Diumenge de Pentecosta. Cicle C
Confirmacions a la Catedral de Girona
8 de juny de 2025
Fets 2,1-11; Salm 103,1ab i
24ac.29bc-30.31 i 34; 1Co 12:3b-7. 12-13 i Jo 20:19-23
Viure segons
l’Esperit és viure essent de Crist, mostrant que Crist està en nosaltres. La
fe, la vida de fe no es guanya pel baptisme, cert que pel baptisme som
incorporats a l’Església de Crist, però per pertànyer-hi, pel sol fet d’estar
batejats, no ho tenim tot guanyat, no tenim la salvació resolta. La salvació és
sempre gràcia de Déu, una gràcia que Déu concedeix als qui s’esmercen en el seu
camí de fe per viure com a vertaders seguidors del Crist.
Viure portats per
l’Esperit és viure com a vertaders fills de Déu, conscients d’aquesta filiació
que Crist ha guanyat per a nosaltres amb la seva encarnació, passió, mort i
resurrecció que lluny de fer-nos esclaus ens fa lliures i ens permet poder
anomenar a Déu Pare. Viure portats per l’Esperit és esdevenir hereus de Déu amb
Crist sempre i quan sofrim amb ell per arribar a ser glorificats com ell.
La fe és doncs un
camí, una cursa de fons, on no s’hi valen dreceres, ni acceleracions amb la
idea d’arribar tot d’una renunciant a nous esforços, ni encara menys cops de
colze als qui corren amb nosaltres; la fe és una cursa de fons i alhora una cursa
plena d’obstacles on el més important és mantenir el ritme, no defallir en els
moments durs, aixecar-nos quan caiem i mantenir sempre la mirada fixa en la
meta, fixe en Crist.
Una cursa on el ritme
el marca l’acompliment dels manaments del Senyor que és el mateix que dir el
nostre nivell d’amor cap a Déu i cap als germans, ja que el manament de l’amor
és el que resumeix tots els altres, sense amor no hi pot haver compliment de la
llei, perquè aquesta llei que Déu ens ha donat però no imposat, demana d’una
adhesió voluntària i constant. Ens ho ha dit Crist en l’Evangeli el qui no
l’estima és aquell qui no fa cas de les seves paraules, el qui l’estima és
aquell qui acompleix la paraula del Senyor.
Però Déu no ens deixa sols per
acomplir aquesta paraula seva, quan al llarg d’aquesta cursa que és la fe
defallim, ens angoixem o baixem el ritme ens dona una ajuda, la mateixa que van
rebre aquells deixebles que un cop mort Crist, malgrat haver-lo vist amb el seu
cos glorificat i alhora amb les marques de la passió a les seves mans, als seus
peus i al seu costat, es van tancar a casa per por, però que una dia quan una
ventada impetuosa va entrar allí on eren, quan unes llengües de foc es van
posar damunt dels seus caps, van perdre la por i aquesta por va esdevenir de
sobte una valentia impetuosa, com aquell vent, que els empenyé per tota la
terra.
Aquesta força és l’Esperit Sant i si
algú de nosaltres no te l’Esperit Sant no és de Crist, com ens ha dit
l’apòstol. Per això l’Església celebra amb solemnitat avui aquesta festa no
tant sols per recordar aquell esdeveniment succeït fa quasi dos mil anys allí
on eren els apòstols tots junts, sinó per fer present també aquest do de
l’Esperit damunt dels qui el demanen, que avui sou vosaltres.
Si l’Esperit és dins nostre no hi ha
lloc per a defalliments ni per dubtes; poden sorgir, segur que sí, però cal
esvair-los ja que tenim al nostre costat, dins dels nostres cors la força de
l’Esperit que ens empeny a viure segons les mires de l’Esperit i no segons les
equívoques mires del món. Viure en l’Esperit significa renunciar a moltes
coses, certament, però totes elles son les que ens porten a obrar el mal i no a
fer el bé que voldríem i hem de voler fer. Viure en l’esperit de Crist
significa complir amb el que el Senyor ens ha dit i això es tradueix en fer el
bé i renunciar a fer el mal.
Avui estimats germans i germanes
rebreu la força de l’Esperit Sant, els obstacles i les dificultats no
desapareixeran de la vostra vida de fe; però la seva força us ajudarà a
vèncer-les, com ajudà als apòstols a ser missioners quan tot semblava indicar
que es quedarien per sempre més tancats a casa per por, incapaços de sortir als
carrers i a les places a proclamar l’Evangeli.
En paraules del papa Lleó, l'Esperit
de Déu ens fa descobrir una nova manera de veure i de viure la vida. Ens obre a
l’encontre amb nosaltres mateixos, més enllà de les màscares que portem
posades; ens condueix a l’encontre amb el Senyor ensenyant-nos a experimentar
la seva joia; ens convenç que només si romanem en l'amor rebem també la força de
complir la seva Paraula i, per tant, de ser transformats per ella. L’Esperit obre
les fronteres en el nostre interior, perquè la nostra vida es converteixi en un
espai hospitalari, obert a l’amor de Déu i obert a estimar als altres. (Cf. 8
de juny de 2025). Que així sigui per a vosaltres i per a tots nosaltres i ens
convertim en homes i dones oberts a l’Esperit i oberts a l’amor de Déu.