Diumenge XV durant l'any / Cicle B
Festa major i confirmacions a la Parròquia de Sant Cristòfol
a les Planes d’Hostoles
Diumenge 14 de juliol de 2024
Am 7,12-15;
Salm 84,9ab-10.11-12.13-14; Ef 1,3-14 i Mc
6,7-13
Crist ens ha beneït amb tota mena
de benediccions espirituals dalt del cel, ens ha dit sant Pau. Déu desitja per
a nosaltres que siguem sants i per això ens ha destinat a ser fills seus per
Jesucrist. Déu havia enviat profetes al seu poble, perquè des de sempre ha
volgut el millor per a nosaltres ja que és el nostre creador. Però nosaltres a
vegades ens resistim, rebutgem la seva paraula com ho feu aquell sacerdot de
Bet-El que convidà al profeta Amós a anar a dir la seva a un altre lloc deixant
tranquil aquell santuari del rei.
Nosaltres també escoltem la Bona
Nova, ho fem cada diumenge, ho fem sovint a casa amb la lectura calmada i
reposada de la Paraula. En certa manera som aquells a qui el Senyor envià als
Apòstols de dos en dos, amb poder sobre el mal i desproveïts de tot allò que
els podia fer nosa per a la seva tasca; en tenien prou amb un bastó, un vestit
i unes sandàlies per calçat. La tasca que els queia a sobre no era pas fàcil,
més aviat era feixuga, pesant.
Cert és que a vegades la fe ens
pesa, quan deixem de viure-la amb simplicitat de cor, quan no la vivim amb joia
se’ns fa pesada. Prou ho sap sant Cristòfol, ell que creia fàcil carregar-se
sobre les espatlles aquell infant, sense adonar-se’n de que a sobre d’ell reposava
el Senyor per qui hem estat rescatats, aquell qui ens ha comprat amb el preu de
la seva sang, aquell qui ha vingut a perdonar-nos totes les culpes. La seva
càrrega és lleugera, el que ens pesa és el llastre que nosaltres mateixos ens
posem a sobre. L’encàrrec de Crist als apòstols era simple: quedar-se on eren
ben rebuts i espolsar-se la pols dels peus allí o no eren ben rebuts; no portar
excés d’equipatge i predicar la conversió; els qui hi afegim moltes altres
coses som nosaltres.
Som també avui cridats a fer el mateix
que els apòstols; confirmar, refermar, renovar la nostra fe vol dir això,
comprometre’ns a ser deixebles del Crist, a que aquesta benedicció espiritual
que hem rebut de dalt del cel no ens la quedem per a nosaltres mateixos sinó
que siguem capaços de compartir-la amb els qui ens envolten. Fer-ho vol dir
tenir part en l’heretat que hem rebut; no fer-ho significa no tenir l’esperança
posada en el Crist. Ser marcats amb l’Esperit Sant promès significa
comprometre’s a que la saviesa i penetració que tenim la posem al servei dels
altres essent llum per a ells i mirant de ser-ho per a tot el món.
És aquesta una càrrega massa
pesant per a les nostres pobres espatlles? Si confiem en les nostres soles
forces segur que sí; si ens confiem a la gràcia de l’Esperit segur que no.
Saber el Senyor a prop, com diu el salmista, vol dir fer confiança i treballar
per tal de que abraçant-se la bondat i la pau, la fidelitat germini a la terra.
Per la força de l’Esperit ens cal ser sembradors de pau, de serenor,
d’esperança i de confiança. No sigui cas que foragitem als profetes com ho feu
Amasies massa zelós del santuari del rei, del temple de l’estat. Si no confiem
i esperem en Déu, de que ens serveix creure?
Tots hem de ser cristòfols, és a
dir portadors de Crist, que és el que vol dir aquest nom. Que la certesa de que
ens hi ha destinat aquell qui tot ho du a terme d’acord amb la decisió de la
seva voluntat ens hi ajudi.