Sant
Benet, Abat, Patró d'Europa
Reunió
259 de la CET
Residència
de Maria Immaculada Pla de Tartera (Cerdanya)
Divendres
11 de juliol de 2025
Pr
2,1-9; Salm 33,2-3.4-5.6-7.8-9, 10-11 i Mt 19,27-30
Sant
Benet, home de Déu, guardà com un tresor en el seu cor els manaments del
Senyor, la seva orella restà sempre atenta per escoltar la saviesa de Déu,
entengué ben bé que volia dir venerar el Senyor i així Déu li concedí la
saviesa, el coneixement i la intel·ligència. Però aquests dons que ell rebé del
Senyor amb escreix, no se’ls va quedar per a ell mateix, ans al contrari,
establí una escola del servei diví fonamentada en la humilitat i el servei al
Senyor i als germans a través d’una vida centrada en Crist i fonamentada en la
pregària, el treball i el contacte amb la Paraula de Déu.
Sant Benet planteja la vida del monjo i per extensió la vida de tot cristià, com una cursa de fons. Una cursa en la que en la línia de sortida ens cal tenir ben clares les nostres febleses tant físiques com morals, les nostres i les dels germans. Una cursa que te com a objectiu arribar tots junts a la vida eterna. És important aquest matís “tots junts”, perquè aquesta cursa de fons que és la vida de tot cristià no la correm en solitari, la correm tots junts els qui ho hem deixat tot per seguir al Crist.
Deixar cases, germans i germanes, pare i mare, fills o camps no és que sigui difícil, és que avui per al nostre món és un sense sentit. Cercar de ser els darrers de tot i la promesa d’acabar essent els primers, el nostre món ho considera una insensatesa. Cerquem la nostra seguretat en coses materials i en valors que lluny de donar-nos-la ens allunyen de la vertadera seguretat que no és altra que Crist, al que no hem d’anteposar mai res i que és tot ell misericòrdia, una misericòrdia de la que no podem desesperar mai.
Sant Pau VI posà Europa sota el patrocini de sant Benet, pare de monjos. Amb el seu impuls i seguint la seva Regla Europa es vertebrà de nord a sud i de llevant fins a ponent en la fe amb un reguitzell de comunitats monàstiques que segueixen essent avui saba nova per a una vella i descristianitzada Europa.
Que l’exemple de sant Benet ens il·lumini també avui a tots nosaltres.