diumenge, 8 de juny del 2025

Diumenge de Pentecosta. Cicle C. Confirmacions a la Catedral de Girona

 

Diumenge de Pentecosta. Cicle C

Confirmacions a la Catedral de Girona

8 de juny de 2025

Fets 2,1-11; Salm 103,1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34; 1Co 12:3b-7. 12-13  i Jo 20:19-23


Viure segons l’Esperit és viure essent de Crist, mostrant que Crist està en nosaltres. La fe, la vida de fe no es guanya pel baptisme, cert que pel baptisme som incorporats a l’Església de Crist, però per pertànyer-hi, pel sol fet d’estar batejats, no ho tenim tot guanyat, no tenim la salvació resolta. La salvació és sempre gràcia de Déu, una gràcia que Déu concedeix als qui s’esmercen en el seu camí de fe per viure com a vertaders seguidors del Crist.

Viure portats per l’Esperit és viure com a vertaders fills de Déu, conscients d’aquesta filiació que Crist ha guanyat per a nosaltres amb la seva encarnació, passió, mort i resurrecció que lluny de fer-nos esclaus ens fa lliures i ens permet poder anomenar a Déu Pare. Viure portats per l’Esperit és esdevenir hereus de Déu amb Crist sempre i quan sofrim amb ell per arribar a ser glorificats com ell.

La fe és doncs un camí, una cursa de fons, on no s’hi valen dreceres, ni acceleracions amb la idea d’arribar tot d’una renunciant a nous esforços, ni encara menys cops de colze als qui corren amb nosaltres; la fe és una cursa de fons i alhora una cursa plena d’obstacles on el més important és mantenir el ritme, no defallir en els moments durs, aixecar-nos quan caiem i mantenir sempre la mirada fixa en la meta, fixe en Crist.

Una cursa on el ritme el marca l’acompliment dels manaments del Senyor que és el mateix que dir el nostre nivell d’amor cap a Déu i cap als germans, ja que el manament de l’amor és el que resumeix tots els altres, sense amor no hi pot haver compliment de la llei, perquè aquesta llei que Déu ens ha donat però no imposat, demana d’una adhesió voluntària i constant. Ens ho ha dit Crist en l’Evangeli el qui no l’estima és aquell qui no fa cas de les seves paraules, el qui l’estima és aquell qui acompleix la paraula del Senyor.

Però Déu no ens deixa sols per acomplir aquesta paraula seva, quan al llarg d’aquesta cursa que és la fe defallim, ens angoixem o baixem el ritme ens dona una ajuda, la mateixa que van rebre aquells deixebles que un cop mort Crist, malgrat haver-lo vist amb el seu cos glorificat i alhora amb les marques de la passió a les seves mans, als seus peus i al seu costat, es van tancar a casa per por, però que una dia quan una ventada impetuosa va entrar allí on eren, quan unes llengües de foc es van posar damunt dels seus caps, van perdre la por i aquesta por va esdevenir de sobte una valentia impetuosa, com aquell vent, que els empenyé per tota la terra.

Aquesta força és l’Esperit Sant i si algú de nosaltres no te l’Esperit Sant no és de Crist, com ens ha dit l’apòstol. Per això l’Església celebra amb solemnitat avui aquesta festa no tant sols per recordar aquell esdeveniment succeït fa quasi dos mil anys allí on eren els apòstols tots junts, sinó per fer present també aquest do de l’Esperit damunt dels qui el demanen, que avui sou vosaltres.

Si l’Esperit és dins nostre no hi ha lloc per a defalliments ni per dubtes; poden sorgir, segur que sí, però cal esvair-los ja que tenim al nostre costat, dins dels nostres cors la força de l’Esperit que ens empeny a viure segons les mires de l’Esperit i no segons les equívoques mires del món. Viure en l’Esperit significa renunciar a moltes coses, certament, però totes elles son les que ens porten a obrar el mal i no a fer el bé que voldríem i hem de voler fer. Viure en l’esperit de Crist significa complir amb el que el Senyor ens ha dit i això es tradueix en fer el bé i renunciar a fer el mal.

Avui estimats germans i germanes rebreu la força de l’Esperit Sant, els obstacles i les dificultats no desapareixeran de la vostra vida de fe; però la seva força us ajudarà a vèncer-les, com ajudà als apòstols a ser missioners quan tot semblava indicar que es quedarien per sempre més tancats a casa per por, incapaços de sortir als carrers i a les places a proclamar l’Evangeli.

En paraules del papa Lleó, l'Esperit de Déu ens fa descobrir una nova manera de veure i de viure la vida. Ens obre a l’encontre amb nosaltres mateixos, més enllà de les màscares que portem posades; ens condueix a l’encontre amb el Senyor ensenyant-nos a experimentar la seva joia; ens convenç que només si romanem en l'amor rebem també la força de complir la seva Paraula i, per tant, de ser transformats per ella. L’Esperit obre les fronteres en el nostre interior, perquè la nostra vida es converteixi en un espai hospitalari, obert a l’amor de Déu i obert a estimar als altres. (Cf. 8 de juny de 2025). Que així sigui per a vosaltres i per a tots nosaltres i ens convertim en homes i dones oberts a l’Esperit i oberts a l’amor de Déu.