Dilluns de la setmana XI durant l’any / I
Santa
Maria de Poblet
Pelegrinatge
dels preveres i diaques de l’Església de Girona
Dilluns
16 de juny de 2025
2C
6,1-10; Salm 97,1.2-3ab.3cd-4 i Mt 5,38-42
El
nostre món i el món al llarg dels segles ha conreat la cultura de la llei del
talió, aquest “ull per ull, dent per dent” sembla haver estat des de sempre la
norma de conducta tant individual com col·lectiva, ho veiem encara avui,
desgraciadament, com aquest principi planeja i inspira les actuacions sobre els
esdeveniments internacionals i segueix essent-ne norma d’obligat compliment.
Res més allunyat del missatge de Crist i Ell no tant sols ho va predicar, no
tant sols ho va viure de paraula, sinó que sobretot i essencialment ho va viure
amb les seves obres, en la seva vida, fins a l’extrem. Davant les ofenses i
escopinades, davant dels escarnis, incomprensions i persecucions, aquell qui és
el Fill de Déu ho hauria tingut ben fàcil de fer davallar foc del cel, com un
dia li demanaven dos dels seus deixebles. Però aquest no és el llenguatge ni la
manera d’obrar de Crist. Certament reaccionar a l’ofensa amb l’ofensa i a
l’agressió amb una agressió més forta ens pot semblar fins i tot allò que cal
fer per tal de sobreviure en un món marcat per la dinàmica de la violència;
però com diu la dita popular la violència sols engendra més violència.
Parar la galta, donar el mantell o portar una càrrega no semblen actituds còmodes per a tenir com a norma de vida. Però qui ha dit que viure la fe sigui fàcil? Qui ha dit que viure la nostra vocació sigui fàcil? Nosaltres monjos, diaques i preveres seguim la crida que un dia vam rebre per part del Senyor a seguir-lo i a servir-lo, no vam optar per la comoditat, vam optar pel seguiment i pel servei. La vocació és una gràcia que hem rebut i que no podem, que no tenim dret a malversar. Per això com ens diu l’apòstol, no hem de donar mai cap motiu d’escàndol, en totes les situacions ens hem d’acreditar com a servidors de Déu.
La fe no és per viure-la a hores determinades, la fe és per viure-la sempre i en tot moment. Semblantment el nostre servei, al que hem estat cridats per la nostra vocació, és per viure’l cada dia, cada hora, a cada instant. No podem fer vacances de Déu, cap creient si viu vertaderament i amb sinceritat de cor no pot fer vacances de Déu, però nosaltres consagrats per una vocació religiosa o al sacerdoci o al diaconat, encara menys. Exemples de com viure la vocació amb honradesa espiritual en tenim al voltant, com santa Lutgarda a la que les burles i menyspreus a la seva vocació per part de les seves dites amigues no la van fer enrere.
El sacerdoci o la vocació de monjo, qualsevol vocació que respon a una crida de Déu, pot comportar riscos com ho apunta Dom Dismas de Lassus, Prior de la Gran Cartoixa, quan escriu: «Fa falta tenir el coratge de reconèixer-ho: la paternitat espiritual i l'obertura del cor poden ser utilitzats de manera perversa per a convertir a una altra ànima en esclava.» (Los riesgos de la vida religiosa).
Per tant és cert que el camí de la fe no és un camí sempre planer, de fet no ho és mai de planer. Contrarietats, angúnies, fatigues o insomnis són algunes de les pedres d’ensopec de les que ens parla l’apòstol i s’hi afegeix ser objecte de que alguns parlin bé de nosaltres i molts d’altres parlin malament. El que no ens hem d’apartar mai és de dir la veritat, una veritat que el nostre món sovint no vol escoltar perquè prefereix viure en una falsa sensació de seguretat, una veritat que sovint és vista com incòmode per molta gent. Com recomanava el papa Lleó XIV als nous preveres ens cal concebre’ns com a llavors a la manera de Jesús, ens cal voler ser de Déu, servents de Déu, poble de Déu, units a la terra: no a un món ideal, sinó al món real. (Cf. 31 de maig de 2025).
Viure la fe, vivint la vocació a la que hem esta cridats, és viure fent resplendir en nosaltres l’honestedat, el coneixement, la paciència, la bondat; en definitiva brandant amb la dreta i amb l’esquerra, com ens ha dit sant pau, les armes de la justícia, la presència de l’Esperit Sant i l’amor sincer.