Dilluns setmana II d’Advent
Santa Maria de Vallbona
Dilluns 9 de desembre de 2019
Is 35,1-10; Salm 84,9ab i 10.11-12.13-14; Lc 5,17-26
Davant de Jesús ningú no
queda indiferent. N’hi ha que cauen en la maledicència, en aquell terrible vici
que tant blasma sant Benet a la Regla, de la murmuració. De fet si haguessin
aplicat aquella màxima de per les seves obres els coneixereu, haurien pogut
deduir fàcilment que Jesús actua mogut per l’Esperit, actua així perquè és Déu
i per tant pot guarir, pot perdonar els pecats, sols Ell pot fer-ho. No, no són
blasfèmies, són l’acció alliberadora del pla de Déu.
En canvi aquells altres
homes ho entengueren molt bé, tant que con tal de que aquell amic paralític
arribés a la presència de Jesús foren capaços d’aixecar rajoles i baixar la
llitera des del sostre, en aquest cas la seva fe potser no mou muntanyes, però
si fa aixecar sostres. Són coses increïbles, perquè per a nosaltres tot plegat
se’ns fa increïble sinó trenquem les rajoles de la nostre autosuficiència per
fer arribar la nostra ànima davant del Senyor.
Ens costa adonar-nos d’allò que
ens diu el profeta Isaïes, que aquí tenim al nostre Déu, aquell que ve a fer
justícia, que Ell és aquí, que ve a salvar-nos. Ja ho deia Isaïes que vindria
aquell qui desclouria els ulls als cecs i obriria les orelles dels sords, el
qui faria saltar els coixos com a cérvols i cridar als muts de goig. Però n’hi
ha que no volen reconèixer els signes, allò que ens mostra que Jesús és el Messies,
el Senyor.
Sí, no va venir com molts imaginaven amb poder, majestat i a toc de
corns; al front d’un gran exèrcit; sinó pobre i humil. Si tanquem els nostres
cors al Senyor, com aquells mestres de la llei i fariseus, fins la més gran
evidència se’ns convertirà en ocasió de mals pensaments.
Escoltem el que ens
diu el Senyor, com ens convida el salmista, Ell és a prop i ve a salvar-nos.
Potser ens és més fàcil dubtar que creure. No tinguem por el nostre Déu ens ve
a salvar per fer fugir les nostres penes i gemecs.