Dissabte
de la X setmana durant l’any
Festa
de la Mare de Déu del Roure
Parròquia
de Sant Julià i Santa Basilissa a Llers
Dissabte
14 de juny de 2025
Is 61,9-11; Salm Lc 1,46-48a.48b-49a.49b-50.51-53.54-55 i Lc 11,27-28
El profeta Isaïes anunciava un poble que seria cèlebre entre totes les nacions, un poble que tothom reconeixeria com aquell a qui el Senyor beneïa i els qui l’escoltaven imaginaven un nou rei David amb un regne poderós que sotmetés a tots els altres pobles que li fessin nosa, com passa també en els nostres temps i ha passat al llarg de la història. Aquella gent escoltava sense entendre i esperava coses ben humanes. També aquella dona que cridà entre la multitud mentre Jesús parlava lloant a la qui l’havia portat dins les seves entranyes i l’havia criat, veia a Jesús amb ulls massa humans, el reconeixia com un gran home, però poca cosa més. Ens ho deia el papa Lleó XIV en la seva primera homilia tot just un dia després de ser elegit: vivim en «un món que considera a Jesús una persona que manca totalment d'importància, que el veu com a molt com un personatge curiós, que pot suscitar sorpresa amb el seu mode insòlit de parlar i d'actuar. – Per a alguns - no és un xerraire, és un home recte, un home valent, que parla bé i que diu coses justes, com uns altres grans profetes de la història d'Israel. – i afegia el papa Lleó - Crida l'atenció l'actualitat d'aquestes dues actituds. Ambdues encarnen idees que podem trobar fàcilment, tal vegada expressades amb un llenguatge diferent, però idèntiques en la substància, en la boca de molts homes i dones del nostre temps.» (9 de maig de 2025).
La realitat és però una altra, Maria, la mare, és molt més sortosa per haver escoltat la paraula de Déu i haver-la guardat en el seu cor que per haver portat en el seu ventre i haver criat a Jesús. També nosaltres per Maria podem veure més enllà del que ens mostren les aparences, ella és com una mena de vitrall per la qual passa la llum de Déu, la llum del seu Fill i ens il·lumina. Maria per ella mateixa no és la llum, és aquella per qui la llum ens arriba. Aquesta funció seva de ser el camí, la porta que ens acosta a Jesús és la que la fa reconèixer-se benaurada, la que la fa dir que el Senyor ha obrat en ella meravelles i que malgrat la seva petitesa totes les generacions li han dit benaurada. Aquella dona que sortí al pas de Jesús creient de lloar la humanitat de la mare acabà lloant la grandesa d’aquella primera deixeble, perquè això és Maria per damunt de tot, la primera que va escoltar la paraula que sortia dels llavis de Jesús i la primera que la va guardar al seu cor.
En Jesús i amb la intervenció de Maria s’han acomplert les profecies d’Isaïes. No parlava el profeta de cap rei terrenal, ni de cap gran reialme amb gran força militar i poder econòmic; parlava d’un regne que no és d’aquest món i on els valors mundans es capgiren. Un regne on els benaurats son els pobres, els feliços son els qui ploren i els perseguits esdevenen els amos d’aquest regne que es fonamenta en l’amor de Déu. Un regne on s’hi adquireix la nacionalitat quan qui la vol acull la paraula de Déu i l’acompleix, és a dir estima a Déu i estima als germans. Així està en Déu i Déu està en ell, com hi estigué i hi està en Maria.
Aquí
es venera a Maria i per ella es venera a Jesús; aquí Maria, amagada pels monjos
que la lloaven, va fer notar la seva presència pel bram d’un brau i aparegué la
Mare de Déu obrint-se pas entre les branques d’un roure i del roure no volgué
ser treta. Així és Maria, ben arrelada entre la seva gent, ben arrelada a
l’arbre de la vida que és la creu on fou clavat el seu fill, Maria present aquí
fins i tot patint amb vosaltres les múltiples guerres que ha viscut aquesta
terra i que volien fer-la desaparèixer d’entre vosaltres.
Que
Maria, sota l’advocació de la Mare de Déu del Roure, us acompanyi i us
il·lumini en el vostre camí cap a Crist, perquè tant sols Ell pot fer germinar
el benestar i la gloria, com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa
néixer la sembra.