Diumenge després de la Santíssima Trinitat
Solemnitat del Santíssim Cos i Sang de
Crist / Cicle C
Confirmacions
a la parròquia de Sant Salvador d’Horta
Dissabte
21 de juny de 2025
Gn
14,18-20; Salm 109,1.2.3.4; 1C 11,23-26 i Lc 9,11b-17
Celebrem avui la Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist, el Corpus com habitualment es coneix la festa. És aquesta celebració la mostra d’un punt molt important de la nostra fe, no tant sols creiem que Crist era i és el Fill de Déu, que es feu home per tal de que fent-se home compartís la seva vida mortal amb nosaltres, compartís la seva mort i ressuscitant d’entre els morts ens obrís la porta a la vida eterna; no tant sols creiem que la seva paraula ha estat recollida pels evangelistes i que així, a través de la tradició de l’Església, ha arribat fins a nosaltres; sinó que creiem que Crist és present entre nosaltres a través del pa i del vi que es transformen en el seu cos i la seva sang. Aquest és el centre d’aquesta solemnitat, la presència real del cos i de la sang de Crist enmig nostre i és aquesta una riquesa que difícilment pot igualar qualsevol altre símbol.
Aquell vespre de la cena, la darrera amb els germans Crist mateix va instituir el seu memorial, la manera com volia restar entre nosaltres. Cert que ho fa de diverses maneres, per exemple amb aquesta paraula seva que ens ha arribat fins avui, ho fa a través i de manera molt concreta en els altres, en els germans que son vertadera imatge de Crist i que tantes vegades no reconeixem. Però aquest misteri de l’Eucaristia uneix totes les altres presencies, aquí es compleix tot allò que ens va deixar dit de paraula i és el misteri també de l’amor.
D’aquí que la paraula caritat estigui tant unida a
aquesta solemnitat, perquè l’Eucaristia és el cim de l’amor de Déu vers
nosaltres, d’aquest Déu creador del cel i de la terra del que ens parla el
llibre del Gènesi; d’aquest Crist que és sacerdot per sempre com ens ha dit el
salmista i d’aquest Crist que prengué el pa i el vi per tot seguir dir-nos que
això era i és el seu cos i la seva sang.
Avui estimats germans i germanes professeu de manera solemne la vostra fe en aquest Senyor capaç de multiplicar cinc pans i dos peixos fins a saciar la fam d’una multitud, d’uns cinc mil. Els deixebles no es veien capaços d’alimentar tanta gent amb tant poc, més aviat volien acomiadar a la gent i així evitar-se de solucionar aquella fam, volien enviar-los a passar la nit als pobles o a les masies del voltant i que ells mateixos es procuressin queviures.
Però Crist no defuig les situacions per difícils que se li presentin perquè Ell ha vingut a alimentar la nostra fam de Déu, Ell practica la caritat perquè Ell és l’amor. Per seure a taula amb Ell, per compartir amb tots els nostres germans això que Ell ens dona, cal creure en determinades coses i renunciar a d’altres. Confirmareu que creieu en Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant. això és creure en el bé i renunciareu a fer tot allò que s’oposa al Senyor, és a dir renunciareu a fer el mal, a envejar, a odiar, a menysprear, a pensar tant sols en vosaltres mateixos i així a tantes altres coses que moltes vegades la nostra societat considera habituals i fins i tot útils; però que als ulls de Déu no son sinó maleses en l’origen de les quals hi ha sempre l’egoisme, és a dir pensar i posar-nos nosaltres per davant de qualsevol altra.
L’amor de Déu no va en aquesta direcció, el manament que ens ha deixat d’estimar a Déu i estimar als altres implica renunciar i donar; renunciar per donar-nos a través de l’amor als altres. Al llarg de la vida compartim camí amb molta gent, d’alguns rebem amor, en moltes ocasions tot l’amor del que son capaços. Els pares, els avis, els germans primer; els amics i amigues després i el marit o la dona i els fills i les filles després són exemples d’aquest amor.
Penseu que Crist ens demana una mica més, ens demana d’estimar també a aquells qui no ens estimen, als qui ens mostren indiferència o fins i tot hostilitat. L’amor, estimar ens plau quan rebem amor, quan no el rebem ja ens és més difícil i això és el que ens demana Crist.
Ell va estimar fins a l’extrem i el misteri eucarístic n’és una mostra d’aquest amor seu, volent estar entre nosaltres dia rere dia. Ell ens sacia del seu amor, del seu amor en rebem tant com volem i encara en poder recollir les sobres, tant gran és aquest amor seu que n’hi ha per a tots i encara en sobre. Per a nosaltres el seu amor no és mai sobrer i sempre ha de ser benvingut, mai no en tindrem prou.