Diumenge
després de Pentecosta
Solemnitat
de la Santíssima Trinitat Cicle C
Confirmacions a la Basílica de Sant
Esteve a Olot
Celebració de l’any Jubilar
Arxiprestat de l’Alt Empordà
Pr 8,22-31; Salm 8,4-5.6-7.8- Rm
5,1-5 i Jo 16,12-15
Mica en mica heu anat creixent en la fe, en aquesta fe que es fonamenta en un Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant. Avui direu davant d’aquesta assemblea, que representa al conjunt de l’Església, que creieu en aquestes tres persones que conformen un sol Déu. El Pare totpoderós, creador del cel i de la terra; el Fill que havent nascut de la verge Maria va morir i va ressuscitar i seu a la dreta del Pare i l’Esperit Sant que avui se us dona d’una manera especial i que és aquell que infon la vida. Poc a poc heu anat descobrint que és la fe, aquella fe de la que vau fer ja professió pel baptisme, molts de vosaltres quan éreu infants i que de fet van professar els vostres pares i padrins en nom vostre. Poc a poc Jesús s’ha anat fent el vostre millor amic i heu anat sentint-lo prop vostre i estimant-lo cada cop més.
Heu anat descobrint coses importants, també en els vostres companys de catequesis que tal volta no coneixeu abans. Heu descobert a Jesús com un exemple a seguir, algú que us ajuda a ser millors persones. Cert que estem lluny de tenir la seva valentia, deixant de costat les pors. Cert que a Jesús no el podem veure, però heu aprés a sentir-lo al vostre costat a tenir-lo com a company de camí i això és quelcom que us ajudarà al llarg de la vida. Preneu avui una decisió important, potser quan vau començar la catequesi ho fèieu no del tot convençuts i convençudes, però al llarg d’aquest camí heu anat madurant en la fe, alhora que creixíeu com a persones i heu arribat al convenciment de que sou prou grans per prendre decisions importants com aquesta de confirmar la vostra fe davant de l’Església aquí representada i d’agafar forces per continuar el camí de la fe amb responsabilitat.
És un moment en que alguns de vosaltres teniu la sensació d’haver
completat l’objectiu de ser una persona, un cristià, que avança en el camí de
la fe tot augmentant el coneixement sobre Jesús i coneixement a Jesús heu
descobert també els vostres germans en la fe que ara ja son també els vostres
amics, amics vostres, companys de camí i tots plegats som amics de Crist.
Aquestes reflexions no son meves, son vostres i me les heu fet arribar amb les vostres cartes, sapigueu que heu expressat allò que també tots nosaltres sentim, que fem camí en la fe, que en aquest camí ens cal anar aprofundint en el coneixement de Crist i que tot fent camí anem coneixent d’altres germans i germanes que fan el mateix camí i tenen també a Crist per company.
La fe te una doble dimensió; és com una creu amb un braç vertical que representa la nostra relació amb el Senyor que és personal i intransferible, cadascú de nosaltres te una relació particular amb el Senyor, amb aquest amic amb qui ho podem compartir tot, els bons dies i aquells altres que no son tant bons, però sempre certs de que Ell està al nostre costat, que sempre ens escolta, que sempre ens espera quan caiem o ens endarrerim en el camí de la fe. Però per viure la fe no la podem viure sols, d’aquí el braç horitzontal de la creu que significa la comunitat, viure la fe en comunió amb els altres membres de l’Església. No oblideu aquest doble sentit de la fe: relació amb el Senyor i relació amb els germans. De fet ens ho va dir el mateix Crist quan va resumir en dos els manaments de Déu: estimar sempre i per damunt de tot i estimar tant a Déu com als altres, no hi ha res de més gran.
És aquest amor la font de l’esperança, ens ho ha dit sant Pau, enmig de les proves tenim la satisfacció d’esperar la gloria de Déu, el coneixement d’aquella veritat sencera de la que ens ha parlat Jesús en l’Evangeli. Avui us apropeu una mica més a Crist, no afluixeu el pas en aquest camí que és la fe, potser a vegades anireu més lents, potser a vegades estareu cansats, però no perdeu mai l’esperança perquè ningú dels qui hi arriben queda defraudat.