Naixement
de Sant Joan Baptista
Solemnitat
Parròquia
de Santa Maria del Mar de Palamós
Dimarts
24 de juny de 2025
Is
49,1-6; Salm 138,1-3.13.15; Fets 13,22-26 i Lc 1,57-66.80
«S’ha
de dir Joan» exclamà Elisabet i ratificà
Zacaries escrivint-ho en una tauleta. La gent se’n meravellà i un gran respecte
s’apoderà de tots els veïns. Aquell infant que el dia vuitè del seu naixement
portaren al temple per circumcidar-lo era fill d’una parella anciana i estèril,
un matrimoni que havia perdut ja tota esperança de tenir fills, un matrimoni que
era però just davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els
manaments i observances del Senyor. Per a Déu res no és impossible i Elisabet
va quedar embarassada i va tenir un fill, malgrat que el seu marit Zacaries
aquell dia en que complia les funcions sacerdotals al temple i en entrar al
lloc sant va dubtar d’aquell àngel que se li va aparèixer i va restar mut fins
que tot s’acomplí i li posaren al nen el nom de Joan, que vol dir aquell que ha
rebut la gràcia de Déu.
El
Senyor coneix els nostres secrets, els nostres propòsits, per a Ell tots els
nostres passos li son coneguts i és admirable com ho sap tot, tant admirable
que no ho podem entendre. Avui ens surt al pas un personatge clau per a la
història de la salvació, un pilar de la nostra fe: Joan. En la història del
baptista no hi falta cap signe per mostrar-nos que ha estat escollit per Déu
per a complir una missió, una missió que el portarà a la mort per la malicia, el
caprici, la venjança i la covardia per part d’Herodes, però fins i tot en
aquest moment de la seva mort hi serà present l’amor dels seus deixebles que
recuperaran el seu cos per posar-lo en un sepulcre, com els deixebles de Jesús
demanaran el seu cos a Pilat per sepultar-lo.
Joan
Baptista és el precursor, aquell qui preparà els camins del Senyor, qui li obrí
una ruta i presencià la teofania del Jordà. És aquell de qui ens diu
l’evangelista Lluc, que encara no nascut dansà i saltà ple d’entusiasme en el
si d'Elisabet davant Maria l’arca de la nova aliança, com David dansà davant de
l'Arca que entrava a Jerusalem. Ell fou el profeta de l’altíssim que anuncià al
poble la salvació, el més gran nascut de dona però que tot i això no era ni
tant sols digne de deslligar-li el calçat al Messies. Aquell de qui deia Elred
de Rievall que com Elies fou el model de vida eremítica en l’antiga aliança,
així ho era Joan, que va venir amb el mateix poder i esperit, en la nova
aliança.
La mà
del Senyor era damunt de Joan. Ell acomplí la missió que el Senyor l’adjudicà,
que era com la que ens adjudica a nosaltres. El Senyor crida a cadascun dels
batejats a una missió concreta, a ser testimonis de la Bona Nova, a ser llavor
del Regne. No és pas una tasca fàcil, ho sabem prou; no fou fàcil ni per a
Joan, ni per als deixebles; quan tant més difícil ho ha de ser per a nosaltres
que no tenim pas la seva fortalesa.
Malgrat la nostra feblesa el Senyor ens ha cridat a ser testimonis seus en aquests temps d’incerteses i de pors, el Senyor ens crida a ser testimonis del Regne, testimonis d’esperança. Amb la nostra vida discreta, humil i callada hem de fer de les nostres comunitats fogars on no hi hagi lloc per a la por i sí per a l’esperança. Els profetes i la llei varen profetitzar fins que va venir Joan, ell era l’Elies que havia de venir; el qui va obrir la ruta al Senyor, el qui va donar llur vida per no negar la veritat; que és Crist, Ell és el camí, la veritat i la vida. Que l’exemple de sant Joan Baptista ens ajudi en el nostre camí de fe.