dissabte, 6 de juliol del 2024

Diumenge XIV durant l'any / Cicle B. Confirmacions de joves d'Amer, Anglès i Bonmatí a la Parròquia d’Amer

 

Diumenge XIV durant l'any / Cicle B

Confirmacions de joves d'Amer, Anglès i Bonmatí a la Parròquia d’Amer

Dissabte 6 de juliol de 2024

Ez 2,2-5; Salm 122,1-2a.2bcd.3-4; 2C 12,7-10 i Mc 6,1-6

L’Esperit entrà dins del profeta Ezequiel, el va fer aixecar dret i ell va sentir com li deia d’anar al poble d’Israel, un poble amb el cor endurit, que no deixava de ser infidel un cop i un altre, per dir-li que entremig d’ells hi havia un profeta. La feina del profeta no és mai fàcil, ho veiem avui en l’Evangeli quan a Natzaret, al poble on Jesús havia viscut i havia crescut, els seus convilatans no el tenien per tal; reconeixien en Ell tant sols al fill del fuster i de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó; de fet coneixien a tota la seva família i per tant els semblava inversemblant que aquell a qui havien vist córrer pels seus carrers, amb qui havien parlat i amb qui havien conviscut, ara se’ls presentés per donar-los lliçons, per parlar-los de Déu i del Regne. No se’n sabien avenir d’on li podia venir tot allò i optaren per la postura més fàcil i còmode, no creure en les seves paraules, menysprear-lo i escandalitzar-se.

Tots nosaltres per la força de l’Esperit som fets profetes, en algun grau avui vosaltres germans i germanes que rebreu el sagrament de la confirmació, sereu fets en certa manera profetes. Tots som profetes perquè la fe no és per amagar-la sota el llit o sota la taula, per tancar-la a les sagristies, la fe és per viure-la enmig del món, per compartir-la, per anunciar-la. No ens fem falses il·lusions, això no fou fàcil per Jesús i tampoc ho és per a nosaltres. En primer lloc perquè nosaltres a més som febles i tenim moltes mancances i això ens fa aparèixer als ulls dels nostres conciutadans com a poc creïbles, poc exemplars. Tots tenim aquella espina de la que ens parla l’Apòstol sant Pau i de la qual no acabem mai d’alliberar-nos.

Què fer quan ens sentim febles, quan ens sabem o som conscients de la nostra feblesa? No es tracta de defugir la nostra responsabilitat, ni d’abdicar de la nostra fe, essent febles ens sentirem forts, conscients de les nostres febleses sabrem comprendre les dels altres i tenint fits els ulls en el Senyor, tot i que alhora ens sentim a vegades saturats de menyspreu, sols confiats en la seva gràcia, tot i que ens creguem febles, ultratjats, pobres, perseguits i acorralats per causa del Crist, la sola certesa de que és Crist, de que és la força de l’Esperit, la que ens acompanya, n’hi ha prou per sentir-nos confiats.

En el nostre món hi ha moltes dificultats per treballar pel Regne, n’hi ha moltes per defensar i treballar per una causa justa, però tot plegat no ens ha de fer defallir, no ens ha de desanimar. En tenim prou amb la gràcia de Déu, conscients de que som febles i de que és Ell qui actua a través nostre, per no defallir en l’anunci de la bona nova. També Crist se sorprengué de que els seus convilatans el rebutgessin; però no per això va deixar de recórrer viles i pobles ensenyant.

Avui el nostre món és bastant incrèdul, se sent massa còmode amb el que te i veu amb por mirar més enllà; qualsevol causa li sembla un repte i fa panys i mànigues per aturar-la i fer-la fracassar. No tinguem mai por, no renunciem mai a creure i no caiguem mai la temptació de desconfiar del Crist, Ell sap que ens cal en cada moment, tot i que a vegades no l’entenguem.

Estiguem sempre certs de que malgrat que ens sembli que els escarnis dels altius i el menyspreu dels insolents ho poden tot, com ens ha dit el salmista,  si ens sentim rebutjats, com ho fou Jesús a la seva vila de Natzaret, recordem que si tenim dins nostre la força del Crist res no ens podrà aturar. Que la força de l’Esperit que avui rebreu us hi acompanyi avui i sempre.