Diumenge
després de la Santíssima Trinitat
Solemnitat
del Santíssim Cos i Sang de Crist / Cicle C
Sant Miquel de Fluvià
Diumenge
22 de juny de 2025
Gn 2,18-24;
Salm 144; 1C 13,1-7 i Lc 9,11b-17
Sí
hi ha quelcom que ho pot tot, és l’amor. La força de l’amor mou voluntats, ens
mou a fer el bé i ens motiva a reconèixer en l’altre la imatge de Crist. Però
aquest amor efectiu i ambivalent no és un amor qualsevol, a vegades la mateixa
paraula amor, el mateix concepte, de tant emprar-lo el desvirtuem i en fem
quelcom totalment o bé divers o bé directament oposat al vertader amor. Perquè
l’amor autèntic i ple de sentit no es fa, es viu; és aquell que te en Déu
l’origen, el model i l’actor principal. És aquest amor el que mogué a Déu a
crear el mon, la natura, l’home i la dona; per a Déu no era necessari, no li
calia, podia seguir essent el que era sense tot això; però com que Ell és amor,
d’Ell vessa l’amor i esdevé gràcia per a nosaltres.
L’amor de Déu és aquest amor que glosa sant Pau en aquest meravellós text de la primera carta als cristians de Corint; un amor que és pacient, bondadós, que fuig de l’enveja, de la presumpció, de l’orgull, de la grolleria, de la injustícia; és un amor que cerca la veritat i que tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. Això no vol dir que sigui un amor cec, sense sentit o irresponsable, ans al contrari és un amor volgut, desitjat, treballat i cuida’t. Heu estat cridats a una vocació a la vocació de creients, de cristians i pel baptisme i la confirmació heu estat incorporats i formeu part del poble de Déu que és l’Església on tots compartim la nostra fe comuna.
Aquesta fe la vivim cadascun de nosaltres d’una manera particular i concreta i avui responeu davant d’aquesta assemblea que representa al conjunt de l’Església a la crida a la vostra vocació particular, la del matrimoni, la de formar una família, la de viure la vostra fe en aquesta església formant una família. La família és vertaderament una cèl·lula fonamental en la vida de l’Església, allí on som educats en la fe, on vivim la fe en una primera comunitat que ens va endinsant en el coneixement de Crist. Com aquella família de Natzaret que integraven Maria, Josep i Jesús que sant Pau VI va posar com a model dient: «Lliçó de vida domèstica. Ensenyi Natzaret el que és la família, la seva comunió d'amor, la seva senzilla i austera bellesa, el seu caràcter sagrat i inviolable; ensenyi el dolç i insubstituïble que és la seva pedagogia; ensenyi el fonamental i insuperable de la seva sociologia.» (5 de gener de 1964).
Ho heu viscut ja en les vostres famílies i ara cadascun de vosaltres amb la vostra experiència personal us he trobat per emprendre el vostre camí cap al matrimoni i la família, amb la finalitat d'obrir-vos a nous horitzons, ajudant-vos a descobrir la bellesa i la grandesa de la vocació a l'amor i al servei de la vida. (Cf. Familiaris Consortio, 1).
Com ens deia sant Joan Pau II en el si de la família es viu la donació total, això és el matrimoni, el pacte d'amor conjugal l’elecció conscient i lliure, amb la qual l'home i la dona accepten la comunitat íntima de vida i amor, volguda per Déu. La institució matrimonial no és quelcom imposat per la societat o per l'autoritat, sinó que és el pacte de l'amor que es confirma públicament, un pacte únic i exclusiu, on viure la plenitud de l’amor en fidelitat, una fidelitat que lluny de rebaixar la llibertat de la persona, de cadascun de vosaltres, la fa més gran en tant que partícip de l’amor de Déu. (Cf. Familiaris Consortio, 11).
No era pas amor allò que va sentir Jesús per aquella multitud a qui va donar de menjar? Hauria pogut fer cas dels dotze i enviar-los a procurar-se queviures i un sostre al seu aire, però va optar per convertir cinc pans i dos peixos en menjar per una multitud. Així fa també amb l’amor, Déu el multiplica per tal de que ens arribi a tots, de que n’hi hagi per a tots. Però aquest amor cal cuidar-lo, cal tenir-ne cura.
Recordeu aquella escena de l’Evangeli segons sant Joan, els deixebles vora el llac de Tiberíades, Crist ressuscitat se’ls presenta i els demana ara Ell quelcom per menjar i pregunta tot seguit a Pere si l’estima. Pere a la tercera vegada que Jesús li demana pel seu amor li respon que ja ho sap que sí, perquè Ell ho sap tot i sap del seu amor; Jesús ve a dir-li “doncs diguem-ho de tant en tant, m’agrada escoltar dels teus llavis que m’estimes”.
Aquí teniu un model, Crist que és el Fill de Déu, Ell que és amor demana a Pere que li digui que l’estima. Així es cuida l’amor, així ho feu vosaltres, així ho heu vist fer a casa i així, quan sigui, ho ensenyareu als vostres fills a fer. L'Església troba així en la família, nascuda del sagrament que avui rebreu, el seu bressol, el lloc on educar a les generacions humanes en l’amor a Déu i als germans.
Heu estat cridats a viure la vostra fe en la vocació matrimonial, en la vocació familiar; no tingueu por, viviu-la sempre com ara, estimant i posant a Crist al centre de les vostres vides. Us heu preparat a consciència per aquest dia d’avui i ho heu fet des de la fe, renunciant a certes coses, no deixant cap detall per ser avui aquí davant d’aquesta assemblea i sobretot davant de Déu per dir-li «Senyor tu ho saps tot, tu saps que t’estimem i ens estimem» i Ell us diu “ho se però m’agrada que us ho digueu i que m’ho digueu”.