Mare de Déu del Carme
Parròquia de Sant Pere a l’Escala
Dimarts
16 de juliol de 2025
Za
2,14-17; Salm Lc 1,46-48a.48b-49a.49b-50.51-53.54-55 i Mateu 12,46-50
Maria és feliç de portar
en el seu ventre al Fill del pare etern. Maria és aquella dona que no cercava
res, que volia i tenia previst viure una vida senzilla a Natzaret amb un home
anomenat Josep, quan de sobte la seva vida canvià de manera radical i engendrant
un fill d’una manera que a nosaltres sempre ens resultarà misteriosa acabarà
per esdevenir mare de tota la humanitat.
Per a Jesús sembla que no és el més important qui és el seu pare o la seva mare, fins i tot ens pot semblar que les seves paraules resulten un desaire, poc amorosos cap a la seva mare; però quan Jesús pregunta ho fa d’una manera retòrica, com un recurs per tal de poder afirmar que aquell qui compleix la voluntat del seu Pare, la voluntat de Déu, és el seu germà, la seva germana i la seva mare.
Per a Jesús la seva família va molt més enllà de Josep i de Maria, dels seus cosins i parents, tot aquell qui escolta la Paraula de Déu i la guarda esdevé el seu germà. Maria és la qui dedicà la seva vida a criar i pujar amunt al seu fill, fou aquella dona sempre en un segon pla que l’acompanyà sense un sol retret fins a la mateixa creu.
Maria és sobretot la mare, mare de Jesús, és a dir Mare de Déu, i alhora la nostra mare perquè així va ser confiada al peu de la creu al deixeble estimat i per extensió a tots nosaltres. Jesús ens confia allí al calvari a Maria i ella és ja per sempre la nostra mare. Però Maria és també la deixeble, la primera deixeble, la primera dona confiada en que aquell que ha portat a les seves entranyes, ha criat i ha educat és molt més que el seu fill, és Fill de Déu i ha vingut al món pe a fer-nos a tots fills de Déu, és a dir germans seus compartint també la maternitat de la seva mare.
Maria es venerada sota tantes advocacions, perquè és ben bé nostra, la mare propera, la que tenim sempre al costat. Així la gent del mar, la teniu per patrona, mare i per protectora. Ella en sap molt de capejar temporals perquè n’ha viscut molts i de molt intensos al llarg de la seva vida.
Quan Jesús era encara un infant se li va anunciar a Maria que una espasa li traspassaria el cor, va haver de marxar a l’exili, poc després passava pel tràngol de perdre el fill durant tres dies, vivia el dolor quan era rebutjat a Natzaret pels seus convilatans i a la fi patí i molt veient al seu fill clavat a la creu i rebent-lo mort al seus braços, fou quan aquella espasa de dolor que li havia anunciat Simeó es feu crua realitat. Però tota aquesta experiència li ha servit per a ser una mare amatent a les nostres necessitats, atenta als nostres sofriments i sempre disposta a donar-nos un cop de mà per accedir més directament al seu fill i Senyor nostre.
Aquesta dona humil a la que totes les generacions diuen benaurada, ha estat definida com l’estrella del mar. És aquest un dels noms de la Mare de Déu. Aquest nom es va originar en la interpretació d'un passatge de l'Antic Testament, del primer llibre dels Reis, quan Elies en aquells temps de sequera d’Israel, va pujar a la muntanya del Carmel i percebent un petit núvol va ser capaç de pronosticar una gran tempesta. Així és Maria, humil com un petit núvol, però capaç de capejar una gran tempesta, capaç d’acabar amb la sequera espiritual dels nostres cors; el Senyor de l’univers li ha confiat aquest missatge a ella que essent la mare de Crist ha estat també deixeble, una dona que ha complert sempre la voluntat de Déu i d’una manera exemplar.
Escriu el papa Francesc en la butlla de convocatòria d’aquest any jubilar que: «No és casual que la pietat popular continuï invocant la Santíssima Verge com a Stella maris, un títol expressiu de l’esperança certa que, en els borrascosos esdeveniments de la vida, la Mare de Déu ve a ajudar-nos, ens sosté i ens convida a confiar i a continuar esperant.» (Spes non confundit, 24).
Per això quan el temporal de les dificultats de la nostra vida, quan les onades del sofriment ens semblen fer naufragar, girant els ulls vers Maria hi trobem consol i alhora un model a imitar.
Així li pregava sant Bernat de
Claravall: «En aquest moment de tribulació i dificultat, et suplico que em
concedeixis fortalesa per a superar qualsevol obstacle, saviesa per a prendre
decisions encertades i fe per a confiar plenament en la voluntat de Déu.
Intercedeix per mi, Santa Mare de Déu, perquè els teus precs arribin al tron
celestial i obtinguis per a mi les benediccions i gràcies que necessito en la
meva vida. Que l'Esperit Sant ompli el meu cor de pau i d’alegria, i que puguis
guiar-me pel camí de la salvació eterna. Mare de Déu, patrona dels afligits i
refugi dels pecadors, et suplico que em rebis sota el teu mantell protector i
m'acompanyis en cada pas de la meva vida. Ajuda'm a viure conforme a la
voluntat de Déu i a ser testimoni del seu amor i misericòrdia. A les teves mans
poso les meves preocupacions i problemes, confiant en la teva poderosa
intercessió. Et prego que m'assisteixis en les meves necessitats materials i
espirituals, i que mai m'abandonis en els moments de prova i temptació. Santa
María, Mare de Déu i Mare nostra, confio en la teva bondat i amor maternal.
Escolta la meva oració i vessa les teves benediccions sobre mi i sobre tots
aquells que t'invoquen amb fe i devoció.»
Confiem-nos a Maria i la barca de la nostra vida serà lliurada dels embats de les onades i de les tempestes de les dificultats. L’amor que mostrà al seu fill s’estén fins a nosaltres.