Ascensió del Senyor C
Sagraments d’iniciació cristiana
Parròquia de Sant Vicenç a Llançà
Diumenge 1 de juny de 2025
Fets 1,1-11;
Salm 46,2-3.6-7.8.9; He 9,24-28;10,19-23 i Lc 24,46-53
Tot el que Jesús va fer i va ensenyar ens ha arribat a través del testimoni d’aquells qui ho visqueren de prop, els apòstols o els qui escoltaren d’ells tot allò que Crist havia dit i havia fet ens ho han llegat a través del seu testimoniatge preservat per l’Església al llarg de segles. Crist no vingué al món per a convertir-ne uns quants, per a cridar-ne uns pocs a seguir-lo; la seva vinguda tenia com a motiu, com a raó de ser, la conversió de tots.
Per això aquells qui
comprovaren de moltes maneres al llarg de quaranta dies que Crist havia vençut
la mort i que eren els mateixos que l’havien escoltat i l’havien deixat sol
davant la mort, foren cridats a ser-ne testimonis davant del món. No és que
ells ho entenguessin tot, fins al darrer moment esperaven un regne terrenal com
el que havia encapçalat el rei David, per exemple, però amb l’ajut de l’Esperit
Sant foren capaços d’entendre, de perdre la por i de portar arreu la bona nova
de la salvació que ens ha portat aquell qui va ser ofert una sola vegada per
salvar aquells qui esperen la salvació, com ens ha dit la carta als cristians
hebreus.
Aquest testimoni al que foren convidats els apòstols, a ser-ne evangelitzadors, ens ha arribat també a nosaltres a través de l’Escriptura i de la tradició de l’Església de tal manera que avui som nosaltres els testimonis amb l’encàrrec de fer arribar al món la bona nova, de fer-la arribar al nostre món d’avui. Un món sovint sord i cec al missatge de l’Evangeli, indiferent als ensenyaments del Senyor; però no és aquesta una situació diferent a la que visqueren els deixebles i el mateix Crist.
Avui nosaltres ens sentim limitats en les nostres forces i les nostres
capacitats per ser testimonis de Crist enmig del nostre món; però tampoc és
aquesta una situació diversa a la que visqueren els mateixos apòstols que tot i
haver escoltat, tot i haver vist i tot i haver viscut, dubtaren, tingueren por
i es veieren incapaços d’afrontar una tasca com la que Crist els hi encomanava.
Tant a ells abans, com a nosaltres avui res se’ns fa impossible si comptem amb
la força de l’Esperit Sant, aquell do que Jesús els prometé d’enviar-los tot
just a punt de ser enlairat cap al cel, mentre ells es prosternaven i
l’adoraven.
Els apòstols entengueren que els calia fer, mirar al cel, certament, allí cap on Jesús havia estat enlairat, però amb els peus a la terra, allí on havien de donar testimoni i repartir el seu amor a parts iguals entre Déu i els germans, entre el regne del cel i aquest altra regne imperfecte i sempre en construcció que mirem d’edificar aquí a la terra, que és l’Església. Així Crist no s’allunya mai de nosaltres, no ens abandona mai, no ens deixa mai a la nostra sort; Ell està d’ara en endavant present per sempre més entre nosaltres i a recordar-lo, a ser-ne conscients d’aquesta presència, ens hi ajuda la força de l’Esperit, com també ens hi ajuda la celebració del memorial del Senyor, presència vertadera i real de Crist en el seu cos i en la seva sang. I aquesta presència seva ens convida a nosaltres a fer-lo present en el món, tant si aquest ens escolta com si no ho fa, perquè sigui d’una manera o d’una altra el món està assedegat de Déu tot i que moltes vegades no ho sàpiga, no se n’adoni.
En paraules del papa Lleó XIV: «Avui, com en els dies posteriors a la Pentecosta, l'Església, guiada per l'Esperit Sant, prossegueix el seu camí al llarg de la història amb confiança, alegria i valentia, mentre proclama el nom de Jesús i la salvació que neix de la fe en la veritat salvífica de l'Evangeli.» (22 de maig de 2025).
Que així sigui per a vosaltres que avui us incorporeu a l’Església, viviu la fe amb confiança, amb valentia, amb joia i sobretot amb esperança i sigueu per als altres sembradors d’esperança en un món on tant sols la bona nova de Crist pot portar aquella esperança que no defrauda i obre les portes a l’amor i ens obre les portes del cel.