dimecres, 25 de desembre de 2019

Nadal del Senyor Missa del dia

Nadal del Senyor
Missa del dia
25 de desembre de 2019
Is 52,7-10; Salm 97; He 1,1-6; Jo 1,1-18

Déu ens ha parlat en la persona del Fill, aquell qui és hereu de tot, per mitjà del qual es creà el món, aquell qui és resplendor de la seva glòria i empremta del seu mateix ésser, el qui sosté l’univers amb el poder de la seva paraula. La Paraula que sempre ha estat amb Déu i ha estat sempre Déu, aquella per la qual tot ha vingut a l’existència i res del que existeix no seria possible sense ella; ha vingut a nosaltres. El quart evangelista, totes les lectures d’avui, ens conviden a admirar la nova creació. Ara, en aquests dies que són els darrers, arriba aquell qui ens porta la salvació, la definitiva salvació.

Déu no ha abandonat mai la creació a la seva sort, com ens diu la Carta als Cristians Hebreus; en diverses ocasions i de moltes maneres ha parlat als pares per boca dels profetes. Però ara, avui ho recordem i celebrem, la Paraula per la que ha vingut tota existència, la Paraula força creadora de Déu, s’ha fet part de la creació, s’ha fet carn, per tal de salvar-nos. Fer-se carn vol dir assumir les nostres febleses, la nostra mortalitat; sols ha estat preservat del pecat perquè és Déu. Si la Paraula s’ha fet carn és per tal d’acomplir una missió, si ha posat entre nosaltres la seva tenda, és per a habitar en plenitud enmig nostre. Aquesta plena humanitat és la tenda de la nova aliança, el lloc i les circumstàncies concretes en les que Déu es fa present enmig nostre.

Ha vingut a casa seva, aquell qui ja era present en el món des de sempre i a qui el món li deu l’existència; però no ha estat acollit pels seus; tot i que Joan vingué per ser testimoni de la llum i l’anuncià; el món no l’ha volgut reconèixer. És el gran misteri de l’encarnació del Verb de Déu; l’encarnació de la Paraula que dona una nova i definitiva dimensió a la creació i alhora enceta la nova aliança. Una etapa de plenitud destinada a que puguem rebre gràcia sobre gràcia.

La tendresa dels relats del naixement de Jesús, fill de Maria, fill de Déu; adquireixen en el quart Evangeli una profunditat que els fa diferents. És la grandesa del misteri de la salvació expressat de maneres diverses; Déu Pare ha enviat al seu Fill per fer-se home, igual en tot a nosaltres llevat del pecat; nascut de dona per salvar a la humanitat, nascut d’una verge per a morir i tot ressuscitant vèncer definitivament la mort.

Crist, la Paraula feta carn, esdevé la plenitud de la revelació. A Déu ningú no l'ha vist mai; és pel seu Fill únic, que és vertaderament Déu i vertaderament home i que està en el si del Pare, pel qui podem conèixer al Pare perquè és el Fill qui l'ha revelat. Després del pecat la mirada de l’home s’entelà, però Déu no l’abandonà. La revelació que començà en Moisès a qui Déu la donà la Llei; ara arriba a la seva plenitud fonamenta en la gràcia i la veritat que ens han vingut per Jesucrist.

Obrint-nos i acceptant la Paraula, esdevenim fills i filles de Déu. No per mèrits propis, ni per ser part d’un poble concret; sinó per la fe, pel fet de confiar i creure que Déu, en la seva bondat, ens accepta i ens acull. Déu que no vol restar lluny de nosaltres, no hi ha estat mai; ara per la Paraula ve més a prop nostre i es fa present enmig nostre en la persona de Jesús, la Paraula feta carn, el Fill de Déu fet home per salvar a l’home.

Déu per la Paraula ha creat d’una manera admirable la dignitat de la naturalesa humana y per la mateixa Paraula l’ha restaurada de manera encara més admirable. Avui brilla una nova llum.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.