Dilluns XV durant l'any II
Exèquies
de Mossèn Frederic Pujol i Tarrés
Catedral de Girona
Dilluns 15 de
juliol de 2024
Lm 3,17-26;
Salm 41,2.3.5bcd;42,3.4.5 i Mt 25,1-13
La malaltia,
afrontar la darrera etapa de la nostra vida és sempre un moment clau en la
nostra vida de fe. Mantenir-se fidelment confiat en el Senyor quan les coses
van bé no costa gaire; fer-ho quan la dificultat, la malaltia o el desànim ens
afligeixen ja costa una mica més. La mort no és a vegades altra cosa que el
reflex d’una vida i la vida de Mossèn Frederic ha estat marcada per un profund
sentit de servei. Mossèn Frederic ha viscut el seu ministeri amb un total
lliurament a l’Església de Girona primer com a vicari a les parròquies d’Amer,
Cassà de la Selva i Sant Pol de Mar; després ecònom de les Planes i regent i
posteriorment rector de les Encies, professor del Seminari diocesà; arxipreste de les Guilleries; canonge
organista i mestre de capella del Capítol Catedral i en els darrers anys rector
de la parròquia de sant Miquel de Palau-sacosta aquí a Girona.
Mossèn Frederic s’ha mantingut sempre en l'esperança; confiat de que els favors del Senyor no s'han pas esgotat i cert de que la seva pietat és nova cada matí. Per això ara demanem al Senyor que pugui dir com el salmista: «M'acostaré a l'altar de Déu, a Déu, que és la meva alegria;
ho celebraré i us lloaré amb la cítara.» Per a aquest moment el nostre germà
s’ha estat preparant al llarg de la seva vida, és per arribar aquí que ha
lliurat un noble combat amb les dificultats de tota vida i ara a darrera hora lluitant
contra la malaltia. Per a qui confia en el Senyor la mort no li ha de fer por,
qui creu en Crist, mort i ressuscitat, no pot sinó esperar morir i ressuscitar
amb Ell. Mossèn Frederic tenia la torxa a punt per a rebre l’espòs i ara demanem
al Senyor que el nuvi, Crist mateix, l’hagi fet entrar a la festa. Per
participar en aquesta festa és pel que s’ha preparat Mossèn Frederic, pel que
cal que ens preparem tots nosaltres. L’arribada del nuvi ha vegades és anunciada,
d’altres vegades arriba sense fer-ho i segur que sempre massa aviat pel nostre
gust.
Viure la mort com una festa se’ns
fa estrany, quasi ens pot semblar grotesc; però si realment creiem que Crist ha
guanyat per a nosaltres la vida eterna, si hem cregut en Ell, si hem seguit la
seva crida i hem predicat la grandesa del misteri de la redempció no hauríem de
témer morir. Tot agraint sempre el do de la vida, que és la porta i el camí
ineludible cap a la vida eterna, ens cal viure la mort com un pas, com un pont
que porta cap al Regne, que ens permet de ser convidats a la festa. Ens cal
preparar-nos-hi amb seny, amb prudència certs de que el nuvi vindrà, per això
amb la nostra pregària, vivint amb honradesa i sinceritat de cor la nostra fe,
anirem acumulant l’oli necessari per tal de que la nostra torxa, la nostra
ànima, estigui a punt per a l’arribada de Crist a la fi de la nostra vida
terrenal.
Escrivia sant Agustí: «Les torxes
de les verges assenyades brillen amb una viva resplendor, alimentades per l'oli
interior, per la pau de la consciència, per la glòria secreta de l'ànima, per
la caritat que la inflama.» La pràctica de la pau i la caritat són sens dubte
dos elements claus en la vida de tot cristià, dues virtuts que Mossèn Frederic
ha mirat de practicar al llarg de la seva vida estimant el seu ministeri i
apropant-se a Déu a través també de la música, una vocació aquesta que ha
viscut al servei de la litúrgia, com un estri més per a apropar-se a Déu per tal
de lloar al Senyor. La música ha estat per a Mossèn Frederic un altre bon oli
per a proveir la seva torxa, una torxa que ha mantingut preparada al llarg de
la seva vida i que preguem al Senyor que avui li hagi permès de compartir el
Regne que Crist ens ha promès com a premi a la nostra fidelitat. Demanem-li al
Senyor que ja que Mossèn Frederic ha distribuït la paraula i els sagraments a
la família que peregrina a la terra; Déu que és un Pare clement faci ara que
s'uneixi amb aquells que, desfeta aquesta casa de fang, han entrat a les estades
eternes, a la festa del nuvi. Ho fem certs de que la vida de Mossèn Frederic ha
estat una vetlla constant, no sabent ni el dia ni l'hora, ha lluitat per
mantenir-se sempre amb la torxa a punt per acudir a la crida de Crist, que ara
li ha arribat.