Dissabte de la Setmana VII de Pasqua
Confirmació
dels alumnes del Col·legi Bell-lloc
Parròquia
de Santa Susanna del Mercadal a Girona
Dissabte
7 de juny de 2025
Fets
8,1.4.14-17; Salm
103 i Jn 14,23-26
La fe és quelcom fonamental en la nostra vida de creients, ens cal tenir fe per tal de viure-la i vivint-la tenir esperança. Una fe que tota sola no és res sinó te un objectiu clar, seguir a Jesús, és a dir tenir posada la nostra esperança en Crist i és això el que mou la nostra caritat, el nostre amor cap a Déu i cap als germans. Avui, estimats germans, us comprometeu a seguir a Crist i a fer-ho d’una manera conscient, us heu preparat per aquesta celebració, sabeu ben bé que representa i confirmeu la vostra fe davant d’aquesta assemblea, que és com si ho féssiu davant del conjunt de l’Església. I com manifestareu aquesta fe? Doncs dient en el que creieu i renunciant a tot allò que s’oposa al que significa creure.
El bé ens acosta a Déu i el mal ens hi allunya
i acostar-nos a Déu significa creure en Déu Pare creador de totes les coses, en
Jesucrist el seu fill fet home, mort i ressuscitat per tal de que també
nosaltres puguem, mitjançant la fe i la pràctica de la caritat, veure un dia
acomplerta la nostra esperança més fonamental, la de la vida eterna. En aquest
camí ens hi destorba el mal, les seves obres i les seves seduccions que no son
d’altres que l’egoisme, l’enveja, la venjança o la mentida, entre d’altres. Manifestareu
que creieu en l’Esperit Sant, que avui davallarà sobre vosaltres com el dia de
la Pentecosta sobre els deixebles i aquesta fe en Déu: Pare, Fill i Esperit
Sant, la vivim en el marc de l’Església, comunitàriament, com ho feren els
apòstols.
No és aquesta una celebració qualsevol per a vosaltres la confirmació, te un contingut clar proclamar la vostra fe. Pot semblar fàcil, però no oblidem que proclamar-la, que manifestar-la públicament ens compromet a viure-la en cada instant de la nostra vida. No comptem tant sols amb les nostres forces per acomplir aquest nostre compromís, comptem com aquells samaritans amb l’Esperit Sant, ells el reberen de mans de Pere i de Joan i vosaltres avui pel meu ministeri de bisbe, indigne successor dels apòstols, rebreu també aquesta força per mitjà de la crismació al front i donant-vos la pau, aquell pau que deixà i donà Crist als deixebles, una pau que el món no dona, perquè no te, com ho veiem cada dia, però que Déu té i ens ofereix també cada dia i ho farem tot això després d’haver demanat la presència de l’Esperit damunt vostre.
Així vosaltres que fins avui tan sols heu estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor; rebreu la mateixa força de l’Esperit que van rebre ells. Fixeu-vos que nosaltres no hem escoltat directament la paraula de Crist, ni tant sols la dels apòstols; però si que ens ha arribat a través dels Evangelis, dels textos de l’Escriptura i a través de la tradició de l’Església, perquè la paraula que hem escoltat no és nostra, no és un discurs ben intencionat, sinó que és la paraula del Pare que ens ha enviat per Jesús i que hem mantingut, mantenim i hem de seguir mantenint viva a través de la seva Església. Per això sabem que qui estima Crist ha de guardar la seva paraula; i si la guarda el Pare l'estimarà i tant el Pare com el Fill vindran a fer estada en ell; però també sabem que qui no l’estima i no guarda les seves paraules, és a dir no renuncia a fer el mal i es compromet a fer el bé, no viu en l’amor.
Crist ens va prometre l'Esperit, ho va fer el dia de Pasqua en la seva primera aparició als dotze i l’Esperit arribà als apòstols quan estaven tots junts, en un mateix lloc el dia de Pentecosta, la solemnitat que celebrem demà i que després de la Pasqua i del Nadal és la més important durant l’any litúrgic. Plens de l'Esperit Sant, els Apòstols començaren a proclamar la bona nova en moltes llengües ens ho descriu el llibre dels Fets dels apòstols i els que van creure en la predicació apostòlica i es van fer batejar, van rebre al seu torn el do de l'Esperit Sant mitjançant la imposició de les mans i la pregària. Com vosaltres avui, és aquesta mateixa imposició de les mans la que avui rebreu i amb ella la mateixa gràcia de l’Esperit que van rebre els apòstols, talment com si també vosaltres haguéssiu estat amb ells el dia de la Pentecosta.
El do de l’Esperit no és un do menor, és un gran do que us ha us d’enfortir en l'home interior i ha de fer que Crist habiti per la fe en els vostres cors; consolidats en la caritat com escrivia san Josemaria. Que així sigui.