Dissabte de la XII setmana durant l’any / I
Peregrinació diocesana al santuari de
la Mare de Déu de Lourdes
Missa del Jubileu 2025
Basílica de la Mare de Déu del Roser
Divendres 27 de juny de 2025
Rm 5, 5-11; Salm 88 (89), 21-22; 25.
27 i Lc 4, 16-21
Déu amb el seu
amor és qui ens obre les portes a l’esperança. Del dolor de la creu, del
silenci del sepulcre, de la llum de la resurrecció neix aquesta esperança que
no pot defraudar a ningú dels qui la invoquen.
El papa Francesc
va escollir aquest verset que hem escoltat de la carta de sant Pau als
cristians de Roma, per encapçalar la butlla de convocatòria d’aquest any jubilar
que celebrem.
El nostre món te
set d’esperança perquè nosaltres mateixos sembrem desesperança. Ho veiem cada
dia amb tanta gent que és massacrada quan cerca un mínim aliment pels seus
fils, gent que perd la vida en tantes guerres qui ningú de bé sap perquè s’han
declarat, gent que mor a mans dels qui l‘haurien d’estimar, infants nascuts
sense vida, tanta solitud i dolor.
Gràcies a
Jesucrist per la fe estem certs de que malgrat tant de dolor com hi ha al món,
al cap i a la fi l’esperança s’obre pas.
Aquesta és la
bona nova que ens porta Crist, aquest és l’acompliment de les paraules de
l’Escriptura.
Aquí a Lourdes
on Maria hi és tant present, on l’amor de Maria es fa tant proper, aquí on
tanta gent s’hi apropa malgrat la malaltia, malgrat tantes penes, aquí
l’esperança es viu i es fa realitat. Aquí l’esperança es fa present com un
anunci del cel, que és l'acompliment de la nostra esperança definitiva.
Estimats
malalts, pelegrins i voluntaris, pelegrins tots de l’esperança; confieu en Crist,
confieu en la intercessió de Maria, la seva mare i mare nostra. Posem la nostra
esperança en el seu amor per nosaltres.
En aquest any de
gràcia del Senyor ressonen les paraules de sant Pau: Déu ens dona prova del seu
amor. Estiguem-ne certs de que és així perquè Crist és la nostra esperança.