Mare de Déu del Carme
Església de Santa Rosa a Llafranc
Dimarts
16 de juliol de 2025
Ex
3,1-6.7a.9-12; Salm 102,1-2.3-4.6-7 i Mt 11,25-27
Déu es manifesta als
senzills. Moisès pasturava el armat del seu sofre quan arribat a l’Horeb el
Senyor se li va manifestar en una bardissa que cremava però no es consumia. Semblantment
a Natzaret una noia anava fent la seva vida i de sobte un àngel del Senyor se
li presentà per comunicar-li que tindria un fill per obra de l’Esperit Sant.
Moisés va respondre “aquí em teniu”, Maria “soc l’esclava del Senyor”. Dos moments
de la història de la salvació, dos personatges diversos i una realitat, la
disponibilitat davant del pla de Déu de complir el que Ell disposa.
Moisés fou una peça clau en l’alliberament del poble d’Israel, Maria ho fou en l’alliberament de la humanitat. Déu entra en les nostres vides, ho fa quan vol i de la manera que vol i nosaltres hi hem d’estar ben disposats, primer que tot a reconèixer-lo, a reconèixer la seva veu, i després ben disposats a ajudar-lo en els seus plans, que a vegades poden no ser els nostres. Segurament Moisés hauria estat més feliç seguint sent considerat fill de la filla del faraó i Maria casant-se amb Josep i formant una família com les altres; però acceptant la voluntat de Déu també foren feliços, fins i tot més feliços. Déu els revela als senzills tot allò que ha amagat als savis i als entesos i són els senzills els qui coneixen veritablement Déu, perquè Déu es vol donar a conèixer a ells.
Maria fou feliç de portar en el seu ventre al Fill del pare etern. Maria és aquella dona que no cercava res, que volia i tenia previst viure una vida senzilla a Natzaret amb un home anomenat Josep, quan de sobte la seva vida canvià de manera radical i engendrant un fill d’una manera que a nosaltres sempre ens resultarà misteriosa acabarà per esdevenir mare de tota la humanitat.
Maria és en la història de la salvació la mare, mare de Jesús, és a dir Mare de Déu, i alhora la nostra mare perquè així va ser confiada al peu de la creu al deixeble estimat i per extensió a tots nosaltres. Jesús ens confia allí al calvari a Maria i ella és ja per sempre la nostra mare. Però Maria és també la deixeble, la primera deixeble, la primera dona confiada en que aquell que ha portat a les seves entranyes, ha criat i ha educat és molt més que el seu fill, és Fill de Déu i ha vingut al món pe a fer-nos a tots fills de Déu, és a dir germans seus compartint també la maternitat de la seva mare.
Maria es venerada per la gent del mar com a patrona, mare i protectora. Ella en sap molt de capejar temporals perquè n’ha viscut molts i de molt intensos al llarg de la seva vida. Quan Jesús era encara un infant se li va anunciar a Maria que una espasa li traspassaria el cor, va haver de marxar a l’exili, poc després passava pel tràngol de perdre el fill durant tres dies, vivia el dolor quan era rebutjat a Natzaret pels seus convilatans i a la fi patí i molt veient al seu fill clavat a la creu i rebent-lo mort al seus braços, fou quan aquella espasa de dolor que li havia anunciat Simeó es feu crua realitat. Però tota aquesta experiència li ha servit per a ser una mare amatent a les nostres necessitats, atenta als nostres sofriments i sempre disposta a donar-nos un cop de mà per accedir més directament al seu fill i Senyor nostre.
Aquesta dona humil a la que totes les generacions diuen benaurada, ha estat definida com l’estrella del mar. Escriu el papa Francesc en la butlla de convocatòria d’aquest any jubilar que: «No és casual que la pietat popular continuï invocant la Santíssima Verge com a Stella maris, un títol expressiu de l’esperança certa que, en els borrascosos esdeveniments de la vida, la Mare de Déu ve a ajudar-nos, ens sosté i ens convida a confiar i a continuar esperant.» (Spes non confundit, 24).
Per això quan el temporal de les dificultats de la nostra vida, quan les onades del sofriment ens semblen fer naufragar, girant els ulls vers Maria hi trobem consol i alhora un model a imitar.
Confiem-nos a Maria i la barca de la nostra vida serà lliurada dels embats de les onades i de les tempestes de les dificultats. L’amor que mostrà al seu fill s’estén fins a nosaltres.