci de la
salvació. Si la fusta de la menjadora és prefiguració de l’arbre de la creu, el
símbol de la llum en aquesta nit de Nadal ens anuncia la llum de la nit de
Pasqua, la llum de la vida que venç la mort; perquè avui aquesta vida en
comunió amb Déu es comença a entreveure en aquest infant tot just nat,
indefens, tremolós i ploraner, al qui uns pastors, esglaiats per l’anunci d’un
àngel han vingut a retre homenatge.
La multitud d’exèrcits celestials
no ha vingut pas a marcar el pas com les botes dels soldats imperials per
atemorir a ningú. Aquest Salvador, que és el Messies, el Senyor, no ve pas amb
voluntat d’imposar-se, ni encara menys de fer-ho per la força. Si ho hagués fet
així, si la nostra salvació hagués vingut imposada, de res no hauria servit. Crist
no ha vingut a vèncer, sinó a convèncer. És així, humil en un pessebre com ve
Déu a salvar-nos, a demanar-nos que abandonem la impietat i els desigs mundans,
aquesta és l’obra del zel del Senyor de l’univers.
Són
tantes les famílies que avui mateix ens poden recordar aquesta de Jesús, Josep
i Maria; són els desnonats, els famolencs, els perseguits, els refugiats, els
malalts, les dones maltractades, els infants no nats, les famílies
desestructurades, els empresonats, les víctimes de mil i una dependència que
ens envolten i en els que ens costa de veure-hi al mateix Crist.
No
tinguem por a aquesta gran alegria, no tinguem por a mirar al nostre voltant
per reconèixer aquí i allà al Fill de Déu fet home, fet humanitat. Darrera del
relat del naixement de Jesús, darrera l’aparent tendresa ingènua dels nostres
pessebres s’hi amaga la grandesa del
misteri de la salvació. «La manera d’actuar de Déu gairebé atordeix, perquè
sembla impossible que Ell renunciï a la seva glòria per a fer-se home com
nosaltres.» (Admirabile signum, 8). S’hi fa per salvar-nos, s’hi fa
perquè en cada home reconeguem la imatge de Déu.
En
aquesta nit santa ha resplendit la claror de la llum veritable, aquella a la
que som convidats a apropar-nos pel Fill de Déu fet home, igual en tot a
nosaltres, llevat del pecat. Ell ens convida a fruir-ne al cel per sempre més, d’aquest
goig que avui ens porta.