Diumenge de Pentecosta. Cicle C
Confirmacions a la Parròquia de Sant Nicolau de
Malgrat de Mar
Diumenge 8 de juny de 2025
Fets 2,1-11; Salm 103,1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34; 1C 12,3b-7,12-13; Jo 20,19-23
«Ningú
no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant»,
ens ha dit l’Apòstol. Podem considerar algunes vegades la tercera persona de la
Trinitat com una mena d’afegit, com una manera de referir-nos a la força o a
l’amor de Déu, o fins i tot a la dinàmica relacional entre el Pare i el Fill.
Però la realitat és que l’acció de l’Esperit es ben present en la nostra vida,
en la nostra vida de fe, de creients; hi és des del mateix moment ens que ens
incorporem a l’Església, pel baptisme. Però sobretot l’acció de l’Esperit està
present en la història de la salvació. És aquell Esperit de Deu que planava
sobre les aigües abans de la creació, aquell alè de vida que infongué Déu a
l’home.
L’Esperit, aquella alenada que Crist feu arribar a uns deixebles tancats a casa per por, aquella ventada violenta que omplí tota la casa on es trobaven la diada de Pentecosta asseguts tots junts en un mateix lloc; segueix present, segueix omplint, segueix alenant sobre l’Església i sobre cadascun de nosaltres. A vegades ens costa de reconèixer la seva acció perquè actua sobre cadascun d’una manera diversa, com diversos son els dons, com diversos son els serveis, com diversos són els carismes i valent-se de cadascun de nosaltres actua en bé de tots.
La presència, els dons i l'activitat de l'Esperit van fins i tot més enllà de l’Església, més enllà de les persones de fe per arribar al conjunt de la història, a tots els pobles, a totes les cultures, com arribà a aquella gent desconcertada que sentia parlar als apòstols cadascú en la seva pròpia llengua; com arribà a jueus o grecs, a esclaus o lliures. L'Esperit actua en bé de la humanitat, no fa accepció de persones perquè Déu s’ha compromès amb l’home des de sempre, des de la mateixa creació i aquesta és precisament la nostra gran esperança, l’esperança de tota la humanitat, en sigui o no conscient. Com diu l’Apòstol: «l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors.» (Rm 5,5).
«Celebrem avui la gran solemnitat de Pentecosta. Encara que, en un cert sentit, totes les solemnitats litúrgiques de l'Església són grans, aquesta de la Pentecosta ho és d'una manera singular, perquè marca, arribat al cinquantè dia, el compliment de l'esdeveniment de la Pasqua, de la mort i resurrecció del Senyor Jesús, a través del do de l'Esperit del Ressuscitat.» (Benet XVI, 12 de juny de 2011).
L’Esperit il·lumina la vida en l’amor donant als qui el segueixen l’interès per les coses de l'Esperit, per damunt dels interessos per les coses terrenals que porten a la mort, perquè les coses de l'Esperit duen a la vida i a la pau. Viure d'acord amb l'Esperit vol dir deixar-lo actuar, deixar-lo habitar en nosaltres, perquè és aleshores que som vertaderament del Crist. Amb aquesta esperança, amb aquesta certesa, que és un do de l’Esperit Sant, confirmeu la vostra fe, renunciant a fer el mal i proposant-vos de fer el bé. Així tots junts confessem que realment Jesús és el Senyor i rebem d’Ell, com els deixebles el vespre d’aquell mateix diumenge de la resurrecció, el do de la pau, la missió de proclamar la bona nova amb la nostra vida i l’alè de l’Esperit Sant que dona ales a l’evangelització i que mou a estimar a Déu i als germans. Això és la fe, viure d’acord amb el que Jesucrist ens demana de viure. En paraules del papa Lleó: «si ens estimem així, (...) serem un signe de pau per a tots, en la societat i en el món.» (1 de juny de 2025).