La Immaculada Concepció de
la Verge Maria
8 de desembre de 2019
Gn 3,9-15.20; Salm 97,1.2-3ab.3c-4; Rm 15,4-9 i Lc 1,26-38
La Verge Maria en la seva
creació i en la infusió en el cos, fou plena de la gràcia de l’Esperit sant i
preservada del pecat original, així ho diu l’any 1661 el Breu Sollicitudo omnium eclesiarum del Papa
Alexandre VII, que ve a confirmar la doctrina establerta pels seus predecessors
Sixte IV, Pau V i Gregori XV. La concepció immaculada de la Verge Maria és un
dogma proclamat finalment pel Papa Pius IX el 1854 amb la butlla Inefabilis Deus, que tancava segles de
debat, a vegades no pas fàcil. El nostre sant Bernat, per exemple, expressava
als canonges de Lió que si ve cal honorar a la Mare de nostre Senyor, cal
ponderació, honorant la integritat de la seva humanitat, la seva vida santa i
així admirant-la a ella, admirar al fill.
Com explicar que Maria
estava predestinada a acollir en el seu ventre virginal al Fill de Déu fet
home? Com expressar que Déu l’havia elegit i l’havia preparat per a ser l’arca
de la nova aliança? La nova Eva no podia ser inferior a la primera Eva; perquè
d’ella havia de néixer el nou Adam, aquell qui revertiria la situació de la
humanitat retornant-la a la proximitat
amb Déu. Maria, tota pulcra i perfecte, reuneix en ella tota la santedat que
Déu vol per a la humanitat, preservada per Déu del pecat, en ser concebuda
immaculada i de la corrupció del seu cos en ser assumpta al cel en cos i ànima.
Per això fou preservada immune de tota taca des de la seva mateixa concepció,
un do del Pare en atenció als mèrits de Crist, Jesús, Salvador del món.
Tot això, la història de
la nostra salvació, passa per Natzaret, per aquella noia promesa a un
descendent de David, anomenat Josep. Maria no té por, es torba, pensa per què
li diuen aquestes coses, però es confia a la voluntat de Déu expressada per
l’àngel. Tota la vida de Maria és una vida de confiança, de servei i d’espera
atenta; primer espera sense saber ben bé que està esperant l’encontre amb
aquell enviat que li comunicarà la seva missió per la qual ha estat destinada
des de sempre. Després espera entre confiada i neguitosa que aquell qui porta
al seu ventre virginal neixi i finalment espera entre sorpresa, adolorida i
expectant com es farà realitat allò que el seu fill ha vingut a fer; sap que
serà gran i que l’anomenaran Fill de l’Altíssim, que Déu li donarà el tron de
David i que serà rei del poble d’Israel; però no sap pas com s’esdevindrà tot
això; segurament serà de manera tan misteriosa per a ella com la seva
concepció.
Maria és la viva imatge
de l’espera de l’adveniment del Salvador i com Crist es posà al servei del
poble jueu per mantenir la veracitat de Deu, com ens diu l’apòstol, ella es
posa al servei de Crist per a servir així a tota la humanitat. Maria ha sentit
la veu de Déu que li porta l’àngel, però si Eva va sentir por perquè sabia que
estava en fals davant de Déu, Maria perd la por per convertir-la en confiança
perquè ella és la que està plenament d’acord en Jesucrist, i va avançant en la
peregrinació de la fe, fidel fins a la unió amb el seu Fill als peus de la
creu. En paraules de sant Bernat gràcies a ella tota mortalitat emergí a la
vida.
L’anunciació a Maria
inicià la plenitud dels temps, tot allò que Déu havia anat anunciant per mitjà
dels profetes començà a fer-se realitat, Déu es feu carn en el ventre virginal
de Maria. Per completar l’inici de l’obra de la salvació cal la col·laboració
de la humanitat; així com la humanitat s’allunyà de Déu per la seva ambició per
esdevenir divina; així Déu s’apropa a l’home per l’encarnació i Maria esdevé així
la humil porta de la redempció.
En aquella casa de
Natzaret es jugà el futur de la nostra salvació, Maria digué sí, tot i
torbar-se, tot i tenir un xic de por, tot i no saber com podria ser tot això si
ella no tenia marit encara. El pla de Déu passava per Maria, el Senyor era amb
ella i el seu sí, el seu fiat, és el sí de tota la humanitat.
Quin millor exemple
d’esperança que Maria per a aquest temps d’Advent, que ella ens ajudi a
mantenir l’esperança, ella que per a nosaltres monjos és exemple de pregària,
de pobresa, d’humilitat, de silenci, d’acolliment, en definitiva de servei
confiat.
«Aprenguem d'Ella, dona
de l'Advent, a viure els gestos quotidians amb un esperit nou, amb el sentiment
d'una espera profunda, que només la vinguda de Déu pot omplir.» (Benet XVI).