Dissabte de la XIV setmana durant l’any / I
d’enviament
de pelegrins al Jubileu de joves per l’any jubilar 2025
Basílica de Sant Feliu a Girona
Dissabte
12 de juliol de 2025
Gn
49,29-32;50,15-26a; Salm 104,1-2.3-4.6-7 i
Mt 10,24-33
«No
tingueu por» digué Josep als seus germans temorosos de rebre ara les
conseqüències de tot el mal que li havien fet al seu germà, «no tingueu por»
diu també Jesús als seus apòstols. La fe
l’hem de viure sense por, sense vergonya, no pas creient-nos més que els altres
que no han rebut aquest gràcia, però sabedors de que anem pel bon camí, per
aquell camí que és Crist.
Aquest caminar, aquest anar cap a Crist sense por i decidits el simbolitzarem d’una manera especial aquests propers dies en que ens posarem en camí cap a Roma per celebrar allí amb joves vinguts d’arreu del món l’any jubilar 2025 convocat pel papa Francesc i viscut ara amb el papa Lleó. En paraules del papa Francesc: «Posar-se en camí és un gest típic dels qui cerquen el sentit de la vida. El pelegrinatge a peu afavoreix molt el redescobriment del valor del silenci, de l’esforç, de l’essencial.»
La fe no és per viure-la tots sols, ni aturats, sempre l’hem de viure caminant, fent camí i en comunitat, com ho feren els apòstols. Visquem aquesta comunió i aquest camí en la fe sempre, però vivim-lo a Roma d’una manera especial, envoltats de gent vinguda d’arreu del món, contents de que la bona nova de Crist hagi arribat a tots.
Siguem també nosaltres transmissors de la bona nova per aquells qui encara la desconeixen o l’han abandonat o han refredat la seva relació amb Crist, i fem d’aquest pelegrinatge una experiència de fe, viscuda entre els que hi anirem, si Déu vol, des d’aquestes terres, i amb qui ens trobarem i que expressen la catolicitat de l’Església, la seva universalitat.
Ens cal però posar l’accent en un aspecte que centra aquest any jubilar, l’esperança. Si la fe no ens genera esperança és que no la vivim bé, si la fe no ens fa viure amb caritat, amb un amor que generi esperança, és que no hem acabat d’entendre que vol dir viure la fe en el nostre dia a dia. Ens ho deia el papa Francesc: tothom espera, al cor de tota persona hi ha l’esperança com a desig i espera del bé, fins i tot sense saber el que ens portarà el demà.
Amb freqüència trobem persones desanimades, que miren el futur amb escepticisme i pessimisme, com si res no pogués oferir-los felicitat, a vegades som també nosaltres els que perdem l’esperança. El Jubileu ha de ser per a tots una ocasió de revifar l’esperança. Però on trobar la raó d’aquesta esperança? la trobem en la Paraula de Déu i aquesta ens dirigeix a l’origen de la nostra esperança que és Crist.
Caminem junts cap a Roma moguts per l’Esperit perquè com diu el papa Lleó: «L'Esperit de Jesús canvia al món, perquè canvia els cors. (...) El Senyor és l'Esperit i on està l'Esperit del Senyor hi ha llibertat» (7 de juny de 2025).
No tinguem por de caminar, no tinguem de por de tenir fe i de viure-la, no tinguem por d’estimar, no tinguem por de viure l’esperança i de portar-la al món.