Diumenge XIV durant l'any / Cicle B
Confirmacions de joves d'Amer, Anglès i Bonmatí a la Parròquia d’Amer
Dissabte 6 de juliol de 2024
Ez 2,2-5; Salm 122,1-2a.2bcd.3-4;
2C 12,7-10 i Mc
6,1-6
L’Esperit entrà dins del profeta
Ezequiel, el va fer aixecar dret i ell va sentir com li deia d’anar al poble
d’Israel, un poble amb el cor endurit, que no deixava de ser infidel un cop i
un altre, per dir-li que entremig d’ells hi havia un profeta. La feina del
profeta no és mai fàcil, ho veiem avui en l’Evangeli quan a Natzaret, al poble
on Jesús havia viscut i havia crescut, els seus convilatans no el tenien per
tal; reconeixien en Ell tant sols al fill del fuster i de Maria, parent de
Jaume, de Josep, de Judes i de Simó; de fet coneixien a tota la seva família i
per tant els semblava inversemblant que aquell a qui havien vist córrer pels
seus carrers, amb qui havien parlat i amb qui havien conviscut, ara se’ls
presentés per donar-los lliçons, per parlar-los de Déu i del Regne. No se’n
sabien avenir d’on li podia venir tot allò i optaren per la postura més fàcil i
còmode, no creure en les seves paraules, menysprear-lo i escandalitzar-se.
Tots nosaltres per la força de
l’Esperit som fets profetes, en algun grau avui vosaltres germans i germanes
que rebreu el sagrament de la confirmació, sereu fets en certa manera profetes.
Tots som profetes perquè la fe no és per amagar-la sota el llit o sota la
taula, per tancar-la a les sagristies, la fe és per viure-la enmig del món, per
compartir-la, per anunciar-la. No ens fem falses il·lusions, això no fou fàcil
per Jesús i tampoc ho és per a nosaltres. En primer lloc perquè nosaltres a més
som febles i tenim moltes mancances i això ens fa aparèixer als ulls dels
nostres conciutadans com a poc creïbles, poc exemplars. Tots tenim aquella
espina de la que ens parla l’Apòstol sant Pau i de la qual no acabem mai
d’alliberar-nos.
Què fer quan ens sentim febles,
quan ens sabem o som conscients de la nostra feblesa? No es tracta de defugir
la nostra responsabilitat, ni d’abdicar de la nostra fe, essent febles ens
sentirem forts, conscients de les nostres febleses sabrem comprendre les dels
altres i tenint fits els ulls en el Senyor, tot i que alhora ens sentim a
vegades saturats de menyspreu, sols confiats en la seva gràcia, tot i que ens
creguem febles, ultratjats, pobres, perseguits i acorralats per causa del
Crist, la sola certesa de que és Crist, de que és la força de l’Esperit, la que
ens acompanya, n’hi ha prou per sentir-nos confiats.
En el nostre món hi ha moltes
dificultats per treballar pel Regne, n’hi ha moltes per defensar i treballar
per una causa justa, però tot plegat no ens ha de fer defallir, no ens ha de
desanimar. En tenim prou amb la gràcia de Déu, conscients de que som febles i
de que és Ell qui actua a través nostre, per no defallir en l’anunci de la bona
nova. També Crist se sorprengué de que els seus convilatans el rebutgessin;
però no per això va deixar de recórrer viles i pobles ensenyant.
Avui el nostre món és bastant
incrèdul, se sent massa còmode amb el que te i veu amb por mirar més enllà;
qualsevol causa li sembla un repte i fa panys i mànigues per aturar-la i fer-la
fracassar. No tinguem mai por, no renunciem mai a creure i no caiguem mai la
temptació de desconfiar del Crist, Ell sap que ens cal en cada moment, tot i
que a vegades no l’entenguem.
Estiguem sempre certs de que malgrat
que ens sembli que els escarnis dels altius i el menyspreu dels insolents ho
poden tot, com ens ha dit el salmista, si
ens sentim rebutjats, com ho fou Jesús a la seva vila de Natzaret, recordem que
si tenim dins nostre la força del Crist res no ens podrà aturar. Que la força
de l’Esperit que avui rebreu us hi acompanyi avui i sempre.