Nadal del Senyor
Missa del dia
25 de desembre de 2019
Is 52,7-10; Salm 97; He 1,1-6; Jo 1,1-18
Déu ens ha
parlat en la persona del Fill, aquell qui és hereu de tot, per mitjà del qual
es creà el món, aquell qui és resplendor de la seva glòria i empremta del seu
mateix ésser, el qui sosté l’univers amb el poder de la seva paraula. La
Paraula que sempre ha estat amb Déu i ha estat sempre Déu, aquella per la qual
tot ha vingut a l’existència i res del que existeix no seria possible sense
ella; ha vingut a nosaltres. El quart evangelista, totes les lectures d’avui,
ens conviden a admirar la nova creació. Ara, en aquests dies que són els
darrers, arriba aquell qui ens porta la salvació, la definitiva salvació.
Déu no ha
abandonat mai la creació a la seva sort, com ens diu la Carta als Cristians
Hebreus; en diverses ocasions i de moltes maneres ha parlat als pares per boca
dels profetes. Però ara, avui ho recordem i celebrem, la Paraula per la que ha
vingut tota existència, la Paraula força creadora de Déu, s’ha fet part de la
creació, s’ha fet carn, per tal de salvar-nos. Fer-se carn vol dir assumir les
nostres febleses, la nostra mortalitat; sols ha estat preservat del pecat
perquè és Déu. Si la Paraula s’ha fet carn és per tal d’acomplir una missió, si
ha posat entre nosaltres la seva tenda, és per a habitar en plenitud enmig
nostre. Aquesta plena humanitat és la tenda de la nova aliança, el lloc i les
circumstàncies concretes en les que Déu es fa present enmig nostre.
Ha vingut a
casa seva, aquell qui ja era present en el món des de sempre i a qui el món li
deu l’existència; però no ha estat acollit pels seus; tot i que Joan vingué per
ser testimoni de la llum i l’anuncià; el món no l’ha volgut reconèixer. És el
gran misteri de l’encarnació del Verb de Déu; l’encarnació de la Paraula que dona
una nova i definitiva dimensió a la creació i alhora enceta la nova aliança.
Una etapa de plenitud destinada a que puguem rebre gràcia sobre gràcia.
La tendresa
dels relats del naixement de Jesús, fill de Maria, fill de Déu; adquireixen en
el quart Evangeli una profunditat que els fa diferents. És la grandesa del
misteri de la salvació expressat de maneres diverses; Déu Pare ha enviat al seu
Fill per fer-se home, igual en tot a nosaltres llevat del pecat; nascut de dona
per salvar a la humanitat, nascut d’una verge per a morir i tot ressuscitant
vèncer definitivament la mort.
Crist, la Paraula feta
carn, esdevé la plenitud de la revelació. A Déu ningú no l'ha vist mai; és pel
seu Fill únic, que és vertaderament Déu i vertaderament home i que està en el
si del Pare, pel qui podem conèixer al Pare perquè és el Fill qui l'ha revelat.
Després del pecat la mirada de l’home s’entelà, però Déu no l’abandonà. La
revelació que començà en Moisès a qui Déu la donà la Llei; ara arriba a la seva
plenitud fonamenta en la gràcia i la veritat que ens han vingut per Jesucrist.
Obrint-nos i acceptant la
Paraula, esdevenim fills i filles de Déu. No per mèrits propis, ni per ser part
d’un poble concret; sinó per la fe, pel fet de confiar i creure que Déu, en la
seva bondat, ens accepta i ens acull. Déu que no vol restar lluny de nosaltres,
no hi ha estat mai; ara per la Paraula ve més a prop nostre i es fa present
enmig nostre en la persona de Jesús, la Paraula feta carn, el Fill de Déu fet home
per salvar a l’home.
Déu per la Paraula ha creat
d’una manera admirable la dignitat de la naturalesa humana y per la mateixa
Paraula l’ha restaurada de manera encara més admirable. Avui brilla una nova
llum.