Santa Cristina
Lloret
de Mar
Dimecres 24 de juliol
Ct 8,6-7; Salm 125; Rm 8, 31-39 i Mt
13, 44-46
Santa Cristina fou un d’aquells tresors
amagats, una perla fina rebutjada per molts, fins i tot pel seu propi pare que
volia demostrar que una nena no podia burlar la llei ni encara menys que els que
ell considerava bruixots cristians podien triomfar contra els déus i en la seva
pròpia família. Els sants no ho tenen fàcil, les seves vides topen amb
múltiples dificultats i entrebancs, d’on doncs treuen la fortalesa necessària
per afrontar tots aquests perills que esdevenen sovint crua realitat? Ens ho ha
dit sant Pau si tenim Déu amb nosaltres tant se val de la tribulació,
l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill o la mateixa mort
violenta. Si hi ha qui ens estima, si qui ens estima és Crist i nosaltres
l’estimem, res no ens pot separar de l’amor de Déu.
Cert que sempre hi haurà qui
gosarà condemnar un just, qui s’alçarà a acusar els elegits de Déu; així ho feu
el pare de santa Cristina fent realitat allò que Crist havia dit que un germà
portaria a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; que tothom els odiaria
per causa del seu nom; però Ell mateix va afegir que els qui es mantingui ferm
fins a la fi se salvaran. (Cf. Mt 10,21-22). Santa Cristina fou d’aquelles que
es mantingueren fermes fins a la fi, fins al límit de donar la seva vida per
Crist. Li hauria estat més fàcil renunciar a la seva fe, s’hauria vist
aleshores regalada amb molts béns materials però l’amor de santa Cristina per
Crist fou més fort que la mort, els mars profunds de la persecució no va poder
apagar la flama del seu amor per Crist; els oceans dels turments no pogueren
ofegar el seu amor per Crist, li foren oferts tots els béns de casa seva a
canvi de que renunciés a aquest seu amor i aquells qui volien subornar la seva
fe sols obtingueren menyspreu.
Als sants Déu mateix els fa
justos, aquell qui va morir i ressuscitar per nosaltres intercedeix per ells.
Per això en aquest combat que als ulls dels homes resulta tant desigual ells en
surten plenament vencedors gràcies a Aquell qui els estima i res no els pot
separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist. La grandesa de
l’amor de Déu es mostra sovint a través de la humilitat, els màrtirs no son pas
aimants de grandeses, donen el poc que tenen, però el que succeeix és que
aquest poc és gran als ulls de Déu, és la perla fina, el tresor amagat que
ningú més no veu.
Ens ho ha dit Jesús en l’Evangeli qui troba el tresor de la fe s’ho ven tot per tal de posseir-lo, perquè la fe mateixa és el més valuós dels tresors. Pot semblar que els màrtirs ens queden llunyans, que són part de la història, del passat, personatges que existiren i ja no conviuen entre nosaltres. Però això no és ben bé així, hi ha també avui gent que dona la vida per la seva fe, que no vol renunciar a la seva fe, que no vol renunciar a l’Evangeli a canvi d’una vida que sap efímera. Són aquells qui ho donen tot per Crist també avui, aquells que no s’avergonyeixen en cap moment de l’Evangeli i són avui, com ho fou en el seu moment santa Cristina perseguida per tres governadors successius, testimonis del Crist enmig del món. Quan santa Cristina va lliurar la seva vida, després d’haver-li demanat així a Déu, els seus perseguidors imaginaven haver aconseguit un gran victòria, però de fet havien estat derrotats per la gran fortalesa d’aquella noia indefensa. També avui quan molts creuen que estan guanyant la batalla, de fet l’estan perdent davant dels qui ells consideren una peça a batre.
Ens diu el Papa Francesc que ens cal deixar-nos estimular pels signes de santedat que el Senyor ens presenta a través dels més humils membres d'aquest poble que participa també de la funció profètica de Crist, difonent el seu testimoniatge viuen sobretot una vida de fe i caritat.» (Cf. Gaudete et exultate, 8). Aquesta és la vertadera grandesa dels sants i dels màrtirs motivar-nos també avui a nosaltres a viure la vida amb dues claus com a centre: la fe i la caritat. Màrtirs d’ahir i d’avui, els màrtirs de la “porta del costat” que diria el Papa Francesc i anem sempre amb compte, vigilem no sigui que nosaltres mateixos esdevinguem causants de martiri per als nostres germans i germanes. Mirem de tenir sempre present el que ens diu el Papa Francesc, no tinguem por de procurar-nos la santedat, perquè és font de vida i d’alegria; com ho fou per a santa Cristina.